Vés al contingut

Duplicació de personalitat hagiogràfica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Santa Eulàlia de Barcelona, un dels casos més coneguts de duplicació hagiogràfica.

La duplicació o desdoblament d'una personalitat, en l'àmbit de l'hagiografia va ser un procés mitjançant el qual, a partir de la història, els fets i la personalitat d'una persona real, venerada per l'Església com a sant o beat, es creava una altra persona, fictícia, a la qual s'adaptaven llegendes i tradicions locals.[1]

El procés podia partir d'una confusió en la lectura d'un testimoni (làpida, text, etc.) o de l'existència d'un culte o unes relíquies d'un sant l'origen del qual ja s'havia perdut la memòria al lloc. A partir del nom del sant real a qui pertanyien, però amb el qual no s'identificaven, i per a justificar aquell culte, s'elaborava una llegenda que expliqués com havia arribat al lloc la relíquia o el culte.

Habitualment, el nom i la llegenda de la seva vida eren similars als del sant real que es prenia com a base, però s'hi afegien elements que el vinculaven al lloc on es creava: hi havia nascut o hi havia viscut, etc. Solia conservar-se el mateix dia de celebració litúrgica, que pot ser indicatiu d'un d'aquests processos.[a] Així, el dia de Sant Narcís de Girona continua essent el 29 d'octubre, com el del sant "original", Sant Narcís de Jerusalem. El culte, primer local, s'establia i acabava difonent-se, i a poc a poc va ser acceptat com a real. Sovint, el temps passat entre la creació de la llegenda i la seva acceptació era gran i feia impossible comprovar-ne la veracitat.

En altres casos, la llegenda del nou sant combina elements d'altres històries, i en crea una de totalment diferent, com és el cas de la de Julià l'Hospitalari, on es troben elements de les històries de Julià de Le Mans i els sants Julià i Basilissa, barrejats amb llegendes profanes com el mite d'Èdip.

Així, a partir del Martyrologium Hieronymianum, l'Edat mitjana va anar afegint noves personalitats, sovint sense fonament històric; una manera de crear-les era la duplicació de figures, a més de la fusió de diverses en una, la creació de noves figures a partir d'altra amb un altre nom.

Exemples

[modifica]

En són exemples els sants "duplicats" (el primer és, sempre, el sant real i el segon el creat a partir seu).:

Notes

[modifica]
  1. No sempre és així i, en alguns casos, com el d'Eulàlia o Vidal, la duplicació ha tingut prou força com perquè se'n celebressin les festes dels sants ficticis en dies diferents

Referències

[modifica]
  1. Wifredo Rincón García, Alfredo Romero Santamaría. Iconografía de los santos aragoneses (en castellà). Volum 1. Librería General, 1982, p. 45. ISBN 9788470781155. 
  2. Carbó, Amadeu. «La llegenda de Santa Eulàlia de Barcelona». Vilaweb, 31-01-2015. [Consulta: 3 abril 2022].
  3. Altés i Aguiló, Xavier. Miscel·lània litúrgica catalana. El leccionari i col·lectari santoral de Santa Maria de Serrateix. v. 10, p. 226.