Vés al contingut

Cotoner

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre una planta. Vegeu-ne altres significats a «Cotoner (ofici)».
Infotaula d'ésser viuCotoner
Gossypium Modifica el valor a Wikidata

Gossypium herbaceum Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font dellavor del cotó Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitcàpsula Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreMalvales
FamíliaMalvaceae
SubfamíliaMalvoideae
GènereGossypium Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Flor oberta de cotoner (G. hirsutum) a Barcelona

El cotoner (Gossypium) és un gènere de plantes de la família malvàcia (format per unes 40 espècies d'arbustos. Són originaris de zones subtropicals i tropicals d'Àfrica, Amèrica Àsia Austràlia i Hawaii. D'algunes espècies d'aquest gènere se n'extreu una fibra tèxtil cel·lulòsica natural que creix al voltant de les llavors. La fibra se sol processar per a obtenir un teixit blanc, suau i transpirable.

En estat silvestre els arbusts de cotoner poden arribar a fer fins a 7 m d'alt. Les fulles són grosses amb tres, cinc o fins a set lòbuls. Les llavors estan dins d'una càpsula, estan cadascuna d'elles embolicada d'una fibra (dita cotó fluix o cotó en pèl).

Sinonímia del gènere

[modifica]

Taxonomia

[modifica]
Cotó (Gossypium hirsutum) encara dins la càpsula
Llavors de cotoner, Gossypium hirsutum, sobre paper mil·limetrat

Conreu

[modifica]

El cotó es considera la més important de les fibres vegetals. S'obté de la llavor de les diferents espècies d'aquesta planta (gènere Gossypium), que es conrea en diferents regions càlides de la Terra. Cal un estiu força llarg i càlid que en la classificació agroclimàtica de Papadakis rep precisament el nom d'aquesta planta (G o g de Gossypium). El conreu s'estén des dels Estats Units fins a l'Índia passant per l'Àsia central. La llargada i el gruix de la fibra depenen de la seva procedència.

Se'n conreen diverses espècies del gènere Gossypium (G. hirsutum és la més estesa mundialment) les espècies difereixen per les llargada de la fibra (més llarga o més curta) i per les característiques agronòmiques, però el cotó sempre necessita un estiu molt càlid i molta aigua de pluja o de reg.

Plagues i malalties del cotoner

[modifica]

Plagues

[modifica]
Camp de cotó al Jardí botànic de Sukhum, foto de cap a 1912.

Malalties

[modifica]
  • Taca d'alternària, causada per Alternaria macrospora i Alternaria alternata
  • Antracnosi i ramulosi, causada per Colletotrichum gossypii
  • Podridura negra de l'arrel causada pel fong Thielaviopsis basicola
  • Taca bacteriana de Xanthomonas campestris pv. malvacearum
  • Podridura vermella de l'arrel o mal do Panamà, causada per espècies del gènere Fusarium.
  • Gomosi de Phytophthora, causada per Phytophthora nicotianae var parasitica

Cotoner modificat genèticament

[modifica]

El cotoner modificat genèticament (GM) va ser creat pensant que reduiria l'ús de plaguicides. Actualment es planta a tot el món on es conrea cotó i sembla que redueix en un 80% l'ús de plaguicides respecte al cotoner normal. Segons el Servei Internacional d'Aplicacions Tecnològiques Agrícoles, la superfície mundial cultivada amb cotoners transgènics és de 67.000 km² el 2002 que representa un 20% del total cultivat.En el cas dels Estats Units representa un 73% de la seva producció.

A Austràlia la introducció del cotoner modificat genèticament va ser en principi un desastre comercial, ja que la collita va ser menor que la prevista i hi va haver pol·linització creuada ambaltres varietats normals de cotoner. Quan es va introduir una segona varietat GM va passar a representar el 80% de la producció total de cotó.

Cotó orgànic, biològic o ecològic

[modifica]
Flor de Gossypium hirsutum pol·linitzada per un borinot a Hemingway

Hi ha diferents tipus de certificacions per a assegurar que es compleixen els estàndards de l'agricultura ecològica en el conreu del cotoner. En general aquests sistemes d'assegurament de la qualitat no admeten l'ús de plantes genèticament modificades (OMG) ni productes agroquímics obtinguts per síntesi química. Es fan servir especialment per a produir llençols i altres peces de roba en contacte directe amb el cos com els kimonos.

Recollida de cotó al sud dels EUA, a principis del segle xx

Vegeu també

[modifica]