Economia del Turkmenistan
| Moneda | manat turcman | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Organitzacions comercials | CEI, OCE | ||||||
| Estadístiques | |||||||
| PIB nominal | 45.610.571.430 $  (2020) | ||||||
| PIB (en PPP) | 55.16 miliards (2013) | ||||||
| Rànquing PIB | 95è (2013) | ||||||
| Taxa del PIB | 12.2% (2013) | ||||||
| PIB per càpita | (2013) | ||||||
| PIB (PPP) per càpita | 16.194,2 dòlars Geary-Khamis (2019) | ||||||
| PIB per sector | agricultura 7,2%, indústria 24,4%, serveis 68,4% (2013) | ||||||
| Inflació | 9% (2013) | ||||||
| Taxa de creixement real | 6,2 % (2016) | ||||||
| Població sota el llindar de pobresa | 30% (2004) | ||||||
| Força laboral | 2.300.000 (2008) | ||||||
| Ocupació laboral per sector | agricultura 48,2%, indústria 14%, serveis 37,8% (2004) | ||||||
| Taxa d'atur | 60% (2004) | ||||||
| Indústries principals | gas natural, derivats de petroli, tèxtil, processament d'aliments | ||||||
| Socis comercials | |||||||
| |||||||
| |||||||
| Finances públiques | |||||||
| Deute extern | 428.9 milions (2012) | ||||||
| Ingressos | 5 930 milions (2013) | ||||||
| Despeses | 5 474 milions (2013) | ||||||
| Reserves totals | 1.513.006.832 $ (1999) | ||||||
| Nota: dades monetàries en dòlars (US$) | |||||||
El Turkmenistan és un país desèrtic amb una agricultura intensiva en oasis irrigats, i àmplies reserves de petroli i gas natural. Els dos principals productes agrícoles són el cotó, produït principalment per a exportació, i blat, que és consumit al país. Encara que l'agricultura representi aproximadament el 7% del PIB, segueix ocupant gairebé la meitat de la força de treball del país.[1]
Amb un autoritari govern ex-comunista en el poder i una estructura social tribal, el Turkmenistán fa una lenta aproximació a les reformes econòmiques i busca utilitzar les rendes d'exportació de gas natural i cotó per mantenir la seva ineficient economia. Les metes de privatització encara són tímides.[1]
Entre el 1998 i el 2005 el país va sofrir per l'absència de vies adequades d'exportació de gas natural i per obligacions amb deutes de curt termini. No obstant això, les exportacions van començar a créixer gairebé 15% a l'any entre el 2003 i el 2008 principalment a causa de l'alça de preus internacionals del petroli i del gas. Nous gasoductes cap a la República Popular de la Xina i l'Iran que van començar a funcionar a la fi de 2009 i començament de 2010 van propiciar al país noves rutes d'exportació, malgrat aquestes noves vies no compensessin completament la caiguda d'exportacions de gas cap a Rússia el 2009.[1]
El govern va introduir un programa de privatització el 2012, però la seva implementació segueix lenta. Els resultats de les privatitzacions encara són limitats.[1] Les perspectives de curt termini no són animadores, a causa de la corrupció endèmica, a un sistema educacional dolent, a l'ús ineficient dels guanys amb les exportacions de gas natural i petroli, i a la poca voluntat del govern a acceptar reformes orientades al mercat.[1]
Referències
[modifica]