Vés al contingut

Casa-fàbrica Mauri

(S'ha redirigit des de: Casa Mauri)
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa-fàbrica Mauri
Imatge
Dades
TipusConjunt d'edificis i fàbrica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióFlassaders, 30-32, Cirera, 9-11 i Montcada, 21 Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 23′ 07″ N, 2° 10′ 55″ E / 41.38539°N,2.1819°E / 41.38539; 2.1819
Format perCasa Jaume Artigas
Casa Casanovas
Casa Mauri Modifica el valor a Wikidata
Bé cultural d'interès local
Casa Casanovas
Id. IPAC52282 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona642 Modifica el valor a Wikidata

Bé cultural d'interès local
Casa Mauri
Id. IPAC42659 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona426 Modifica el valor a Wikidata

La casa-fàbrica Mauri és un conjunt d'edificis situats als carrers dels Flassaders, de la Cirera i de Montcada de Barcelona, dos dels quals estan catalogats com a Bé Cultural d'Interès Local.[1][2]

Descripció

[modifica]

L'edifici del núm. 30 del carrer dels Flassaders (Casa Jaume Artigas) és una construcció de planta baixa i quatre pisos. Els baixos i la primera planta acollien la fàbrica de dolços de Pere Mauri, que s'estenia al núm. 32. La façana encara conserva el rètol: FABRICA de DULCES - P. MAURI / CARAMELOS · CONSERVAS · TURRONES · CHOCOLATES · GRAGEAS · PELADILLAS[3]

L'edifici núm. 32 del carrer dels Flassaders i núms. 9-11 del de la Cirera (Casa Casanovas) té planta baixa, entresol i quatre pisos. L'entresol compta dues obertures d'arc de mig punt i balcons, entre les quals es troba un curiós disseny geomètric gravat a la pedra, just sobre l'entrada a l'escala de veïns. A la mateixa vertical central, però entre els pisos primer i segon, hi ha un plafó de terracota amb una representació sobre la dansarina alada.[1]

L'edifici del núm. 21 del carrer de Montcada (Casa Mauri) és un immoble força estret entre mitgeres i consta de planta baixa, tres pisos i terrat, amb només dues obertures per planta. A la planta baixa hi ha dos grans portals de llinda emmarcats per una senzilla motllura. Al primer i segon pis s'obren balcons individuals amb la llosana de pedra motllurada i barana de ferro forjat. Les obertures estan motllurades i la llinda està decorada amb una forma trapezoïdal en relleu. A l'últim pis hi ha dues finestres tapiades amb l'ampit motllurat. En un extrem de la façana, a l'altura del primer pis, es conserva una finestra amb gelosia de fusta, element que fou molt característic de les façanes del segle xviii i del qual pràcticament no s'ha conservat cap més en tota la ciutat. El parament és de carreus de pedra regulars.[2]

Façanes del carrer dels Flassaders
Façana del carrer de la Cirera
Façana del carrer de Montcada

Història

[modifica]

El 1829, el comerciant Jaume Artigas i Daroca,[4][5][6] casat amb Francesca Aranyó i Torrents,[7] va demanar permís per a reconstruir l'edifici núm. 14 del carrer dels Flassaders, segons el projecte del mestre de cases Bernat Pou.[8] Poc després, va adquirir a Francesca Torrella, vídua de Gaietà Viers, i al sastre Isidre Ubach i Viers la casa contigua del núm. 13,[9] que va fer reedificar segons el projecte del mateix autor.[10]

El 1852, Josep Casanovas va encarregar a l'arquitecte Francesc Vila el projecte d'un edifici a la cantonada dels carrers dels Flassaders i de la Cirera.[11] La família Gasch hi va establir una confiteria,[12][13] regentada des del 1926 per Pere Mauri i Dou,[3] que la va convertir en la seva fàbrica de caramels, torrons i altres articles de confiteria,[14][15] ampliada posteriorment al núm. 30.[16]

A finals del segle xvii, l'edifici del carrer de Montcada, 21 era propietat de Josep d'Aguilar i d'Oluja, que el 1715 fou nomenat marquès d'Aguilar de Vilaür per l'arxiduc Carles.[17] El 1723 fou venut al «veler» (teixidor de seda) Josep Casas i Roca per 4.100 lliures,[18] i aquesta família hi va realitzar una gran transformació barroca.[19] A mitjans del segle xix, s'hi va instal·lar el comerciant Josep Vidal i Ribas (1817-1870), especialitzat en drogues i productes químics:[20] «Moncada, 21. Fábrica de productos químicos y almacen de drogas. D. José Vidal y Rivas, comerciante capitalista, naviero y propietario[21] Els seus fills Josep i Emili Vidal-Ribas i Torrents van continuar el negoci sota la raó social Fills de J. Vidal i Ribas,[22][23] que a la següent generació seria Drogueria Vidal-Ribas SA.[24][25]

Finalment, Josep Vidal-Ribas i Güell, fill d'Emili, va dissoldre la societat i el local va ser ocupat per la distribuïdora Productos Químicos Gehe,[26] filial de l'alemanya Gehe & Co. AG constituïda el 1934. El 1943, la seva germana Mercè va vendre la finca a Vicenç Mauri i Anglada, que cap als anys 1945-1947 va presentar un projecte de reforma per tal de adaptar-la al seu nou ús industrial. Es van fer noves obertures a la façana del cos interior i es va cobrir el pati en la planta baixa amb una claraboia, mentre que la façana i el cos del carrer de Montcada no es modificaren. Tanmateix, l'agressivitat de les reformes, que van destruir una escala barroca al pati i altres elements de l'interior, van motivar una denúncia del Servei de Patrimoni.[19]

Un cop tancada la fàbrica, va ser objecte d'una intervenció entre 1994 i 1999 per tal d'unir-lo amb el veí Palau Finestres i incorporar tots dos al Museu Picasso. Aquesta actuació, obra de l'arquitecte Jordi Garcés, va suposar el buidat de tot l'interior (incloent-hi el pati central) i la construcció d'un nou edifici de formigó armat, a més de la creació de la nova Plaça de Raimon Noguera a la part posterior.[27][19]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Casa Casanovas». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. 2,0 2,1 «Casa Mauri». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  3. 3,0 3,1 «RÈTOL FÁBRICA DE DULCES P. MAURI». Museu al carrer. Paisatge i patrimoni de la societat industrial. Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. Arxivat de l'original el 24-01-2021.
  4. Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 18, 30. 
  5. Guía general de Barcelona, 1849, p. 246. 
  6. «Registre de numeració dels carrers de Barcelona coetani i anterior a l'any 1853». Districte 1, 78. AMCB, 1853.
  7. Diario de Barcelona (edición mañana), 24-08-1882. 
  8. «Jaume Artigas. Comerciant. Flassaders, 14. Enderrocar i reedificar de 4 pisos». C.XIV Obreria C-103. AHCB, 07-05-1829.
  9. «Jaume Artigas». 5.5 Documentació original d’arxius privats i patrimonials. Arxiu Josep M. Cuyàs i Tolosa. Museu de Badalona.
  10. «Jaume Artigas. Comerciant. Flassaders, 13. Enderrocar i reedificar de 4 pisos amb balcons». C.XIV Obreria C-104. AHCB, 26-11-1829.
  11. AMCB, Q127 Foment 598 bis C.
  12. Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1887, p. 794. 
  13. Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1904, p. 1324. 
  14. Anuario industrial y artístico de España, 1929, p. 467. 
  15. Boletín de informaciones comerciales, març 1929, p. 163. 
  16. Guía general de Cataluña (Bailly-Baillière-Riera), 1945, p. 172-173, 676, 1040. 
  17. García Espuche, 2020, p. 176-177.
  18. García Espuche, 2020, p. 179.
  19. 19,0 19,1 19,2 «PROJECTE D’INTERVENCIÓ A LES FAÇANES DEL MUSEU PICASSO, AL DISTRICTE DE CIUTAT VELLA BARCELONA». 01_P114_FMP_PE_ME_v4_sig.pdf p. 17-18. M A T T E R S Arquitectura SLP, 01-12-2021.
  20. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 240, 289. 
  21. Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administración, 1863, p. xxiii, 271, 395, 452, 794, 926, 928, 1139. 
  22. Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1885, p. 747. 
  23. El Mundo científico, 30-3-1901, p. 2. 
  24. Anuario industrial y artístico de España, 1929, p. 466. 
  25. Boletín de informaciones comerciales, març 1929, p. 164, 166, 169. 
  26. Guía industrial y comercial de España. Cataluña y Baleares, 1951-1952, p. 140, 2017. 
  27. JORDI GARCÉS, arquitecto. «AMPLIACIÓN Y REFORMA DEL MUSEO PICASSO. CALLE MONTCADA Nº 15-17-19-21-23. BARCELONA. 1999». www.arquitectura.com, 2000.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • «Casa Casanovas». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  • «Edificis». Museu Picasso. Ajuntament de Barcelona.