Duplicació de personalitat hagiogràfica
La duplicació o desdoblament d'una personalitat, en l'àmbit de l'hagiografia va ser un procés mitjançant el qual, a partir de la història, els fets i la personalitat d'una persona real, venerada per l'Església com a sant o beat, es creava una altra persona, fictícia, a la qual s'adaptaven llegendes i tradicions locals.[1]
El procés podia partir d'una confusió en la lectura d'un testimoni (làpida, text, etc.) o de l'existència d'un culte o unes relíquies d'un sant l'origen del qual ja s'havia perdut la memòria al lloc. A partir del nom del sant real a qui pertanyien, però amb el qual no s'identificaven, i per a justificar aquell culte, s'elaborava una llegenda que expliqués com havia arribat al lloc la relíquia o el culte.
Habitualment, el nom i la llegenda de la seva vida eren similars als del sant real que es prenia com a base, però s'hi afegien elements que el vinculaven al lloc on es creava: hi havia nascut o hi havia viscut, etc. Solia conservar-se el mateix dia de celebració litúrgica, que pot ser indicatiu d'un d'aquests processos.[a] Així, el dia de Sant Narcís de Girona continua essent el 29 d'octubre, com el del sant "original", Sant Narcís de Jerusalem. El culte, primer local, s'establia i acabava difonent-se, i a poc a poc va ser acceptat com a real. Sovint, el temps passat entre la creació de la llegenda i la seva acceptació era gran i feia impossible comprovar-ne la veracitat.
En altres casos, la llegenda del nou sant combina elements d'altres històries, i en crea una de totalment diferent, com és el cas de la de Julià l'Hospitalari, on es troben elements de les històries de Julià de Le Mans i els sants Julià i Basilissa, barrejats amb llegendes profanes com el mite d'Èdip.
Així, a partir del Martyrologium Hieronymianum, l'Edat mitjana va anar afegint noves personalitats, sovint sense fonament històric; una manera de crear-les era la duplicació de figures, a més de la fusió de diverses en una, la creació de noves figures a partir d'altra amb un altre nom.
Exemples
[modifica]En són exemples els sants "duplicats" (el primer és, sempre, el sant real i el segon el creat a partir seu).:
- Amador d'Auxerre i Amador de Ròcamador
- Amat de Remiremont, que dona lloc a Aimat de Tarragona i Amat de Tortosa
- Anastasi de Pèrsia i Anastasi de Lleida
- Apol·loni de Brèscia i Apol·loni de Benevent
- Apol·lònia d'Alexandria, a partir de la qual es creen les fictícies Apol·lònia de Roma i Apol·lònia de Barcelona.[2]
- Baldiri i Boi de Zamora
- Basilissa i Anastàsia de Roma i Basilissa i Anastàsia de Xàtiva
- Bertold de Llombardia, prior, i Bertold de Calàbria, llegendari fundador de l'Orde del Carmel
- Bonós i Maximià d'Antioquia, màrtirs, van donar lloc als llegendaris Bonós i Maximià d'Arjona i Bonós i Maximià de Blanes
- Ermenter i Medir de Barcelona
- Corona d'Egipte, màrtir, i Corona d'Elx
- Un Críspul, màrtir a Hispània, i Críspul i Restitut de Roma donen lloc a Críspul i Restitut de Peñaflor
- Cristina de Pèrsia i Cristina de Bolsena, màrtirs; al seu torn, la segona es desdoblà per donar lloc a Cristina d'Osma
- Daniel de Pàdua i Daniel de Barcelona
- Domeci, Pelàgia, Àquila i Teodosi de Cesarea i Domici, Pelàgia, Àquila, Eparqui i Teodòsia de Tarragona
- Dorotea de Cesarea i Dorotea d'Alexandria
- Ernest de Zwiefalten i Ernest de Neresheim
- Eteri del Quersonès i Eteri de Barcelona
- Sant Eugeni de Toledo, bisbe del segle vii, i Eugeni de Toledo (màrtir), del segle i
- Eulàlia de Mèrida i Eulàlia de Barcelona
- Evasi d'Asti, bisbe del segle iv, i Evasi de Còria, bisbe llegendari del segle i
- Faust de Còrdova i altres elements locals, que donen lloc a Faust d'Alguaire
- Feliu de Girona (màrtir) i Feliu de Girona (diaca)
- Fèlix de Nola (prevere) i Fèlix de Nola (bisbe) i Fèlix "in Pincis"
- Fèlix i Fortunat d'Aquileia i Fèlix, Fortunat i Aquil·leu de Valença
- Fermí d'Amiens i Fermí de Mende
- Ferran III de Castella i Sant Ferran d'Aragó
- Filet, Lídia i companys màrtirs d'Il·líria i Filet i Lídia, Macedoni, Teoprepi, Crònides i Amfiloqui de Barcelona
- Focas de Sinope, amb dades de Focas d'Antioquia i un pagès anomenat Focas, va donar origen al llegendari Focas l'Hortolà
- Genís d'Arle i Genís de Roma, Genís de la Jara i altres
- Geronci de Devon, rei llegendari creat a partir de a partir del Geronci que s'havia rebel·lat contra Constantí III, el Geronci del Sud del poema Y Gododdin i de Geronci de Dumnònia, rei de Cornualla del segle viii.
- Hieroteu d'Atenes i el llegendari Hieroteu de Segòvia.
- Hilari de Javols i Hilari del Gavaldà
- Julià l'Hospitalari, a partir de Julià de Le Mans i Julià i Basilissa
- probablement, Just d'Urgell va donar origen a sant Just de Vic
- Llàtzer d'Ais i Llàtzer de Betània van donar origen a la llegenda de l'arribada a Marsella d'aquest últim.
- Lliceri (o Lleïr) i Lleïr de Lleida
- Llucià i Marcià de Nicomèdia i Llucià i Marcià de Vic
- Luci de Coira i Luci de Britànnia
- Marcial de Llemotges i Marcià de Pamplona, persona real que, per confusió amb Marcial, es considerà com a sant, amb llegenda pròpia.
- Marciana de Mauritània i Marciana de Toledo
- Maure abat i Sant Mauri
- Maximí de Trèveris i Maximí d'Ais
- Narcís de Jerusalem i Narcís de Girona
- Ponç de Cimiez i els llegendaris Ponç de Pradleves i Ponç de Girona
- Prim i Felicià de Mentana i Prim i Felicià d'Agen
- Quatre Sants Coronats (amb dos grups de sants: un de real, el dels màrtirs de Pannònia, i un de duplicat, el dels màrtirs de Roma) i, a partir de la fusió dels dos grups anteriors, els ficticis Quatre Sants Màrtirs de Girona
- Les diferents tradicions de Quitèria, a Aquitània i Lusitània
- Ramon Nonat qui, segons alguns historiadors, no va existir i prové de la confusió amb Ramon de Penyafort i dades de la vida del mercedari Ramon de Blanes.
- Ruf de Roma i Ruf d'Avinyó, reals, que originen el llegendari Ruf de Tortosa
- Sacerdot de Llemotges, per una confusió d'una relíquia de sant Martí d'Hinojosa, va donar origen al llegendari Sacerdot de Sigüenza i aquest, al seu torn, a Sacerdot de Sagunt
- Sergi de Capadòcia i Sergi de Badalona
- Set Sants Màrtirs del Quersonès i el grup de sants: Basili de Cartagena, Eugeni de València, Agatodor de Tarragona, Elpidi de Toledo, Eteri de Barcelona, Capitó de Lugo i Efraïm d'Astorga, Nèstor de Palència, Arcadi de Logronyo i Pius de Sevilla.
- Sever de Ravenna i Sever II de Barcelona donen lloc a Sever de Barcelona
- Sidoni Apol·linar i un personatge del Nou Testament van originar la figura de Sidoni d'Ais
- Sotera de Roma i Sotera de Palamós.
- Sant Teodor d'Amasia, el Soldat, i Teodor el General
- Urbici de Nocito, que donà lloc a Urbici de Serrateix i Urbici d'Urgell
- Valentí de Roma i Valentí de Terni
- Vicenç d'Osca i Vicenç d'Agen
- Vidal de Bolonya i Vidal de Ravenna
- Imatge del Volto Santo de Lucca i les llegendàries Lliberada, Vilgefortis i Múnia de Barcelona
- Zenó, Vidal i Felícola de Roma i Víctor, Zenó i Felícola de Serrateix.[3]
Notes
[modifica]- ↑ No sempre és així i, en alguns casos, com el d'Eulàlia o Vidal, la duplicació ha tingut prou força com perquè se'n celebressin les festes dels sants ficticis en dies diferents
Referències
[modifica]- ↑ Wifredo Rincón García, Alfredo Romero Santamaría. Iconografía de los santos aragoneses (en castellà). Volum 1. Librería General, 1982, p. 45. ISBN 9788470781155.
- ↑ Carbó, Amadeu. «La llegenda de Santa Eulàlia de Barcelona». Vilaweb, 31-01-2015. [Consulta: 3 abril 2022].
- ↑ Altés i Aguiló, Xavier. Miscel·lània litúrgica catalana. El leccionari i col·lectari santoral de Santa Maria de Serrateix. v. 10, p. 226.