Vés al contingut

Ferdinand Buisson

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFerdinand Buisson

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 desembre 1841 Modifica el valor a Wikidata
antic 1r districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 febrer 1932 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Thieuloy-Saint-Antoine (França) Modifica el valor a Wikidata
President Lliga dels Drets Humans
1914 – 1926
← Francis de Pressensé – Victor Basch →
Diputat a l'Assemblea Nacional
1902 – 1924
President Ligue de l'enseignement (en) Tradueix
1902 – 1906 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatFrança
FormacióFacultat d'Art de París - doctorat (–1891)
Liceu Condorcet Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióacadèmic, pedagog i polític
OcupadorFacultat d'Art de París
Universitat de Neuchatel
Universitat de París Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Republicà Radical i Radical-Socialista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentLliurepensament i humanisme Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
ParePierre Buisson Modifica el valor a Wikidata
GermansBenjamin-Paul Buisson Modifica el valor a Wikidata
Premis
Find a Grave: 217702388 Modifica el valor a Wikidata

Ferdinand Buisson (París, França 1841 - Thieuloy-Saint-Antoine 1932) fou un acadèmic, pedagog i polític francès. El 1927 va rebre, juntament amb Ludwig Quidde, el Premi Nobel de la Pau, per als seus esforços per a la reconciliació franco-alemanya.[1] Va tenir un paper important en la modernització de l'ensenyament primari francès i el dret de vot de les dones.[2][3] Les seves idees van influir molt la modernització de l'ensenyament prescolar, inspirat pel moviment Fröbel, durant la Segona República espanyola.[4] Actuava per a instaurar i ensenyar una moral no basada en el dogma, el que no va agradar a l'església que defensava el seu monopoli moral dogmàtic.[5]

Joventut i estudis

[modifica]

Va néixer el 20 de desembre de 1841 a París, era fill d'un jutge protestant.[2] Va estudiar pedagogia i va obtenir tasques en l'administració pública d'ensenyament. Va haver d'organitzar la instrucció laica en les escoles neutres dels sistema escolar francès, que aspirava a l'ensenyament per a tots, gratuït i laic a l'escola francesa, en un equip de pedàgogs prominents, per iniciativa del ministre de la instrucció pública Jules Ferry.[6] El 1890 va esdevenir professor de pedagogia a la Universitat de La Sorbona.

Vida política i social

[modifica]

Militant polític socialista, va ocupar diversos anys un escó a la cambra de Diputats com a president de la Lliga dels Drets de l'Home entre 1913 i 1926. Pel seu pacifisme radical-socialista i les idees anticlericals va ser vilipendiat pels periodistes, atacat per clergues i funcionaris conservadors, obligat a deixar càrrecs públics per calúmnies polítiques i, fins i tot, als vuitanta-set anys, severament castigat per un grup d'estudiants que van interrompre una reunió pacifista on feia un pregó.[2]

Fou un partidari fervorós de la Societat de Nacions i pel seu manifest pacifisme el 1927 fou guardonat, junts amb Ludwig Quidde, amb el Premi Nobel de la Pau.

Morí el 16 de febrer de 1932 a casa seva a Thieuloy-Saint-Antoine, al departament francès d'Oise.

Obres de pedagogia

[modifica]
  • Le Christianisme libéral - París: Cherbuliez, 1865
  • Sébastien Castellion - París: Hachette, 1892, 2 tomes
  • La Religion, la Morale et la Science, quatre conférences- París: Fischbacher, 1900
  • Condorcet - París: Alcan, 1929
  • Dictionnaire de pédagogique et d'instruction primaire - París: Alcan, 1929
  • Education et Republique - París: Kimé, 2003

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Ferdinand Buisson» (en anglès). The Nobel Prize, 1927. [Consulta: 7 gener 2024].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Ferdinand Buisson, biographical» (en anglès). The Nobel Peace Prize 1927. Nobel Prize Outreach AB. [Consulta: 7 gener 2024].
  3. ↑ «Ferdinand Buisson». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. ↑ Otero Utaza, 2008, p. 51, 56.
  5. ↑ Otero Utaza, 2008, p. 57-48.
  6. ↑ Otero Urtaza, Eugenio Manuel «Els Orígens del pensament educatiu de la Segona República = The origins of the educational philosophy of the second Republic». Educació i Història: Revista d'Història de l'Educació, 11, 27-10-2008, pàg. 50–74. ISSN: 2013-9632.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferdinand Buisson
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ferdinand_Buisson&oldid=33962154»