Vés al contingut

Escola del Mar (Barcelona)

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
«Escola del Mar» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Escola del Mar (Badalona)».
Infotaula d'organitzacióEscola del Mar
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusescola de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Nombre d'estudiants226 (2020) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu (1948–)
08010146Directori de centres docents de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

L'Escola del Mar és una institució pedagògica pública nascuda a iniciativa de l'Assessoria Tècnica de la Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, dirigida per Manuel Ainaud Sánchez, partint de l'experiència positiva obtinguda amb l'Escola del Bosc. Inspirada en la renovació pedagògica de l'«Escola Moderna» impulsada per Ferrer i Guàrdia, el seu fundador i animador va ser el pedagog Pere Vergés i Farrés. S'inaugurà oficialment el 3 d'agost de 1921.[1]

El primer edifici de la Barceloneta

[modifica]

L'edifici va ser concebut per l'arquitecte de la Comissió de Cultura, Josep Goday Casals. Era tot de fusta i desmuntable i estava situat a la Platja dels Pescadors, al barri de la Barceloneta. L'edifici constava de planta i primer pis, de tres cossos en forma de U oberta, que descansaven sobre unes columnes de pedra, i un basament de ciment armat cobert per la sorra de la platja.[2][3]

Tot i que el centre comptava amb les aules i dependències necessàries en una escola, la major part de les activitats es feien a l’aire lliure; per això es disposava de cadires i estris lleugers per a ser instal·lats sobre la sorra quan convingués. Es comptava també amb l’assistència d'una embarcació de l'escola, la Nausica, i un vigilant.[2][1]

Estava previst que l'edifici servís d'escola durant tot l'any i, durant els mesos d'estiu, també prestés servei com a balneari per a nens i nenes.[1] Ja a partir d'aquell mateix estiu de 1921 les seves instal·lacions serviren per a oferir el servei de banys de mar, i a partir de l’agost també el servei de semicolònia escolar.[2][4][5]

Antiga Escola del Mar. Banys. Fotografia de Josep Domínguez

Projecte escolar i pedagògic

[modifica]

Com a escola de primera ensenyança estava destinada a infants que, sense estar malalts, tenien una salut precària que feia aconsellable una educació a l'aire lliure i a prop del mar. La salut de l'alumnat –el 50̬% noies i el 50̥% nois– era prioritària, i totes les activitats hi estaven supeditades. Estava previst que nens i nenes hi estiguessin un període breu, fins a restablir-se, per reintegrar-se llavors a les seves escoles respectives. Però aviat es transformà en un projecte escolar integral.[6]

La jornada escolar començava a les vuit del matí i acabava a les cinc de la tarda, en un horari que es podia veure modificat segons les condicions climatològiques i, doncs, tots els alumnes esmorzaven, dinaven i berenaven a l'escola. Per fer el trajecte de casa a l'escola l'alumnat, dotat d'un distintiu específic, podia desplaçar-se de franc amb transport públic.[2][4] Començà la seva activitat amb un equip de joves mestresː Mercè Barba, Josefina Bayona, Magí Sedó i Teresa Cadanet.[6]

L'Escola del Mar treballa amb una idea d'innovació, de renovació constant, d'acostament a la realitat que envolta els infants, amb una visió àmplia del món. Ofereix una formació integral dels alumnes, a través d'un ensenyament individualitzat, actual i participatiu. Entén que l'educació és un treball conjunt de tota la comunitat educativa. Fou molt valorada per pedagogs tant del país com de l'estranger que la visitaren sovint, com ara el matemàtic Albert Einstein, que hi anà durant la seva estada a Barcelona el febrer de 1923, i el president Francesc Macià, l'estiu de 1931.[7]

Història

[modifica]

Fou inaugurada oficialment el 3 d'agost de 1921, tot i que no va començar plenament les seves tasques escolars fins al dia 26 de gener de 1922.[8] A l'acte d'inauguració hi estigueren presents, a més de l'alcalde de la ciutat, Antoni Martínez Domingo, el tinent d'Alcalde Lluís Nicolau d'Olwer, diversos regidors, el rector de Sant Miquel del Port, així com diversos representants acadèmics.[1]

El seu primer director va ser en Pere Vergés,[9] que hi adaptà les normes de l'escola nova amb participació dels nens en les activitats, com la biblioteca, el teatre de titelles i el servei meteorològic.[10] En Pere Vergés també va ser el director de les Colònies de Vilamar a Calafell, basades en els mateixos principis pedagògics de l'Escola del Mar, tot i que en aquest cas es tractava d'estades d'estiu a règim complet.[11]

Edifici actual de l'Escola del Mar, al Guinardó

L'Ajuntament de Barcelona la va ubicar en una platja just al final del carrer de l'Almirall Aixada, al costat dels Banys Orientals i mirant al mar. Destruïda el 7 de gener de l'any 1938 per un bombardeig durant la Guerra Civil espanyola, va ser traslladada temporalment a Montjuïc, molt a prop de la Font del Gat, a l'edifici que avui alberga el Museu Etnològic de Barcelona.[2] El novembre de 1948 es va inaugurar el tercer emplaçament, ara al barri del Guinardó, on continua en l'actualitat. Ocupa l'edifici (tota una illa de cases envoltada de jardins) d'una antiga residència particular que va ser adquirida per l'Ajuntament de Barcelona.[4] Aquest edifici era l'antiga masia de can Sors, i ha sofert moltes modificacions fins a esdevenir escola.[12]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Inauguración oficial. Escuela del Mar» (en castellà). La Vanguardia, 04-08-1921. [Consulta: 8 juliol 2021].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «L'Escola del Mar de la Barceloneta i Pere Vergés». Salvador Doménech. Arxivat de l'original el 2021-07-09. [Consulta: 8 juliol 2021].
  3. ↑ «L’Escola del Mar en el record». Núvol. [Consulta: 8 juliol 2021].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Història». XTEC. Escola del Mar. [Consulta: 8 juliol 2021].
  5. ↑ «Los alumnos de la Escuela Municipal de Sordo-Mudos de Barcelona...». La Vanguardia, 03-08-1921. [Consulta: 8 juliol 2021].
  6. ↑ 6,0 6,1 Busquets Corbera, Isabel. «90 anys de l'Escola del Mar» p. 8-14. Revista El Pou. [Consulta: 8 juliol 2021].[Enllaç no actiu]
  7. ↑ Aisa, Ferran «De com el franquisme va bombardejar escoles: el cas de l'Escola del Mar i el Liceu Escolar». Docència, 44, 6-2021, pàg. 12.
  8. ↑ Sánchez i Margalef, Ferran; Vilanou i Torrano, Conrad. «La pedagogia sistemàtica de Pere Vergés: la bellesa, catalitzadora de la vida social i intel·lectual». A: Garcia i Farrero, Jordi; Martín i Berbois, Josep Lluís. Cent anys fent Escola del Mar: 1922-2022. Barcelona: Memorial Democràtic, 2022, p. 297. ISBN 9788419326478. 
  9. ↑ «Escola del Mar (Barcelona)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. ↑ «Escola del Mar (Barcelona)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  11. ↑ Colònies de Vilamar. Una aventura pedagògica a Calafell (1922-1936). Barcelona: Efadós, Novembre del 2022. ISBN 978-84-19239-39-6. 
  12. ↑ Rutes històriques pel Districte d'Horta-Guinardó

Bibliografia

[modifica]
  • Vergés, Pere. La Escuela del Mar : una escuela y una vocación : [Entrevista realitzada a Pere Vergés en el programa Agora de Radio Barcelona el 17 de juny de 1956] (en castellà). Barcelona: Escuela del Mar, 1957. OCLC 801958794. 

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Escola_del_Mar_(Barcelona)&oldid=34108878»