Deus vult
Deus vult, 'Déu ho vol', en llatí clàssic, o deus hoc vult i deus lo vult, en llatí vulgar, fou el crit de guerra sorgit de la multitud després de la proclamació de la Primera Croada pel Papa Urbà II durant el Concili de Clermont, l'any 1095, quan l'Església Ortodoxa va demanar ajuda per defensar-se de la invasió d'Anatòlia per l'Imperi Seljúcida.[1]
Aquesta expressió va esdevenir un lema dels combatents cristians de la Primera Croada i la frase Deus lo vult es convertiria en la divisa de l'Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem.[2]
En català apareix com a «Déus lo quer» en el Llibre dels fets de Jaume I:
E sembla-nos que Déus lo quer; e, pus Déus lo quer, no ens en pot mal prendre.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Morwood, James. A Dictionary of Latin Words and Phrases (en anglès). Oxford: Oxford University Press, 1998, p. 46. ISBN 978-0198601098 [Consulta: 10 juliol 2016].
- ↑ Jiménez Sureda, Montserrat. Crist i la història: Els inicis de la historiografia eclesiàstica catalana en el seu context europeu. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2014. ISBN 978-84-490-5092-3 [Consulta: 10 juliol 2016].
- ↑ Soldevila, Ferran. Les quatre grans croniques: Llibre dels feits del rei En Jaume. Institut d'Estudis Catalans, 2007. ISBN 978-84-7283-901-4.