Eslovacs
Anton Bernolák, Ľudovít Štúr, Andrej Hlinka, Štefan Banič, Jozef Miloslav Hurban, Aurel Stodola, Adam František Kollár, Milan Hodža, Pavol Országh Hviezdoslav, Milan Rastislav Štefánik, Gustáv Husák, Alexander Dubček | |
Tipus | ètnia |
---|---|
Població total | aprox 6 milions |
Llengua | Eslovac |
Religió | Església Catòlica Romana 73%, Protestants 10,8%, altres o no especificats 3,2%, (inclouen 50,363 cristians ortodoxos), teixme, agnosticisme o irreligió 13% (2001 cens a Eslovàquia, extrapolat als eslovacs de l'exterior) |
Part de | eslaus occidentals |
Grups relacionats | Other Eslaus, sobretot altres eslaus occidentals Txecs són els més propers[1] |
Geografia | |
Estat | Eslovàquia |
Regions amb poblacions significatives | |
Eslovàquia 4,352,775[2] | |
Estats Units | 810,000 [3] |
Txèquia | 200,000 [4] |
Canadà | 100,000 [3] |
Regne Unit | 90,000 [5] |
Sèrbia | 52,750 [6] |
Hongria | 29,647 [7] |
Alemanya | 25,200 |
Argentina | 22,500 |
Romania | 17,226 [8] |
França | 16,000 |
Itàlia | 15,000 |
Austràlia | 12,000 |
Irlanda | 10,801 [9] |
Àustria | 10,500 |
Ucraïna | 6,397 [3] |
Croàcia | 4,712 [3] |
Bèlgica | 4,000 [3] |
Brasil | 3,000 |
Xile | 2,300 |
Polònia | 2,000 |
Països Baixos | 1,800 |
Espanya | 1,600 |
Israel | 1,500 |
Sud-àfrica | 800 |
Mapa de distribució | |
Els eslovacs (en eslovac: Slováci) són un grup humà eslau occidental que viuen sobretot a Eslovàquia i que parlen eslovac. Els eslovacs també són les persones que tenen la ciutadania de la República d'Eslovàquia.
En l'actualitat la majoria dels eslovacs viuen dins les fronteres d'Eslovàquia (UNS 5.410.836). Hi ha minories d'eslovacs a la República Txeca, Polònia, Hongria, Sèrbia i hi ha un nombre relativament important d'emigrants eslaus i els seus descendents que viuen als Estats Units i al Regne Unit.
Història
[modifica]Els primers estats eslaus coneguts a l'actual Eslovàquia foren l'Imperi de Samo i el Principat de Nitra que es van fundar al segle viii.
La Gran Moràvia (833-¿907?) fou un estat eslau que va existir entre el segle ix i principis del segle x, els creadors del qual foren els avantpassats dels actuals txecs i eslovacs.[12][13] D'entre els desenvolupaments important que es van fer a la Gran Moràvia durant aquesta època hi destaquen la missió dels monjos grecs Ciril i Metodi, el desenvolupament de l'alfabet Glagolític (una forma antiga de l'alfabet cirícil i l'ús de l'antic eslau com a llengua oficial i literària. El territori original que habitaven les antigues tribus eslaves inclouen no només l'actual Eslovàquia, si no també parts de l'actual Polònia, el sud-est de Moràvia i la meitat septentrional de l'actual Hongria.
El territoria de l'actual Eslovàquia va esdevenir part del Regne d'Hongria sota el domini hongarès entre el 907 i principis del segle XIV i es va mantenir sota la influència d'aquest regne fins a la formació de Txecoslovàquia el 1918.[14] Quan la majoria d'Hongria fou conquerit per l'Imperi Otomà el 1541, l'Alta Hongria (l'actual Eslovàquia) va esdevenir el nou centre del nou regne sota l'Hongria Reial (1526-1699). En aquesta època alguns croats es van assentar al voltant de Bratislava.[15]
Quan l'Imperi Otomà fou forçat a retirar-se de l'actual Hongria, al voltant del 1700, milers d'eslovacs es van assentar en parts despoblades del Regne d'Hongria restaurat (l'actual Hongria, Romania, Sèrbia i Croàcia) on encara avui en dia hi viuen minories eslovaques. Després de Transsilvània, l'Alta Hongria fou la part més avançada del Regne d'Hongria durant molts segles, però al segle xix, quan Budapest va esdevenir la nova capital del Regne, la seva importància va minvar i molts eslovacs es van empobrir. Com a resultat, centenars de milers d'eslovacs van emigrar cap a Amèrica del Nord, sobretot a finals del segle xix i principis del segle xx, fins al total d'1,5 milions de persones.
Eslovàquia exhibeix una rica cultura pròpia. Una part dels costums i les convencions socials eslovaques són comuns amb altres nacions de l'antiga Monarquia Habsburg.
Després de la Segona Guerra Mundial es va formar Txecoslovàquia i la regió es va industrialitzar. L'eslovac fou fortament influenciat pel txec durant aquest període.
Eslovacs al món actual
[modifica]Les transformacions polítiques del 1989 i del 1993 van restaurar moltes llibertats per als eslovacs. La societat contemporània eslovaca combina elements de la tradició folklòrica eslovaca i l'estil de vida occidental.
Nom i etnogènesi
[modifica]L'origen dels eslovacs no està clar i hi ha diferents postures entre els científics que l'han estudiat. El terme "eslovac" és problemàtic en relació al període medieval, ja que va sorgir en el nacionalisme modern després del segle xviii.[16] La ideologia nacionalista de què els eslovacs són els descendents dels eslaus que havien habitat el territori de l'actual Eslovàquia té una llarga història i està relacionada amb l'ambició dels eslovacs d'aconseguir l'autodeterminació o autonomia d'Hongria a partir del segle xix i durant el nacionalisme romàntic. Aquesta teoria ha donat suport a la història de la Gran Moràvia (que era un estat en el qual convivien els eslovacs amb els txecs) per a donar legitimitat a la creació de la Txecoslovàquia unida[17] i que aquest estat va subvencionar.[17] Després de la Dissolució de Txecoslovàquia, el 1993, la formació de l'Eslovàquia independent va motivar un interés a fomentar la identitat nacional eslovaca.[18] Així, en l'actualitat es posa més l'accent en l'eslovaquietat que en la identitat nacional comuna txecoslovaca.[18] Tot i que la definició i la identificació dels habitants de la Gran Moràvia és molt difícil[19] i els records històrics no són precisos no són precisos,[19] l'actual consens entre els historiadors eslovacs és que els eslovacs existeixen com un poble amb consciència nacional de la seva identitat nacional des del segle ix o X,[20] i que es pot identificar els eslaus que vivien en aquest regne com eslovacs.
La teoria de la "Gran Moràvia" i de l'herència "Cirilo-metodiana" data del segle xviii. Georgius Papanek (o Juraj Papánek), en el seu llibre Historia gentis Slavae. De regno regibusque Slavorum (Història del Poble eslau: En el regnat i els reis dels Eslaus) traça les arrels dels eslovacs fins a la Gran Moràvia.[21]
La nació eslovaca moderna és el resultat d'un procés radical de modernització durant l'Imperi Habsburg que va culminar al segle xix.[22] Segons el filòsof Ernest Gellner, això és contrari al mite eslovac que traça l'origen de la nació eslovaca abans del segle ix.[22]
El terme "Eslovac"
[modifica]Els eslovacs i els eslovens són les úniques actuals nacions eslaves que preserven el seu antic nom d'eslaus (en singular: slověn) en el seu nom - l'adjectiu "eslovac" és encara slovenský i el nom femení és encara Slovenka a l'eslovac i només el nom masculi "eslovac" canvia a Slovenin. El nom eslovac per a anomenar la seva llengua és slovenčina i el nom eslovè per la seva llengua és slovenščina. El nom es deriva de la forma proto-eslava de slovo (paraula, parlar). Així, els eslovacs i els eslovens volen dir, quan anomenen la seva llengua i els que la parlen "persones que parlen".
En altres llengües
[modifica]En magiar, "eslovac" és Tót (en plural: tótok), un exònim. Originalment s'utilitzava per a referir-se a tots els eslaus, també als eslovens i als croats, però s'ha acabat utilitzant per a referir-se sobretot als eslovacs. El terme és considerat ofensiu en un context contemporani però fou utilitzat per a referir-se als eslovacs quan l'actual Eslovàquia formava part d'Hongria. Hi ha molts llocs d'Hongria que es diuen amb aquest prefix: Tótszentgyörgy, Tótszentmárton i Tótkomlós. Tóth també és un cognom molt comú a Hongria.
Els eslovacs també han rebut altres nominacions com Slovyenym, Slowyenyny, Sclavus, Slavus, Slavi, Winde, Wende o Wenden.
Cultura
[modifica]L'art eslovac es pot traçar des de l'Edat medieval, quan algunes de les peces d'art més important de la història del país van ser creades. Algunes de les figures més importants d'aquest període són mestres com el Mestre Paul de Levoča i el Mestre MS. Entre els artistes contemporanis més importants, hi ha Koloman Sokol, Albin Brunovský, Martin Benka, Mikuláš Galanda, Ludovit Fulla, Julius Koller, Stanislav Filko i Roman Ondak. Els compositors musicals més importants són Eugen Suchoň, Ján Cikker, Alexander Moyzes, Vladimir Godar i Peter Machajdik.
En el camp de la ciència i la tecnologia, hi destaquen: Jozef Murgaš, Ján Bahýľ, Štefan Banič, Aurel Stodola i John Dopyera. Els inventors hongaresos Joseph Pertzval i Stefan Jedlik tenien pares eslovacs.
Els eslovacs historiadors i polítics més destacats han estat Pavel Jozef Šafárik, Matej Bel, Ján Kollár, Milan Rastislav Štefánik i Alexander Dubček. Hi ha dos principals lingüistes que han codificat l'eslovac, Anton Bernolák i Ľudovít Štúr.
L'heroi eslovac més conegut fou Juraj Jánošík i també és destacat l'explorador i diplomàtic Móric Beñovský.
-
Noia d'Eslovàquia
-
Festival folklòric Moravia-Slovac
-
Oriental a Eslovàquia
-
Pagès eslovac de les muntanyes Tatra, 1908
-
Jan Francisci-Rimavsky poeta i revolucionari
-
Viola Valachová
partisana -
Adriana Sklenaříková, model i actriu
-
Jana Kirschner, cantant de pop
-
Daniela Hantuchová, la tennista més coneguda eslovaca
-
Stan Mikita, Jugador d'hoquei sobre gel
-
Peter Šťastný, jugador d'hoquei sobre gel
-
Zdeno Chára, Jugador d'hoquei sobre gel
-
Jozef Gabčík, soldat eslovac, assassí de Reinhard Heydrich
-
Michael Strank, marine america, un dels homes que va aguantar la bandera a Iwo Jima
-
Miroslav Iringh, un dels organitzadors de la Primavera de Praga
Mapes
[modifica]-
L'eslovac en els Estats Units segons el cens dels Estats Units interpretat per la U.S. English Foundation.
Referències
[modifica]- ↑ «Ethnologue - Slavic languages». www.ethnologue.com. [Consulta: 16 març 2011].
- ↑ The Slovak Spectator: Census: Fewer Hungarians, Catholics – and Slovaks, 5 Mar 2012 [1]
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 (2010 census)
- ↑ «CIA.gov». Arxivat de l'original el 2018-12-26. [Consulta: 6 juliol 2014].
- ↑ Population by Country of Birth & Nationality, Apr 2009 to Mar 2010 (UK)
- ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-07-08. [Consulta: 6 juliol 2014].
- ↑ «Hungarian census 2011». Arxivat de l'original el 2019-07-17. [Consulta: 6 juliol 2014].
- ↑ «Transindex.ro». Arxivat de l'original el 2013-11-09. [Consulta: 6 juliol 2014].
- ↑ «CSO Emigration». Census Office Ireland. [Consulta: 29 gener 2013].
- ↑ Kirschbaum 1995, p. 25
- ↑ Bagnell Bury, John. The Cambridge Medieval History. Cambridge: Macmillan, 1923, p. 211.
- ↑ Ference Gregory Curtis. Chronology of 20th-century eastern European history. Gale Research, Inc., 1994. ISBN 978-0-8103-8879-6, p. 103
- ↑ Věd, Archeologický Ústav (Československá Akademie). The Great Moravia Exhibition: 1100 years of tradition of state and cultural life, 1964.
- ↑ Eberhardt 2003, p. 105
- ↑ Eberhardt 2003, p. 104
- ↑ William Mahoney, The History of the Czech Republic and Slovakia, ABC-CLIO, 2011, p. 34
- ↑ 17,0 17,1 Marsina 1997, p. 17
- ↑ 18,0 18,1 W. Warhola, James. «Changing Rule Between the Danube and the Tatras: A study of Political Culture in Independent Slovakia, 1993 - 2005». The University of Maine. Orono, Maine, United States.: Midwest Political Science Association 2005 Annual National Conference, April 9, 2005, 2005. Arxivat de l'original el 2012-09-15. [Consulta: 15 juny 2011].
- ↑ 19,0 19,1 Kirschbaum 1995, p. 35
- ↑ Kirschbaum 1995, p. 37
- ↑ Kamusella 2009, p. 134
- ↑ 22,0 22,1 Stefan Auer, Liberal Nationalism in Central Europe, Routledge, 2004, p. 135
Bibliografia
[modifica]- Marsina, Richard. Ethnogenesis of Slovaks, Human Affairs, 7, 1997, 1. Trnava, Slovakia: Faculty of Humanities, University of Trnava, 1997.
- Kamusella, Tomasz. The Politics of Language and Nationalism in Modern Central Europe. Basingstoke, UK (Foreword by Professor Peter Burke): Palgrave Macmillan, 2009. ISBN 9780230550704 [Consulta: 4 gener 2009].
- Kirschbaum, Stanislav J. A History of Slovakia: The Struggle for Survival. Nova York: Palgrave Macmillan; St. Martin's Press, març 1995, p. 25. ISBN 978-0-312-10403-0 [Consulta: 7 juliol 2014]. Arxivat 2008-09-25 a Wayback Machine.
- Malyarchuk, B.A.; Perkova, M.A.; Derenko, M.V.; Vanecek, T.; Lazur, J.; Gomolcak, P. «Mitochondrial DNA Variability in Slovaks, with Application to the Roma Origin». Annals of Human Genetics. Journal compilation 2008 University College London, 72, 2, 2008, pàg. 228. DOI: 10.1111/j.1469-1809.2007.00410.x.[Enllaç no actiu]
- Eberhardt, Piotr. Ethnic Groups and Population Changes in Twentieth-Century Central-Eastern Europe: History, Data, Analysis. M.E. Sharpe, 2003. ISBN 978-0-7656-0665-5.
- Mikuš, Joseph A. Slovakia and the Slovaks. Three Continents Press, 1977. ISBN 9780914478881. «The work is superbly illustrated by Martin Benka, a Slovak painter of comparable»
Enllaços externs
[modifica]- Alguns estudis sobre els primitius eslovacs i eslaus i la seva llengua. Arxivat 2005-03-07 a Wayback Machine.
- Eslovacs a Amèrica (Library of Congress)
- Els eslovacs al Regne d'Hongria segons el cens de 1910