Estat fallit
Un Estat fallit (també Estat fràgil) és aquell que no aconsegueix fer complir la legalitat als ciutadans, no pot fer servir el poder coercitiu i és incapaç de governar.[1]
De manera més general, el terme és emprat habitualment per experts, polítics i periodistes per a descriure qualsevol Estat sobirà que és incapaç de garantir el funcionament normal de l'administració, l'economia, garantir l'accés a serveis bàsics a la població i controlar la criminalitat.
Alguns del següents exemples (per si sols o agrupats) poden ser indicadors d'un Estat fallit:
- Corrupció política i ineficàcia policial i judicial.[2]
- Alts nivells de criminalitat, delinqüència organitzada i inseguretat ciutadana.
- Alts nivells de terrorisme i narcotràfic.
- Incapacitat de les forces i cossos de seguretat per a respondre als dos punts anteriors.
- Alts nivells de pobresa o pobresa extrema.
- Crisis econòmiques, inflació i desocupació.
- Incapacitat per a subministrar serveis bàsics a la seva població.
- Sobrepoblació i contaminació.
- Baixos percentatges de persones amb educació superior.
- Gran part de la població vivint en assentaments irregulars.
- Fugida de talent (emigració altament qualificada).
- Gran part de la població amb educació primària o secundària incompleta.
- Pèrdua de control físic del territori, o del monopoli en l'ús legítim de la força.
- Incapacitat per a respondre a emergències nacionals.
- Vulnerabilitat enfront de desastres naturals.
- Incapacitat per a interactuar amb altres Estats, com a membre ple de la comunitat internacional.
Amb tot, el grau de control governamental necessari perquè un Estat no es consideri fallit presenta fortes variacions.[3] Per aquest motiu, el concepte mateix d'Estat fallit és controvertit, sobretot quan s'empra mitjançant un argument d'autoritat, atès que pot tenir notables repercussions geopolítiques[3][4] en l'àmbit de les relacions internacionals.
Definició acadèmica
[modifica]Molts acadèmics consideren que no hi ha una definició globalment acceptada per a denominar a un Estat com a fallit. No obstant això, els criteris emprats poden resumir-se en la manca d'una autoritat unificada, reconeguda i més o menys legal sobre un territori determinat.[5]
Segons Max Weber, un Estat té «èxit» si manté el monopoli de l'ús legítim de la força dins de les seves fronteres[6]. Quan no es dona aquesta condició (per exemple, quan el dominen senyors de la guerra, grups paramilitars o es presenten situacions sistemàtiques de terrorisme), l'existència mateixa de l'Estat resulta dubtosa, i sol considerar-se com a fallit. Tanmateix, existeixen serioses dificultats a l'hora de determinar quan un estat és fallit i establir una "definició coherent", perquè no sempre existeix unanimitat en la comunitat científica sobre el concepte de «monopoli de l'ús legítim de la força», o sobre allò que és o no "legítim".[4]
Per l'anterior, la terminologia "Estat fallit" ha comportat anys de controvèrsia fins que, el 2014, algunes institucions van canviar-lo per l'actual Estat Fràgil.[7][8] Amb tot, en la literatura acadèmica poden trobar-se els dos termes indistintament.
Índex dels Estats Fràgils
[modifica]
Article principal: Índex dels d'Estats Fràgils
El centre d'estudis estatunidenc Fund for Peace [1](Fons per la Pau) emet anualment l'Índex dels Estats Fràgils (anomenat anteriorment Índex dels Estats Fallits). Aquest índex classifica els països basant-se en quatre àmbits: Polític, Social, Econòmic i Cohesió Social. En total, s'hi analitzen dotze indicadors:[9]
- Pressió demogràfica creixent
- Moviments massius de refugiats i desplaçats interns
- Descontentament grupal i cerca de venjança
- Fugida crònica i constant de població
- Desenvolupament desigual entre grups
- Crisi econòmica aguda o greu
- Criminalització i deslegitimació de l'Estat
- Deteriorament progressiu dels serveis públics
- Violació estesa dels Drets Humans
- Existència d'un aparell d'«Estat dins de l'Estat»: ascens d'elits o faccions al poder.
- Intervenció d'altres estats o factors externs
Referències
[modifica]- ↑ Sodaro, Michael. Política y Ciencia Política. Una introducción (en castellà). 2004. McGraw-Hill. ISBN 84-481-4374-4.
- ↑ «Corrupción judicial».
- ↑ 3,0 3,1 Patrick, Stewart «'Failed' States and Global Security: Empirical Questions and Policy Dilemmas». International Studies Review. Blackwell Publishing, 9, 2007, pàg. 644–662. 1079-1760.
- ↑ 4,0 4,1 William Easterly y Laura Freschi. «Top 5 reasons why “failed state” is a failed concept» (en inglés). aidwatchers.com, 13 enero 2010. Arxivat de l'original el 17 de septiembre de 2010. [Consulta: 31 agost 2010].
- ↑ Zapata Callejas, John Sebastián LA TEORÍA DEL ESTADO FALLIDO: ENTRE APROXIMACIONES Y DISENSOS Revista de Relaciones Internacionales, Estrategia y Seguridad, vol. 9, núm. 1, enero-junio, 2014, pp. 87-110 Universidad Militar Nueva Granada Bogotá, Colombia
- ↑ Weber, Max. Economia y Sociedad (en castellà). 2002. Fondo de Cultura Económica, p. 1056. ISBN 84-375-0374-4.
- ↑ Coggins, Bridget. «Fragile is the new Failure» (en anglès). https://politicalviolenceataglance.org/.+[Consulta: 13 octubre 2024].
- ↑ «Estats fràgils (nota breu)» (en anglès). Nacions Unides. [Consulta: 13 octubre 2024].
- ↑ «Estat Fràgil. Indicadors» (en anglès). Fragile States Índex, 13-10-2024.