Vés al contingut

Economia de Xipre

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula economia paísEconomia de Xipre
MonedaEuro
Organitzacions comercialsOMC, Unió Europea, Commonwealth
Estadístiques
PIB nominal21.651.791.751,183 $ Modifica el valor a Wikidata (2017) Modifica el valor a Wikidata
PIB (en PPP)28.06 miliards (2015)
Rànquing PIB133è (2015)
Taxa del PIB1,6% (2015)
PIB per càpita32 800 (2015)
PIB (PPP) per càpita36.012,375 dòlars Geary-Khamis Modifica el valor a Wikidata (2017) Modifica el valor a Wikidata
PIB per sectoragricultura 2.4%, indústria 10.5%, serveis 87.1% (2015)
Inflació-2.1% (2015)
Taxa de creixement real2,8 % Modifica el valor a Wikidata (2016) Modifica el valor a Wikidata
Població sota el llindar de pobresasense informació
Força laboral424.400 (2015)
Ocupació laboral per sectoragricultura 3.8%, indústria 15.2%, serveis 81%
Taxa d'atur14.9% (2015)
Indústries principalsturisme, processament d'aliments e begudes, producció de ciment i guix, objecció d'embarcacions, tèxtils, productes químics lleus, productes de metall, fusta, paper, productes de pedra i argila
Socis comercials
Exportacions 2 759 milions (2015)
Productes d'exportació cítrics, patata, fàrmacs, ciment, robes
Socis principals Grècia 10.9%, República d'Irlanda 10.2%, Regne Unit 7.2%, Israel 6% (2015)
Importacions 6 286 milions (2015)
Productes d'importació béns de consum, petroli i lubrificants, màquines, equipaments de transport
Socis principals Grècia 25.7%, Regne Unit 9.1%, Itàlia 8%, Alemanya 7.5%, Israel 5.5%, República Popular de la Xina 4.8%, Països Baixos 4.1% (2015)
Finances públiques
Deute extern95.28 miliards (2015)
Ingressos7 547 milions (2015)
Despeses7 747 milions (2015)
Reserves totals887.692.448 $ Modifica el valor a Wikidata (2017) Modifica el valor a Wikidata
Nota: dades monetàries en dòlars (US$)
Nicòsia.

L'economia xipriota era pròspera i diversificada[1] fins que el 2012 es va veure afectada la crisi del deute sobirà europeu. El juny de 2012 el govern xipriota va anunciar que necessitava 1,8 mil milions d'euros d'ajuda externa pel Cyprus Popular Bank i, seguidament, l'agència d'avaluació de crèdit Fitch va baixar la classificació dels seus bons fins al nivell de bo porqueria.[2] Fitch va afirmar que Xipre necessitaria addicionalment 4 mil milions d'euros pels seus bancs, degut especialment al contagi de la crisi grega als tres bancs més grans de Xipre (Bank of Cyprus, el Cyprus Popular Bank i l'Hellenic Bank).[2]

Representació gràfica de les exportacions, dividides en 28 categories codificades per colors

El març de 2013 Xipre i la Unió Europea van arribar a un acord per rescatar el país i salvar-lo de la fallida amb un crèdit de 10.000 milions d'euros. A canvi del rescat, el govern xipriota va accedir a incrementar els impostos sobre les empreses del 10 al 12,5%, i a imposar una taxa del 9,9% sobre els dipòsits bancaris de més de 100.000 euros, i del 6,75% sobre la resta.[3] El govern del país va témer una fugida de capitals i va bloquejar els comptes bancaris fins al dia de l'aplicació de les noves taxes.[4]

L'economia de Xipre està clarament afectada per la divisió de l'illa en dos territoris. Té una economia altament vulnerable, més estabilitzada després de l'entrada a la Unió Europea i a la zona euro l'1 de gener de 2008, amb una forta dependència del sector serveis, i també pateix problemes d'aïllament respecte a Europa. El 2008 va ser classificada pel Fons Monetari Internacional entre les 32 més pròsperes del món.[5]

És dominada pel sector de serveis, que respon per 78% del producte interior brut. El turisme, els serveis financers i el transport són parts importants de la seva economia.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Cyprus Economy» (en anglès). Republic of Cyprus. Arxivat de l'original el 2012-06-23. [Consulta: 17 març 2013].
  2. 2,0 2,1 «Cyprus's credit rating cut to junk status by Fitch» (en anglès). BBC News Online, 25-06-2012.
  3. «Europa surt al rescat de Xipre amb un crèdit de 10.000 milions d'euros». 324.cat, 16-03-2013. [Consulta: 17 març 2013].
  4. «Xipre s'afanya a blindar-se contra la fugida de capitals mentre creix la indignació entre els dipositants». 324.cat, 17-03-2013. [Consulta: 17 març 2013].
  5. World Economic Outlook Database - abril 2008

Enllaços externs

[modifica]