Etienne De Wilde

Medaller
Representa: Bèlgica
Ciclisme
Jocs Olímpics
Campionat del Món de ciclisme en pista

Etienne De Wilde
Biografia
Naixement	Etienne De Wilde; 25 de març de 1958 (66 anys); Wetteren (Bèlgica)
Nacionalitat	Bèlgica
Activitat
Ocupació	ciclista de pista, ciclista
Nacionalitat esportiva	Bèlgica
Esport	ciclisme en pista
Clubs professionals
	1980-1981. Splendor ; 1982-1984. La Redoute ; 1985. Safir ; 1986. Hitachi ; 1987-1988. Sigma-Fina ; 1989-1991. Histor-Sigma ; 1992-1993. Team Telekom ; 1994. Collstrop ; 1995. Vosschemie-RDM ; 1996-1997. RDM ; 1998-1999. SPAR-RDM
Participà en
Principals triomfs
Curses per etapes	2 etapes al Tour de França ; 1 etapa a la Volta a Espanya
Curses d'un dia	Campió de Bèlgica en ruta (1988)
	Llista
Trajectòria
	Equip

Etienne De Wilde (Wetteren, 25 de març de 1958) va ser un ciclista belga, que fou professional entre 1980 i 2001.

Durant la seva carrera esportiva combinà el ciclisme en carretera amb el ciclisme en pista. En carretera aconseguí més de 50 victòries, on destaquen dues etapes al Tour de França, una a la Volta a Espanya i un Campionat nacional en ruta.

En pista destaca una medalla de plata als Jocs Olímpics d'Atenes del 2000 en la prova de Madison junt a Matthew Gilmore, a banda de nombroses victòries en curses de sis dies, dos campionats del món i tres d'Europa.

Palmarès en carretera

1978
- 1r al Gran Premi François-Faber
- 1r a la Brussel·les-Opwijk
1979
- 1r al Circuit d'Hainaut
- 1r a la Volta a la província de Namur i vencedor de 2 etapes
- 1r a la Brussel·les-Opwijk
1980
- 1r al Gran Premi d'Isbergues
- Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya
1981
- 1r al Circuit de Brabant Occidental
- Vencedor d'una etapa dels Tres dies de La Panne
1982
- 1r a la Fletxa Picarda
- 1r al Gran Premi de Waregem
- Vencedor d'una etapa dels Quatre dies de Dunkerque
- Vencedor d'una etapa del Tour de l'Oise
1983
- 1r a l'A través de Bèlgica
- 1r a la Fletxa Picarda
- 1r al Gran Premi de Sint-Niklaas
- Vencedor d'una etapa del Tour de l'Oise
1984
- 1r al Circuit des frontières
1985
- Vencedor d'una etapa de la Setmana Catalana
1986
- Vencedor d'una etapa del Tour de l'Aude
1987
- 1r a la Scheldeprijs Vlaanderen
- 1r a la Nokere Koerse
- 1r als Boucles Parisiennes
- Vencedor d'una etapa del Tour de l'Oise
1988
- Campió de Bèlgica en ruta
- 1r al Gran Premi de Wielerrevue
- Vencedor d'una etapa del Tour del Mediterrani
- Vencedor d'una etapa de la París-Niça
- Vencedor d'una etapa de la Volta a Bèlgica
- Vencedor d'una etapa dels Tres dies de La Panne
1989
- 1r a la Het Volk
- 1r a l'Étoile de Bessèges i vencedor de 3 etapes
- 1r a la Kampioenschap van Vlaanderen
- Vencedor de 3 etapes del Tour del Mediterrani
- Vencedor de 2 etapes de la París-Niça
- Vencedor d'una etapa del Tour de França
- Vencedor d'una etapa del Tour d'Armòrica
1990
- 1r al Circuit des frontières
- 1r al Grand Prix d'Ouverture La Marseillaise
- Vencedor d'una etapa del Tour del Mediterrani
- Vencedor d'una etapa de la París-Niça
- Vencedor d'una etapa de la Volta a Bèlgica
1991
- 1r al Gran Premi de Wielerrevue
- Vencedor d'una etapa del Tour de França
1994
- 1r a l'Omloop van het Houtland
- 1r al Coca-Cola Trophy
1997
- 1r al Coca-Cola Trophy
1998
- 1r a l'Omloop van het Houtland
1999
- 1r a l'Omloop van het Houtland
- 1r al Grote Prijs Stad Zottegem

Resultats al Tour de França

1982. Abandona (16a etapa)
1983. Abandona (16a etapa)
1984. Abandona (10a etapa)
1988. 103è de la classificació general
1989. 101è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
1990. Abandona (5a etapa)
1991. 125è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
1992. 120è de la classificació general

Resultats a la Volta a Espanya

1980. 45è de la classificació general. Vencedor d'una etapa

Palmarès en pista

Jocs Olímpics

Atenes 2000
- Subcampió olímpic de la prova de Madison (amb Matthew Gilmore)

Campionats del món

Campió del món de puntuació el 1993
Campió del món de Madison el 1998 (amb Matthew Gilmore)

Campionats d'Europa

Campió d'Europa en Òmnium Endurance el 1989
Campió d'Europa de Madison el 2000 i 2001 (amb Matthew Gilmore)
Subcampió d'Europa de Madison el 1987 (amb Stan Tourné)
Tercer del campionat d'Europa de Madison el 1995 (amb Lorenzo Lapage) i el 1997 (amb Frank Corvers)

Campionats de Bèlgica

Campió de Bèlgica d'omnium el 1986 i el 1988

Curses de Sis dies

Sis dies de Gant. 1983, 1985 (amb René Pijnen), 1987 (amb Danny Clark), 1989 (amb Stan Tourné), 1991 (amb Tony Doyle), 1992 (amb Jens Veggerby), 1994 (amb Danny Clark), 1995 (amb Andreas Kappes) i 1997 (amb Matthew Gilmore)
Sis dies de París. 1985 (amb Stan Tourné), 1989 (amb Charly Mottet)
Sis dies d'Anvers. 1987 (amb Danny Clark), 1988 (amb Stan Tourné), 1990 (amb Eric Vanderaerden), 1991 (amb Rudy Dhaenens), 1993 (amb Kostantine Khrabzov) i 1994 (amb Jens Veggerby)
Sis dies de Colònia. 1988 (amb Stan Tourné), 1990, 1991 (amb Andreas Kappes) i 1997 (amb Olaf Ludwig)
Sis dies de Dortmund. 1989 (amb Andreas Kappes)
Sis dies de Múnic. 1989, 1991 (amb Andreas Kappes) i 1995 (amb Erik Zabel)
Sis dies de Bordeus. 1990 (amb Gilbert Duclos-Lassalle) i 1995 (amb Frédéric Magné)
Sis dies de Stuttgart. 1990 (amb Volker Diehl), 1991, 1993 (amb Andreas Kappes), 1994 (amb Jens Veggerby) i 1995 (amb Danny Clark)
Sis dies de Bremen. 1991 i 1992 (amb Andreas Kappes)
Sis dies de Leipzig. 1998 (amb Andreas Kappes)
Sis dies de Milà. 1998 (amb Silvio Martinello)
Sis dies de Berlín. 1999 (amb Andreas Kappes)

Resultats a la Copa del Món

1995
- 1r a Atenes, en Madison

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Etienne De Wilde

Palmarès d'Etienne de Wilde a sitiodeciclismo.net