Vés al contingut

Edward Bernays

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEdward Bernays

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Edward Louis Bernays Modifica el valor a Wikidata
22 novembre 1891 Modifica el valor a Wikidata
Viena (Imperi austrohongarès) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 març 1995 Modifica el valor a Wikidata (103 anys)
Cambridge (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Cornell
DeWitt Clinton High School
Facultat d'Agricultura i Ciències de la Vida de la Universitat Cornell Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPublic relations research (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópsicòleg, escriptor de no-ficció, periodista, public relations scholar (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeDoris Fleischman (1922–) Modifica el valor a Wikidata
FillsDoris Bernays, Anne Bernays Modifica el valor a Wikidata
ParesEli Bernays Modifica el valor a Wikidata  i Anna Freud Bernays Modifica el valor a Wikidata
GermansJudith Bernays
Lucia Bernays
Hella Freud Bernays
Martha Bernays Modifica el valor a Wikidata
ParentsIsaak Bernays, besoncle
Sigmund Freud, oncle
Martha Bernays, tia
Marc Randolph, besnebot Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1892emigració Modifica el valor a Wikidata

Goodreads author: 275170 Project Gutenberg: 5865 Modifica el valor a Wikidata

Edward Louis Bernays (Viena, Àustria-Hongria el 22 de novembre del 1891 i 9 de març del 1995) fou un pioner austroamericà del camp de les relacions públiques i de la propaganda, conegut com «el pare de les relacions públiques».[1] Va mesclar les idees de Gustave Le Bon i Wildred Trotter amb les d'en Sigmund Freud, el seu oncle.[2] Va ser objecte d'una biografia completa de Larry Tye, The Father of Spin (1999). Posteriorment, d'un documental del 2002 d'Adam Curtis titulat The Century of the Self (El segle del jo).

La seva forma de treball es basava en el principi que les persones són irracionals, les seues decisions i accions són manipulables fàcilment. A partir d'aquest constat, aplicava el principi a la construcció de la propaganda. Bernays ha estat citat per la revista Life com un dels 100 americans més influents del segle xx.

Referències

[modifica]