Colors litúrgics
Els colors litúrgics són els colors específics que es fan servir per a la roba litúrgica i el parament emprat a la litúrgia cristiana. El simbolisme dels colors serveix per subratllar les característiques d'un temps determinat de l'any litúrgic, destacar una festa o una fira determinada del calendari, o una ocasió especial.
Església Catòlica Romana
[modifica]Al ritu romà, reformat per Pau VI, es fan servir els següents colors:[1]
| Color | Ús obligatori | Ús opcional (en comptes del color obligatòriament prescrit) |
|---|---|---|
| Verd |
|
|
| Morat |
| |
| Rosa |
| |
| Blanc |
|
|
| Blau clar |
| |
| Vermell |
|
|
| Negre |
|
Significat dels colors
[modifica]El significat dels colors és en moltes ocasions fruit d'interpretacions dels diversos autors i fetes a posteriori al seu ús litúrgic. En cap cas són oficials.
- Verd: simbolitza l'esperança. És emprat durant el Temps Ordinari, entre el Nadal i la Quaresma, i des de Pentecosta fins a l'Advent (temps d'esperança per la vinguda del Messies i la Resurrecció salvadora, respectivament).
- Morat: simbolitza la preparació espiritual. Es fa servir, a excepció de les solemnitats que se celebrin en aquests períodes, durant l'Advent i la Quaresma (temps de preparació pel Nadal i la Pasqua de Resurrecció, respectivament. També es fa servir per al sagrament de la Reconciliació i, en general, en tota mena d'actes penitencials. Des de la reforma litúrgica de Pau VI també es fa servir per als difunts.
- Rosa: representa una relaxació del rigor penitencial, i es fa servir a la missa del diumenge Gaudete (el tercer d'Advent) i del diumenge Laetare (el quart de Quaresma) per indicar la proximitat de Nadal i de Pasqua, respectivament.
- Blanc: simbolitza la pau i l'alegria, així com la virtut de la fe. Es fa servir en els moments principals del calendari litúrgic.
- Blau cel: simbolitza la puresa i la virginitat, i es fa servir per la solemnitat de la Immaculada Concepció, tot i que també pot fer-se servir per a altres festes de la Mare de Déu. Només es fa servir a Espanya.
- Vermell: simbolitza la sang del martiri i la força de l'Esperit Sant; a més de referir-se a la virtut de la caritat. Es fa servir principalment a les festes de la Passió del Senyor, així com els dies del Triduum Pasqual (Divendres Sant i també es pot emprar dissabte als oficis); a les festes de l'Esperit Sant (com el Diumenge de Pentecosta) o a les festes dels Sants Màrtirs. A la Santa Seu es fa servir com a color de dol pels funerals del Papa o d'un cardenal.
- Negre: simbolitza el dol, i es feia servir a les celebracions d'exèquies i als enterraments, quedant ara com un ús potestatiu després de la reforma litúrgica de Pau VI i s'ha substituït pel morat, més adient segons les teologies del Vaticà II.
-
-
Bisbe amb la casulla blanca. -
Prevere amb la casulla vermella. -
Prevere amb la casulla morada. -
El Papa Francesc amb la casulla blava
Colors anteriors a 1969
[modifica]El Missal romà revisat per Joan XXIII el 1962, va ser autoritzat per l'ús com a forma extraordinària del ritu romà per Benet XVI pel motu proprio del 2007 Summorum Pontificum. La revisió del missal per part de Joan XXIII incorporà canvis que es van fer mitjançant el seu motu propio Rubricarum instructum del 29 de juliol de 1960.[3]
El Papa Pius X elevà el rang dels diumenges del Temps Ordinari, de manera que aquells que caiguessin en octaves s'emprés el verd en comptes del color de l'octava, com es feia fins llavors.[4]
La normativa sobre els colors litúrgics fins a Pius X (1903-1914) eren les indicades a l'edició del Missal Romà que Pius V promulgà el 1570, llevat de per l'afegit de festes no incloses en aquell missal. L'esquema de colors al seu missal mostrava l'ús que s'havia fixat a Roma al segle xii.
-
Casulla verda. -
Casulla blanca. -
Casulla daurada (alternativa a la blanca) -
Casulla vermella. -
Casulla morada. -
Casulla negra.
Ritu bizantí
[modifica]El ritu bizantí, que és emprat per totes les esglésies membres de l'Església Ortodoxa i de les Esglésies Catòliques Orientals de ritu bizantí, no tenen un sistema universal de colors, sinó que els llibres de servei de la tradició bizantina només especifiquen vestimentes «clara» o «fosca». A la tradició grega, el granat o el borgonya són comuns a les solemnitats, a més d'una àmplia varietat de colors durant la resta de períodes, sent el daurat i el blanc els més habituals.
Les esglésies eslaves i d'altres influenciades per les tradicions occidentals han adoptat un cicle de colors litúrgics. Si bé els particulars poden canviar segons el lloc, generalment són:
| Color | Ús comú | Altres usos/Notes |
|---|---|---|
| Or |
|
|
| Blau clar |
|
|
| Morat o Vermell fosc |
|
|
| Vermell |
|
|
| Verd |
|
|
| Negre |
|
|
| Blanc |
|
|
Els colors es poden canviar abans de les Primeres Vespres del dia que es commemora. Durant les Grans Festes, el color es canvia abans del rés de vespres que dona inici el primer dia de la festa, i roman fins a l'apodosi (el darrer dia).
Per la influència occidental, el negre és emprat sovint als funerals, fèries de la Gran Quaresma i durant la Setmana Santa a les esglésies eslaves com a signe de penitència, però durant la segona meitat del segle xx, el blanc tornà a ser més habitual, com a senyal de l'esperança de la Resurrecció.
Colors litúrgics russos
[modifica]D'acord amb el Nastol'naia Kniga Sviaixtxenno-slujiteliade l'Església Ortodoxa Russa[5] es poden fer servir durant l'any fins a 8 colors litúrgics. L'ús exacte d'aquests colors varia, però la relació següent és la més habitual.
| Color | Ús habitual | D'altres usos |
|---|---|---|
| Or |
|
|
| Blau clar |
|
|
| Morat o Vermell Fosc |
|
|
| Vermell |
|
|
| Verd |
|
|
| Negre |
|
|
| Blanc |
|
|
| Taronja |
|
-
-
Sots-diaques amb robes daurades -
Bisbe amb la casulla daurada -
El bisbe Aleksander (Drabinko) amb la casulla vermella. -
El patriarca Aleix II amb la casulla verda
Ritus Coptes i Etíops
[modifica]
La tradició copta, seguida també a Etiòpia i Eritrea, només fa servir vestimentes blanques, i el daurat i el platejat són considerats variacions del blanc.
Anglicanisme
[modifica]La majoria de les esglésies anglicanes fan servir els mateixos colors senyalats al ritu romà, normalment en la seva forma posterior a 1969, amb l'excepció del blau, que substitueix el morat durant l'Advent; però algunes fan servir la forma antiga, per exemple, negre en comptes de vermell el Divendres Sant. Algunes esglésies fan servir el negre en les misses pels morts, però el més habitual és fer servir el blanc o el morat.
Per motius històrics, els membres de la Comunió Anglicana arreu del món segueixen les pràctiques de l'Església d'Anglaterra. Des de 1980, els colors del llibre de servei alternatiu han estat recomanats per estacions, amb uns consells molt més detallats pel serveis comuns, incloent el colors per tots els Diumenges i Festius. El Leccionari publicat per l'Església ara dona una sèrie de suggeriments detallats pels colors litúrgics durant l'any, que es corresponen gairebé de manera exacta amb a taula del ritu romà (posterior a 1969), amb 5 petites excepcions, de les quals una és significativa:
- òbviament no hi ha referències a l'ús anglicà sobre les misses pels papes o els cardenals difunts;
- no se suggereix cap color pel Dissabte Sant;
- la recomanació del vermell pel ritu de la confirmació s'estén també pel ritu d'ordenació
- durant la quaresma, el lli sense tenyir segueix sent una opció alternativa al morat
- durant la "Temps del Regne" (els quatre darrers diumenges de l'any litúrgic, que culminen amb la solemnitat de Crist Rei) existeix la possibilitat de fer servir el vermell en comptes del verd
- es proposa el blanc durant els diumenges posteriors a epifania com a distintiu del "Temps d'Epifania", amb el temps ordinari començant amb la festa de la candelera.
L'Església d'Anglaterra suggereix un esquema de colors on també s'indica que les vestimentes en or han de fer-se servir en aquelles esglésies que tinguin l'or i el blanc com a colors diferents. L'ús de les robes en rosa, com s'indica a la taula del ritu catòlic, era mencionada com una opció a les primeres edicions del Leccionari,[6] tot i que a les darreres edicions el citen com una "pràctica tradicional".[7]
Luteranisme
[modifica]Diverses esglésies Protestants, històricament i de manera especial els Metodistes, fan servir un esquema de colors semblant als anglicans i als catòlics, tot i que no és universalment seguit. De fet, moltes esglésies protestants no fan servir colors litúrgics.
Referències
[modifica]- ↑ Institutio Generalis Missalis Romani Arxivat 2010-09-20 a Wayback Machine., no. 346; cf. text for Australia Arxivat 2008-07-20 a Wayback Machine., England and Wales, United States Arxivat 2012-11-26 a Wayback Machine.
- ↑ GIRM (Editio Typica), 346
- ↑ Missale Romanum 1962 Arxivat 2008-08-28 a Wayback Machine.
PDF
- ↑ Rubricae generales Missalis: XVIII – De Coloribus Paramentorum in the 1920 typical edition Arxivat 2020-03-01 a Wayback Machine. of the Roman Missal omitted the phrase "exceptis Dominicis infra octavas occurrentibus, in quibus color octavarum servatur" found in earlier editions beginning with Pope Pius V's edition of 1570 (page 21 of the facsimile published by Libreria Editrice Vaticana in 1998 – ISBN 88-209-2547-8).
- ↑ Nastol'naya Kniga Sviashchenno-sluzhitelia, Volume 4, Moscow,1983, Translated in "The Messenger" of St. Andrew's Russian Orthodox Cathedral,Philadelphia, June, July–August, September, 1990.
- ↑
The use of rose-pink vestments is suggested in the liturgical colour sequence notes of Common Worship of which an on-line version may be found here Arxivat 2010-03-13 a Wayback Machine.
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. - ↑ For example, see "Common Worship - Times & Seasons", added to the Common Worship series in 2006, page 50, paragraph 1: "rose-pink vestments are traditionally worn".
