Vés al contingut

Euskal Herria Bildu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióEuskal Herria Bildu
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtEH Bildu Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític basc
coalició
partit majoritari Modifica el valor a Wikidata
Ideologiaesquerra abertzale
nacionalisme basc Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticaextrema esquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaBildu
Amaiur Modifica el valor a Wikidata
Creació2012
Activitat
ÀmbitHegoalde Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaArnaldo Otegi (2017–) Modifica el valor a Wikidata
Format per
Altres
Color          Modifica el valor a Wikidata
Lloc webehbildu.eus Modifica el valor a Wikidata
Facebook: ehbildu X: ehbildu Instagram: eh_bildu Telegram: ehbildu Modifica el valor a Wikidata

Euskal Herria Bildu (en eusquera, Reunir el País Basc) és una coalició independentista del País Basc formada per diversos partits de l'esquerra abertzale, entre els quals hi ha Eusko Alkartasuna, Aralar, Sortu i la plataforma Alternatiba.

Antecedents

[modifica]

A les eleccions al Parlament Basc de 2009 l'esquerra Eleccions al Parlament Basc de 2009 no es va poder presentar per la il·legalització de Democràcia Tres Milions, possibilitant al front espanyolista format pel PSE-EE-PSOE, el Partit Popular i Unió, Progrés i Democràcia formar govern, amb el líder socialista Patxi López al capdavant com a nou lehendakari d'Euskadi.[1]

Formació

[modifica]

La creació d'Euskal Herria Bildu va ser acordada per Eusko Alkartasuna (EA), Aralar, Alternatiba i el sector de l'esquerra abertzale afí a Sortu, amb la coalició Amaiur com a precedent immediat, integrada pels mateixos membres que es van presentar a les eleccions generals del 2011, i la coalició Bildu, en què no va participar Aralar i que es va presentar a les municipals, forals basques i autonòmiques navarreses d'aquell any.[2]

Història

[modifica]

Es va presentar per primer cop a les Eleccions al Parlament Basc de 2012, amb Laura Mintegi com a candidata a Lehendakari aconseguint ser la segona força del país amb 21 escons d'un total de 75 darrere del PNB, que va obtenir 27.

A les eleccions al Parlament Europeu de 2014 en la coalició Els Pobles Decideixen el seu cap de llista Josu Juaristi Abaunz va obtenir l'única acta d'eurodiputat de la llista,[3] integrant-se al Grup de l'Esquerra Unitària Europea/Esquerra Verda Nòrdica (GUE/NGL)[4] cedint després de tres anys i mig el seu escó a Ana Miranda Paz, la candidata del Bloc Nacionalista Gallec (BNG).[5] A les eleccions al Parlament foral de Navarra de 2015 va ser la tercera força política, amb 8 escons d'un total de 50. El seu candidat a Lehendakari navarrès va ser l'advocat Adolfo Araiz, i Joseba Asiron va aconseguir l'alcaldia de Pamplona en les eleccions municipals de 2015, en les que va ser segona força, mantenint el càrrec fins al 2019.[6] A les eleccions al Parlament Basc de 2016 va baixar a 18 escons i un 21,13% dels vots amb unes llistes encapçalades per Maddalen Iriarte.

A les eleccions al Parlament foral de Navarra de 2019 va baixar fins a ser quarta força política, amb 7 escons d'un total de 50, perdent-ne un respecte 2015.[7] A les eleccions al Parlament Basc de 2020,[8] de nou encapçalats per Maddalen Iriarte va mantenint la segona posició arribant als 22 escons i un 27,84% dels vots.[9] A les eleccions al Parlament Europeu de 2019 Pernando Barrena va ser elegit eurodiputat i va exercir fins a setembre de 2022, quan va cedir el seu escó a Ana Miranda Paz del BNG en compliment dels pactes de la coalició.[10] Les eleccions municipals i les eleccions a les Juntes Generals del 28 de maig van estar dominades per l'ascens d'EH Bildu, la coalició sobiranista va superar per primera vegada al PNB en regidors, tot i que els jeltzales es van mantenir en primer lloc. A les eleccions al Parlament de Navarra de 2023, amb Laura Aznal Sagasti com a cap de llista, va augmentar la seva representació a 9 escons i a les eleccions generals del 23 de juliol de 2023 va aconseguir més vots que el PNB i va obtenir sis escons, un mes que en 2019,[11] amb la possibilitat real de ser derrotats a les eleccions al Parlament Basc de 2024 davant els abertzales i perdre l'hegemonia que ha mantingut des de la transició.[12] Bildu va aconseguir 15 alcaldies a Àlaba, 41 a Biscaia, 51 a Guipúscoa,[13] i 39 a Navarra,[14] i Joseba Asiron va recuperar l'alcaldia de Pamplona.[6]

El desembre de 2023 EH Bildu va proposar Pello Otxandiano Kanpo com a cap de llista per a les eleccions al Parlament Basc.[15]

Resultats electorals

[modifica]

Parlament Basc

[modifica]
Any Vots % Pos. Escons +/–
2012 277.923 24,67 2n
21 / 75
 Nou
2016 225.172 21,13 2n
18 / 75
 Disminució 3
2020 249.580 27,60 2n
21 / 75
 Augment 3
2024 341.735 31.92 2n
27 / 75
 Augment 6

Parlament de Navarra

[modifica]
Any Vots % Pos. Escons +/–
2015 48.166 14,2 3.ª
8 / 50
 Nou
2019 50.631 14,5 4.ª
7 / 50
 Disminució 1
2023 55.478 17,3 3.ª
9 / 50
 Augment 2

Juntes Generals del País Basc

[modifica]
Any Vots % Pos. Diputats +/–
2015 242.431 22,73 2.ª
39 / 153
 Nou
2019 266.946 23,98 2.ª
39 / 153
 =
2023 290.513 29,33 2.ª
51 / 153
 Augment 12

Corts Generals

[modifica]
Any
Vots - (%)
 Pos.
Escons
 +/-
Senadors
 +/-
2015[16] España 219.125 | (0,87%) 12è
2 / 350
 Nou
0 / 208
 Nou
País Basc 184.186 | (15,07%) 4t
2 / 18
 Nou
0 / 12
 Nou
Navarra 34.939 | (9,9%) 4t
0 / 5
 Nou
0 / 4
 Nou
2016[17] España 184.713 | (0,77%) 11è
2 / 350
 =
0 / 208
 =
País Basc 153.339 | (13,3%) 4t
2 / 18
 =
0 / 12
 =
Navarra 31.374 | (9,38%) 4t
0 / 5
 =
0 / 4
 =
2019 (I) España 259.647 | (0,99%) 10è
4 / 350
 Augment 2
1 / 208
 Augment 1
País Basc 212.200 | (16,7%) 3r
4 / 18
 Augment 2
1 / 12
 Augment 1
Navarra 46.640 | (12,77%) 4t
0 / 5
 =
0 / 4
 =
2019 (II) España 277.621 | (1,15%) 10è
5 / 350
 Augment 1
1 / 208
 =
País Basc 221.073 | (18,78%) 3r
4 / 18
 =
1 / 12
 =
Navarra 56.548 | (16,96%) 3r
1 / 5
 Augment 1
0 / 4
 =
2023 Espanya 333.362 | (1,36%) 7è
6 / 350
 Augment 1
4 / 208
 Augment 3
País Basc 274.676 | (23,95%) 3r
5 / 18
 Augment 1
4 / 12
 Augment 3
Navarra 58.686 | (17,31%) 2n
1 / 5
 =
0 / 4
 =

Parlament Europeu

[modifica]
Any Total País Basc Navarra
Vots % Pos. Escons +/– Votos % Pos. Vots % Pos.
2014 Dins la coalició Els Pobles Decideixen
1 / 54
 Augment 1 177 694 23,4 2.º 44 129 20,2 2.º
2019 Dins la coalició Ara Repúbliques
1 / 54
 = 246 488 22,0 2.º 54 308 16,0 3.º

Referències

[modifica]
  1. ↑ Ibarretxe seria lehendakari si no haguessin suspès D3M, Avui.cat, 16 de juny 2009 (consulta: 9-8-09).
  2. ↑ «EH Bildu, nueva marca de la coalición abertzale para las autonómicas» (en castellà). El Correo, 10-06-2012. [Consulta: 8 abril 2024].
  3. ↑ Butlletí Oficial l'Estat. «id=BOE-a-2014-6233 Acord de la Junta Electoral Central, pel qual es procedeix a la publicació dels resultats de les eleccions de Diputats al Parlament Europeu», 12-06-2014.
  4. ↑ «Podem i Bildu entren en el grup d'esquerres de l'Eurocambra amb el vistiplau d'IU». eldiario.es, 11-06-2014.
  5. ↑ «La eurodiputada del BNG Ana Miranda toma posesión de su escaño» (en castellà). La Vanguardia, 28-02-2018. [Consulta: 8 abril 2024].
  6. ↑ 6,0 6,1 Rioja Andueza, Iker. «EH Bildu recupera la alcaldía de Pamplona con el respaldo de los socialistas y más apoyos que los tres últimos alcaldes de UPN» (en castellà), 28-12-2023. [Consulta: 28 desembre 2023].
  7. ↑ «Navarra Suma gana las elecciones y el cuatripartito pierde la mayoría» (en castellà). EITB, Navarra Suma gana las elecciones y el cuatripartito pierde la mayoría. [Consulta: 12 juliol 2020].
  8. ↑ «El PNV gana ampliamente, EH Bildu logra una gran subida y Vox entra en el Parlamento» (en castellà). EITB, 12-07-2020. [Consulta: 13 juliol 2020].
  9. ↑ Rioja Andueza, Iker. «Maddalen Iriarte, una plusmarquista en atletismo que admira a Ibarretxe» (en castellà). [Consulta: 2 juliol 2020].
  10. ↑ «La nacionalista Ana Miranda ya es eurodiputada» (en castellà). La Voz de Galicia, 05-09-2022. [Consulta: 8 abril 2024].
  11. ↑ «Euskal Herria Bildu» (en castellà). Todos los partidos de las Elecciones. El Pais. [Consulta: 8 abril 2024].
  12. ↑ Andueza, Iker Rioja. «EH Bildu mira al 21 de abril con el sueño de ganar al PNV: "Lo que antes era impensable hoy no lo es"» (en castellà), 24-02-2024. [Consulta: 29 febrer 2024].
  13. ↑ EITB. «Hego Euskal Herriko alkatetzen mapa, herriz herri eta alderdiz alderdi» (en basc), 18-06-2023. [Consulta: 8 abril 2024].
  14. ↑ «EH Bilduk 39 udalerritako alkatetzak lortu ditu Nafarroan» (en basc). EH Bildu, 17-06-2023. [Consulta: 8 abril 2024].
  15. ↑ «EH Bilduren Mahai Politikoak Pello Otxandiano proposatu du lehendakarigai izateko» (en basc). Berria, 11-12-2023. [Consulta: 11 desembre 2023].
  16. ↑ «Resolución de 26 de enero de 2016, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se publica el resumen de los resultados de las elecciones al Congreso de los Diputados y al Senado convocadas por Real Decreto 977/2015, de 26 de octubre, y celebradas el 20 de diciembre de 2015, conforme a las actas de escrutinio general y de proclamación de electos remitidas por las correspondientes Juntas Electorales Provinciales y por las Juntas Electorales de Ceuta y de Melilla.». Boletín Oficial del Estado, 29-01-2016 [Consulta: 11 novembre 2019].
  17. ↑ «Acuerdo de 20 de julio de 2016, de la Junta Electoral Central, por el que se publica el resumen de los resultados de las elecciones al Congreso de los Diputados y al Senado convocadas por Real Decreto 184/2016, de 3 de mayo, y celebradas el 26 de junio de 2016, conforme a las actas de escrutinio general y de proclamación de electos remitidas por las correspondientes Juntas Electorales Provinciales y por las Juntas Electorales de Ceuta y de Melilla.». Boletín Oficial del Estado, 20-07-2016 [Consulta: 11 novembre 2019].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Euskal Herria Bildu


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Euskal_Herria_Bildu&oldid=33498739»