Condiment
Un condiment o aparell [1] és una substància comestible destinada a reforçar[2] o millorar el sabor dels aliments o les preparacions culinàries. Molts condiments són d'origen vegetal, com ara les espècies i les herbes aromàtiques però poden ser també d'origen animal, com el brou de carn, o mineral com la sal de cuina.[3] Alguns condiments són secs, com les barreges d'herbes o espècies, tanmateix molts es presenten com a salses que s'han posat en una ampolla, pot, o un altre contenidor.
Es poden afegir abans, durant o després de la cocció. De vegades s'afegeixen condiments abans de servir, per exemple, en un sandvitx fet amb quètxup, mostassa o maionesa. Alguns condiments s'utilitzen durant la cocció per afegir sabor o textura: la salsa barbacoa, la mantega composta, la salsa teriyaki, salsa de soia, la marmita i la crema agra són exemples. Molts condiments, com la mostassa o el ketchup,[4] estan disponibles en paquets d'una sola porció, normalment quan se subministren amb menjars per emportar o menjar ràpid.
Segons una directiva de la Unió Europea, es consideren condiments: la sal destinada al consum humà, la mostassa, les espècies i els seus extractes aromàtics, les herbes aromàtiques i els seus extractes aromàtics.[5][6]
Definició
[modifica]
La definició exacta d'un condiment varia. Algunes definicions engloben espècies i herbes, incloent-hi la sal i el pebre.[7][8] Altres restringeixen la definició per incloure només "compostos d'aliments preparats, que contenen una o més espècies", que s'afegeixen als aliments després del procés de cocció, com ara mostassa, salsa de tomàquet o salsa de menta.[8]
Etimologia
[modifica]El terme condiment prové del llatí condimentum,[9] que significa "espècia, condiment, salsa" i del llatí condire, que significa "conserva, escabetx, condiment".[10] El terme originalment descrivia aliments en vinagre o conservats, però el seu significat ha canviat amb el temps.[11]
Història
[modifica]Els condiments eren coneguts a l'Antiga Roma, l'Índia, Grècia i la Xina. Hi ha qui defensa que abans que les tècniques de conservació dels aliments estiguessin generalitzades, s'utilitzaven espècies i condiments picants per fer el menjar més agradable,[12][13] però aquesta afirmació no està recolzada per cap evidència o registre històric.[14][15] Els romans elaboraven els condiments garum i liquamen triturant les entranyes de diversos peixos i després fermentant-los en sal, donant lloc a un líquid que conté àcid glutàmic, adequat per potenciar el sabor dels aliments. La popularitat d'aquestes salses va provocar una pròspera indústria dels condiments.[10] Apicius, un llibre de cuina basat en la cuina dels segles IV i V, conté una secció centrada únicament en els condiments.[10]
Galeria
[modifica]-
Mostassa de Dijon -
Chain (salsa de rave picant) -
-
-
-
-
Curri en pols o indi -
Ajika, salsa picant a la cuina caucàsica -
Tkemali (salsa georgiana feta de prunes de cirera) -
Condiments xinesos comuns: salsa de soja, vinagre, oli de xili, pebre blanc pebre blanc -
Paquets de salsa d'ànec -
-
Relish -
Acar i sambal, els condiments comuns a Indonèsia -
Shichimi -
-
Ssamjang
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Aparell». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ Merriam-Webster: Definition of condiment
- ↑ Padilla, José Rivera. Cocinero de la Generalitat Valenciana.temario (en castellà). MAD-Eduforma, 2006-11-10, p. 215. ISBN 978-84-665-6655-1.
- ↑ Smith, Andrew F. The Oxford Companion to American Food and Drink (en anglès). Oxford University Press, 2007-05-01. ISBN 978-0-19-988576-3.
- ↑ Directiva 94/65/CE del Consejo, de 14 de diciembre de 1994, por la que se establecen los requisitos aplicables a la producción y a la comercialización de carne picada y preparados de carne (castellà)
- ↑ MARINA, MOTTO LÓPEZ; ÁNGEL, FERNÁNDEZ MENÉNDEZ, MIGUEL. Elaboración y exposición de comidas en el bar-cafetería (en castellà). Ediciones Paraninfo, S.A., 2017, p. 19. ISBN 978-84-283-3983-4.
- ↑ Collins: Definition Condiment
- ↑ 8,0 8,1 Farrell 1990, p. 291
- ↑ Stormonth, James. Etymological and pronouncing dictionary of the English language (en anglès), 1879, p. 104.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Nealon 2010
- ↑ Smith 2007
- ↑ Farrell 1990
- ↑ Service, United States Agricultural Research; Williams, Louis Otho. Drug and Condiment Plants (en anglès). Agricultural Research Service, U.S. Department of Agriculture, 1960, p. 2.
- ↑ «Condiment». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Freedman, Paul. Out of the East: Spices and the Medieval Imagination (en anglès). Yale University Press, 2008, p. 3–4. ISBN 978-0-300-21131-3.
Bibliografia
[modifica]- «Collins: Definition Condiment». Collins Dictionary, n.d.. [Consulta: 29 setembre 2014].
- Farrell, K. T.. Spices, Condiments and Seasonings. 2nd. MA, USA: Aspen Publishers, 1990. ISBN 9780834213371.
- «Merriam-Webster: Definition of condiment». Merriam-Webster Dictionary. [Consulta: 23 octubre 2011].
- Nealon, Tom. «De Condimentis». HiLobrow, 07-09-2010. [Consulta: 10 febrer 2014].
- Smith, Andrew F. The Oxford companion to American food and drink. Oxford University Press, May 1, 2007. ISBN 978-0-19-530796-2.
