Vés al contingut

Cosroes II

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personarei dels reis Modifica el valor a Wikidata
Cosroes II

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement570 Modifica el valor a Wikidata
Ctesifont (Iraq) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 febrer 628 Modifica el valor a Wikidata (57/58 anys)
Ctesifont (Imperi Sassànida) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi, decapitació Modifica el valor a Wikidata
Rei de l'Imperi Sassànida
591 – 28 febrer 628
← Bahram VIKobad II →
Rei de l'Imperi Sassànida
590 –
← Ormazd IVBahram VI → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaArc de Ctesifont Modifica el valor a Wikidata
ReligióZoroastrisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciógovernador, monarca, cap militar Modifica el valor a Wikidata
PeríodeEgipte sota l'Imperi Romà d'Orient i Sassànides Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatImperi Sassànida Modifica el valor a Wikidata
Branca militarSasanian military (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra romano-sassànida del 572-591
Sasanian Civil War of 589–591 (en) Tradueix
Guerra romano-sassànida del 602-628
Third Perso-Turkic War (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolRei dels reis Modifica el valor a Wikidata
FamíliaSassànides Modifica el valor a Wikidata
CònjugeShirin
Maria
Gordiya Modifica el valor a Wikidata
FillsShahriyar
 () Shirin
Juvanxer
 () Gordiya
Azarmigduxt
 () Maria
Cosroes V
 () valor desconegut
Mardanshah
 () Shirin
Borandurht
 () Maria
Kobad II
 () Maria Modifica el valor a Wikidata
PareOrmazd IV Modifica el valor a Wikidata
ParentsBahram VI, germà de l'esposa
Rostam Farrokhzād, nebot segon Modifica el valor a Wikidata

Cosroes II, Khosro II o Khusraw II (també anomenat Parviz o Parwiz, 'el victoriós'; en persa خسرو پرویز), fou un emperador sassànida, fill d'Ormazd IV (579-590), nebot de Bistam[1] i net de Cosroes I (531-579), que va governar entre els anys 590 i 628.

Fou portat al tron pels magnats que s'havien revoltat contra el seu pare. Després de ser coronat, el seu pare fou cegat i executat però el general Bahram Txobin es va revoltar i es va proclamar rei com a Bahram VI i va dominar el regne. Mentre la guerra contra els romans d'Orient iniciada el 571 encara seguia i Cosroes II va fugir a l'Imperi, primer a Síria i després a Constantinoble, on l'emperador Maurici li va donar suport per recuperar el tron a canvi de la devolució d'Amida, Carrhae, Dara i Mayyafarikin i deixar d'intervenir als afers del regne d'Ibèria i a Armènia, cedint Lazistan als romans.

Amb el suport de part de l'exèrcit i de la noblesa i de forces romanes d'Orient, Cosroes II va retornar a Ctesifont i va derrotar Bahram VI a la batalla del Blarat.[2] Bahram va fugir al kanat dels Turcs i es va establir a Fergana on uns anys després fou assassinat per un sicari enviat per Cosroes II. Després de recuperar el poder es va signar la pau amb Constantinoble, a la qual foren cedides Armènia, Ibèria, Lazistan i altres territoris i va quedar abolit el tribut que es pagava a l'estat sassànida. Cosroes II va afavorir els cristians. Una expedició persa el 598 va annexionar el sud d'Aràbia com a província sassànida.[3]

Guerra amb l'Imperi Romà d'Orient

[modifica]

El 602 Maurici va ser assassinat pel general Flavi Focas (602-610), que va usurpar el tron. Això va portar a una nova guerra entre l'Imperi Romà d'Orient i Pèrsia (602-628), suposadament com a revenja per la mort de Maurici, l'aliat i amic de Cosroes II, si bé a la pràctica intentant recuperar tot el territori romà d'Orient perdut i qualsevol altre que fos possible. Un dels suposats errors de Cosroes II fou la captura, empresonament i execució vers 602 del rei An-Numan III ibn al-Múndhir dels làkhmides d'al-Hira que va deixar obert el flanc sud-occidental de l'imperi persa. La causa seria la manca de suport d'aquest rei àrab en la guerra contra els romans; una generació després, els àrabs musulmans van poder atacar per aquest costat amb poca oposició. Els sassànides van envair Síria i Àsia Menor i el 608 van arribar fins a Calcedònia. El 610 Heracli va succeir a Focas.

El 611 fou presa Antioquia i la majoria de les fortaleses de Síria, Mesopotàmia i Armènia, i el 613 fou assetjada i presa Damasc[4] i el 614 Jerusalem, foren que conquerides pel general Shahrbaraz[5] i la Veracreu fou capturada i portada en triomf a Pèrsia.[6] Poc després el general Shahin va avançar per Àsia Menor i va derrotar repetidament els romans d'Orient i el 618 va conquerir Egipte. Els romans van oferir poca resistència, ja que també tenien conflictes interns i estaven sent atacats per àvars i eslaus per la zona del Danubi i els Balcans.

El 622 Heracli va passar a l'ofensiva i el 624 va avançar pel nord de Mèdia on va destruir el gran temple de foc de Ganzhak (Gazaca); el 626 va conquerir Lazika o Lazistan; aquest mateix any el general Shahrbaraz va avançar cap a Calcedònia i va intentar conquerir Constantinoble aliat als àvars (que van atacar per l'altre costat) però no ho va aconseguir i les seves forces foren derrotades i es van haver de retirar de l'Àsia Menor el 628. Mentrestant, el 627 els khàzars van envair el Caucas i això fou aprofitat per Heracli per derrotar els sassànides a la batalla de Nínive,[7] i avançar cap a Ctesifont. Cosroes II va fugir a la reva residència de Dastgerd (prop de la moderna Bagdad). Magnats destacats van alliberar el seu fill gran Kobad II (empresonat pel seu pare) i el van proclamar rei la nit del 23 a 24 de febrer del 628. Quatre dies després Cosroes II era assassinat al seu palau. Heracli va retornar en triomf a Constantinoble i el 629 la Veracreu li fou retornada[8] i Egipte evacuat.

Referències

[modifica]
  1. Pourshariati, Parvaneh. Decline and Fall of the Sasanian Empire: The Sasanian-Parthian Confederacy and the Arab Conquest of Iran. Londres i Nova York: I.B. Tauris, 2008, p. 106-108. ISBN 978-1-84511-645-3. 
  2. Martindale, J. R.. The Prosopography of the Later Roman Empire 2 Part Set: Volume 3, AD 527-641 (en anglès). Cambridge University Press, 1992, p.232. ISBN 0521201608. 
  3. Frye, Richard. «THE REFORMS OF CHOSROES ANUSHIRVAN ('OF THE IMMORTAL SOUL')» (en anglès). The History of Ancient Iran.. Fordham University. [Consulta: 25 setembre 2022].
  4. Tucker, Spencer C. A Global Chronology of Conflict: From the Ancient World to the Modern Middle East (en anglès). Spencer C. Tucker, 2009, p.196. ISBN 1851096728. 
  5. Farrokh, Kaveh. Shadows in the Desert: Ancient Persia at War (en anglès). Osprey Publishing, 2007, p.253. ISBN 1846031087. [Enllaç no actiu]
  6. Herren, Michael W.; Brown, Shirley Ann. Christ in Celtic Christianity: Britain and Ireland from the Fifth to the Tenth Century (en anglès). Boydell Press, 2002, p.197. ISBN 0851158897. 
  7. Kaegi, Walter E. Heraclius, Emperor of Byzantium (en anglès). Cambridge University Press, 2003, p.160. ISBN 0521814596. 
  8. Parker, Elizabeth C.; Little, Charles T. The Cloisters Cross: Its Art and Meaning (en anglès). Metropolitan Museum of Art, 1994, p.122. ISBN 0810964341.