Dominique Mamberti

Cardenal
	14 febrer 2015 –
Secretari per a les Relacions amb els Estats
	15 desembre 2006 – 8 novembre 2014 ; ← Giovanni Lajolo – Paul Gallagher →
Nunci apostòlic a Eritrea
	19 febrer 2004 –
Arquebisbe catòlic
	3 juliol 2002 –
Arquebisbe titular
	18 maig 2002 – ; Diòcesi: bisbat de Sagona
Nunci apostòlic al Sudan
	18 maig 2002 –

Dominique Mamberti
	;
Nom original	Dominique François Joseph Mamberti
Biografia
Naixement	7 març 1952 (72 anys); Marràqueix (Marroc)
Arquebisbe titular de Sagone
	18 de maig de 2002 – 14 de febrer de 2015
Nunci apostòlic al Sudan
	18 de maig de 2002 – 15 de setembre de 2006
	← Marco Dino Brogi Leo Boccardi →
Secretari per a les relacions amb els Estats de la Secretaria d'Estat
	15 de setembre de 2006 – 8 de novembre de 2014
	← Giovanni Lajolo Paul Gallagher →
Precfete del tribunal suprem de la Signatura apostòlica
	En el càrrec des de 8 de novembre de 2014
	← Raymond Burke
Dades personals
Nacionalitat	França
Religió	Catolicisme
Formació	Acadèmia Pontifícia Eclesiàstica
Activitat
Ocupació	sacerdot catòlic (1981–), teòleg
Consagració	3 de juliol de 2002 ; per Angelo Sodano
Proclamació cardenalícia	14 de febrer de 2015 ; per Francesc; Cardenal diaca de Santo Spirito in Sassia
Premis
	(10 octubre 2009) Comandant de la Legió d'Honor; (5 febrer 2007) Cavaller de la Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana; Orde de l'Estrella de Romania; Gran Creu de l'Orde El Sol del Perú ;
	« Eritis mihi testes »
Lloc web	Fitxa a catholic-hierarchy.org
Cardenal
	14 febrer 2015 –
Secretari per a les Relacions amb els Estats
	15 desembre 2006 – 8 novembre 2014 ; ← Giovanni Lajolo – Paul Gallagher →
Nunci apostòlic a Eritrea
	19 febrer 2004 –
Arquebisbe catòlic
	3 juliol 2002 –
Arquebisbe titular
	18 maig 2002 – ; Diòcesi: bisbat de Sagona
Nunci apostòlic al Sudan
	18 maig 2002 –

Dominique Mamberti, nascut el 7 de març de 1952 a Marràqueix (Marroc), és un prelat francès, cardenal de l'Església Catòlica. És prefecte del Tribunal Suprem de la Signatura Apostòlica des del 8 de novembre de 2014.

Biografia

Dominique Mamberti va néixer a Marràqueix, al Marroc, fill d'un funcionari. Es va criar a Vico, al sud de Còrsega.^[1] Durant els anys 60 va viure amb la seva família a Belfort, on llavors sovintejava l'església de Notre-Dame-des-Anges, on va fer la seva professió de fe al juny de 1965.

Està diplomat en ciències polítiques i dret públic. Va ser ordenat prevere per la diòcesi d'Aiacciu el 20 de setembre de 1981. Va ingressar al servei diplomàtic de la Santa Seu el 1986.

Ha representat el Vaticà a Algèria, Xile, al Líban i a les Nacions Unides. El 3 de juliol de 2002 va ser consagrat bisbe a la basílica de Sant Pere de Roma pel cardenal Angelo Sodano, llavors Secretari d'Estat de la Santa Seu. El Papa li donà el títol d'arquebisbe in partibus de Sagone (situat a Còrsega, la seva regió d'origen).

Entre 2002 i 2006 va ser nunci apostòlic al Sudan, a Eritrea i a Somàlia. Nomenat secretari per les relacions amb els estats de la Secretaria d'Estat el 15 de setembre de 2006, càrrec equivalent al de ministre d'exteriors. Succeí a Giovanni Lajolo, que esdevingué governador de la Ciutat del Vaticà i president de la Comissió Pontifícia per l'Estat de la Ciutat del Vaticà.

Treballà en estreta col·laboració amb el cardenal Tarcisio Bertone, secretari d'Estat, i el Papa Benet XVI, car és considerat com a molt proper. El 16 de març de 2013 el Papa Francesc el confirmà provisionalment en les seves funcions amb el conjunt de responsables de la Cúria Romana. El 31 d'agost de 2013 va ser confirmat paral·lelament als altres superiors de la Secretaria d'Estat en les seves funcions de secretari per les relaciona amb els Estats pel Papa Francesc,^[2] sent substituït el secretari d'Estat per Pietro Parolin.^[3]

Al juliol de 2014, a causa de la situació a Gaza, Mamberti envià una nota oficial a tots els ambaixadors acreditats davant la Santa Seu, per reclamar la seva atenció sobre les crides del Papa Francesc pels cristians a l'Irak i d'altres zones de a l'Orient Mitjà. Mamberti explica que la Santa Seu està «profundament preocupada» pel patiment dels cristians a la regió, precisant que «Les comunitats cristianes pateixin injustament, tenen por, i nombrosos cristians han estat obligats a emigrar».^[4]

El 8 de novembre de 2014 és nomenat prefecte del Tribunal Suprem de la Signatura Apostòlica, substituint el cardenal Raymond Leo Burke, nomenat cardenal patró de l'orde sobirà de Malta.^[5]

Cardenal

Va ser creat cardenal pel Papa Francesc, amb 19 prelats més,^[6]^[7] el 14 de febrer de 2015. va rebre el títol de cardenal diaca de Santo Spirito in Sassia.

D'aquest consistori, és l'únic prelat de cúria en activitat i l'únic francès en haver estat creat cardenal. A més, és el primer cors a accedir a aquesta dignitat des de feia més d'un segle. Però prefereix considerar-ho més com un senyal de confiança més que no pas una distinció: «El Papa Francesc ja m'havia confirmat en les meves funcions de Secretari per a les relacions amb els Estats el 2013 i posteriorment al mes de novembre em nomenà Prefecte del Tribunal Suprem de la Signatura Apostòlica. Va anunciar a inicis de mes la meva creació com a cardenal el 14 de febrer. Crec que són senyals ben significatius d'aquesta confiança, en particular el nomenament al Tribunal suprem de la Signatura Apostòlica que és l'orgue encarregat de l'administració de la justícia a l'Església, i sobretot el meu nomenament com a cardenal no és una promoció, una dignitat, però abans de tot el nomenament al Col·legi de Cardenals que és encarregat d'escollir el Papa i d'aconsellar-lo per les qüestions de major importància en el govern de l'Església.».^[8]

El 13 d'abril següent, el Papa Francesc el nomenà membre de la Congregació pel Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, de la Congregació per a les Causes dels Sants i membre del consell de cardenals i bisbes de la secció de relacions amb els estat de la Secretaria d'Estat.^[9]

Honors

Gran Creu de l'orde al Mèrit de la República Italiana – 5 de febrer de 2007 ministres^[10]

Comandant de la Legió d'Honor - 2009^[11]

Banda de l'orde de l'Àliga Asteca – 22 de gener de 2015^[12]

Referències

↑ Frédéric Mounier. «Dominique Mamberti, le cinquième cardinal français électeur» (en francès). Arxivat de l'original el 2015-01-08. [Consulta: 15 gener 2015].
↑ Salle de presse du Saint-Siège. «Conferma dei superiori segreteria di stato e della casa pontificia» (en italià). [Consulta: 15 agost 2014].
↑ AFP. «Le pape François remplace son numéro deux controversé au Vatican» (en francès). Arxivat de l'original el 19 d’agost 2014. [Consulta: 15 agost 2014].
↑ «Vatican Secretariat of State issues alert to diplomatic corps on plight of Christians in Middle East», 30-07-2014. [Consulta: 6 gener 2015].
↑ Sébastien Maillard. «Le pape décide un important remaniement à la Curie romaine». Arxivat de l'original el 2014-12-19. [Consulta: 16 desembre 2014].
↑ «Le pape nomme 20 cardinaux "originaires de tous les continents" »», 04-01-2015.
↑ Jean-Marie Guénois. «Les nouveaux cardinaux du pape: voix des sans voix», 13-02-2015.
↑ [https://web.archive.org/web/20150128112718/http://www.corse.catholique.fr/En-route-vers-le-consistoire-du-14 Arxivat 2015-01-28 a Wayback Machine. Arxivat 2015-01-28 a Wayback Machine. Arxivat 2015-01-28 a Wayback Machine. Arxivat 2015-01-28 a Wayback Machine. Arxivat 2015-01-28 a Wayback Machine. Arxivat 2015-01-28 a Wayback Machine. Arxivat 2015-01-28 a Wayback Machine. «Plantilla:Mgr Mamberti, nouveau cardinal corse va accueillir une délégation du diocèse" »] Arxivat 2015-01-28 a Wayback Machine. sur le site du Diocèse d'Ajaccio
↑ Salle de presse du Saint-Siège. «Rinunce e nomine» (en italià). [Consulta: 13 avril 2015].
↑ Présidence de la république italienne. «Mamberti S.E. Rev.ma Mons. Dominique» (en italià). [Consulta: 9 novembre 2014].
↑ «François Fillon invite à une méditation collective», 11-10-2009. Arxivat de l'original el 11 de gener 2010. [Consulta: 31 d’agost 2015].
↑ Cronica. «México otorga Orden del Águila Azteca a funcionarios del Vaticano» (en castellà). Arxivat de l'original el 2015-05-30. [Consulta: 26 avril 2015].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dominique Mamberti

El Cardenal Dominique Mamberti a catholic-hierarchy.org (anglès)
El Cardenal Dominique Mamberti a gcatholic.org (anglès)

Precedit per: -	Bisbe titular de Sagona (títol personal d'arquebisbe) 18 de maig de 2002 - 14 de febrer de 2015	Succeït per: Paolo Rocco Gualtieri
Precedit per: Marco Dino Brogi	Delegat apostòlic a Somàlia 18 de maig de 2002 - 17 de gener de 2004	Succeït per: Ramiro Moliner Inglés
Precedit per: Marco Dino Brogi	Nunci apostòlic a Sudan 18 de maig de 2002 - 15 de setembre de 2006	Succeït per: Leo Boccardi
Precedit per: Silvano Maria Tomasi	Nunci apostòlic a Eritrea 19 de febrer de 2004 - 15 de setembre de 2006	Succeït per: Leo Boccardi
Precedit per: Giovanni Lajolo	Secretari per a les relacions amb els Estats 15 de setembre de 2006 - 8 de novembre de 2014	Succeït per: Paul Richard Gallagher
Precedit per: Giovanni Lajolo	Secretari de la Comissió interdicasteral per les Esglésies a l'Europa Oriental 15 de setembre de 2006 - 8 de novembre de 2014	Succeït per: Paul Richard Gallagher
Precedit per: Raymond Leo Burke	Prefecte del Suprem Tribunal de la Signatura Apostòlica des del 8 de novembre de 2014	Succeït per: al càrrec
Precedit per: Raymond Leo Burke	President del Tribunal de cassació de la Ciutat del Vaticà des del 8 de novembre de 2014	Succeït per: al càrrec
Precedit per: Raymond Leo Burke	President de la Commissió pels advocats des del 28 d'abril de 2015	Succeït per: al càrrec
Precedit per: Fiorenzo Angelini	Cardenal diaca del Santo Spirito in Sassia des del 14 de febrer de 2015	Succeït per: al càrrec

[1] Frédéric Mounier. «Dominique Mamberti, le cinquième cardinal français électeur» (en francès). Arxivat de l'original el 2015-01-08. [Consulta: 15 gener 2015].

[2] Salle de presse du Saint-Siège. «Conferma dei superiori segreteria di stato e della casa pontificia» (en italià). [Consulta: 15 agost 2014].

[3] AFP. «Le pape François remplace son numéro deux controversé au Vatican» (en francès). Arxivat de l'original el 19 d’agost 2014. [Consulta: 15 agost 2014].

[4] «Vatican Secretariat of State issues alert to diplomatic corps on plight of Christians in Middle East», 30-07-2014. [Consulta: 6 gener 2015].

[5] Sébastien Maillard. «Le pape décide un important remaniement à la Curie romaine». Arxivat de l'original el 2014-12-19. [Consulta: 16 desembre 2014].

[6] «Le pape nomme 20 cardinaux "originaires de tous les continents" »», 04-01-2015.

[7] Jean-Marie Guénois. «Les nouveaux cardinaux du pape: voix des sans voix», 13-02-2015.

[8] [https://web.archive.org/web/20150128112718/http://www.corse.catholique.fr/En-route-vers-le-consistoire-du-14 Arxivat 2015-01-28 a Wayback Machine. Arxivat 2015-01-28 a Wayback Machine. Arxivat 2015-01-28 a Wayback Machine. Arxivat 2015-01-28 a Wayback Machine. Arxivat 2015-01-28 a Wayback Machine. Arxivat 2015-01-28 a Wayback Machine. Arxivat 2015-01-28 a Wayback Machine. «Plantilla:Mgr Mamberti, nouveau cardinal corse va accueillir une délégation du diocèse" »] Arxivat 2015-01-28 a Wayback Machine. sur le site du Diocèse d'Ajaccio

[9] Salle de presse du Saint-Siège. «Rinunce e nomine» (en italià). [Consulta: 13 avril 2015].

[10] Présidence de la république italienne. «Mamberti S.E. Rev.ma Mons. Dominique» (en italià). [Consulta: 9 novembre 2014].

[11] «François Fillon invite à une méditation collective», 11-10-2009. Arxivat de l'original el 11 de gener 2010. [Consulta: 31 d’agost 2015].

[cronica-12] Cronica. «México otorga Orden del Águila Azteca a funcionarios del Vaticano» (en castellà). Arxivat de l'original el 2015-05-30. [Consulta: 26 avril 2015].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

Registres d'autoritat	GND (1) VIAF (1) ISNI (1) SUDOC (1)
Bases d'informació	Dialnet (1)