Vés al contingut

Diest

Plantilla:Infotaula geografia políticaDiest
Imatge
Tipusmunicipi de Bèlgica i municipi belga amb títol de ciutat Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 50° 59′ 06″ N, 5° 03′ 04″ E / 50.985°N,5.051°E / 50.985; 5.051
EstatBèlgica
Regióregió Flamenca
ProvínciaBrabant Flamenc
Districtedistricte de Lovaina Modifica el valor a Wikidata
CapitalDiest Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població23.824 (2018) Modifica el valor a Wikidata (409,35 hab./km²)
Idioma oficialneerlandès (oficial) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície58,2 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perDèmer Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Esdeveniment clau
13 novembre 1798Setge de Diest Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Mayor of Diest (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataChristophe De Graef (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal3290, 3294, 3293 i 3981 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic011 i 013 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webdiest.be Modifica el valor a Wikidata

Facebook: StadDiest X: staddiest Instagram: staddiest LinkedIn: stad-diest Modifica el valor a Wikidata

Diest és un municipi belga a la província de Brabant Flamenc a la regió de Flandes. Està compost per les seccions de Diest, Deurne, Schaffen, Webbekom, Kaggevinne i Molenstede. Limita al nord-oest amb Zichem, al nord amb Engsbergen, al nord-est amb Beringen (Limb), a l'oest amb Scherpenheuvel, a l'est amb Zelem, al sud-oest amb Bekkevoort, al sud amb Loksbergen i al sud-est amb Halen.

Durant segles, el riu Dèmer va ser l'artera comercial de la ciutat. El 1960 va quedar no navegable i s'havia convertit en una claveguera a cel obert que inundava la ciutat sempre quan plovia. Es va desviar fora de la ciutat i l'antiga llera es va terraplenar amb sorra, runa i residus domèstics. On corria l'aigua, es van fer carrers i aparcaments.[1] El 2006 es va decidir de reobrir el curs històric del riu. L'obra va començar el 2012 i es va acabar el 2016.[1] Durant les obres es van descobrir moltes artefactes arqueològics interessants, com ara una resclosa, proteccions de riba fetes de pedra i fusta i una antiga escala de cavalls. Aquestes restes històriques es van integrar al «nou Dèmer».[1]

Burgmestres

[modifica]
  • Rochus-Felix Tielens (1812-1817)
  • Henri van den Hove (1817-1830)
  • Jan Schenaerts (1830-1836)
  • Jean Cantillion (1836-1843)
  • Louis Smackers (catòlic) (1843-1849)
  • Jean-Henri Peeters-Lowet (liberal) (1849-1867)
  • Michel Theys (liberaal) (1867-1904)
  • Edward Robeyns (katholiek) (1904-1921)
  • Omer Vanaudenhove (PVV) (1946-1955)
  • Fernand Hermans (CVP)
  • Gerard Hanssen (PVV)
  • Omer Vanaudenhove (PVV) (1974-1976)
  • Jean Van de Kerckhof (PVV) (1978-1988)
  • Hugo Marsoul (CVP) (1989-2000)
  • Tony Smets (VLD) (2001-2006)
  • Jan Laurys (DDS) (2007-)

Persones

[modifica]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]