Cistòfor (moneda)
  | |
Cistòfor (en grec antic κιστοφόρος) era una antiga moneda pròpia del Regne de Pèrgam, que va circular profusament per tota l'Àsia Menor quan els romans van conquerir el regne i van formar la província d'Àsia.
El nom provenia de la imatge gravada a la moneda. En una cara es veia una cista (d'aquí el nom) sagrada de Dionís de la que en sortia una serp i a l'altra cara portava escrit el nom o el monograma de la ciutat que l'encunyava. El seu valor real és desconegut, ja que els autors que en parlen donen diferents equivalències. Alguns diuen que equivalia a una tetradracma, i Sext Pompeu Fest el fa equivalent a tres denaris romans. Altres autoritats li donen un valor molt menor. Fest també diu que el dracma cistòfor era una quarta part de l'estàter usat a l'illa de Rodes.
Se suposa que es va començar a batre vora l'any 200 aC pel rei Àtal I de Pèrgam i el seu ús es va estendre ràpidament per tot arreu. Es va convertir en una moneda corrent a tota l'Àsia Menor i es va emetre en grans quantitats des de nombroses seques asiàtiques, com expliquen Titus Livi i Ciceró. Titus Livi diu també que després de la derrota d'Antíoc III a la Guerra Romano-Síria, l'any 190 aC es van portar a Roma gran quantitat cistòfors. La moneda va continuar sent d'ús principal a la província romana d'Àsia fins a l'època dels Antonins. Molts cistòfors conservats porten el cap dels emperadors romans.[1]
Referències
[modifica]- ↑ Smith, William (ed.). «Cistophorus». A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890). [Consulta: 7-XII-2020].
