Ferdinand Buisson
Biografia | |
---|---|
Naixement | 20 desembre 1841 antic 1r districte de París (França) |
Mort | 16 febrer 1932 (90 anys) Thieuloy-Saint-Antoine (França) |
President Lliga dels Drets Humans | |
1914 – 1926 ← Francis de Pressensé – Victor Basch → | |
Diputat a l'Assemblea Nacional | |
1902 – 1924 | |
President Ligue de l'enseignement (en) | |
1902 – 1906 | |
Dades personals | |
Nacionalitat | França |
Formació | Facultat d'Art de París - doctorat (–1891) Liceu Condorcet |
Activitat | |
Lloc de treball | París |
Ocupació | acadèmic, pedagog i polític |
Ocupador | Facultat d'Art de París Universitat de Neuchatel Universitat de París |
Partit | Partit Republicà Radical i Radical-Socialista |
Membre de | |
Moviment | Lliurepensament i humanisme |
Obra | |
Localització dels arxius | |
Família | |
Pare | Pierre Buisson |
Germans | Benjamin-Paul Buisson |
Premis | |
Premi Nobel de la Pau l'any 1927 | |
Ferdinand Buisson (París, França 1841 - Thieuloy-Saint-Antoine 1932) fou un acadèmic, pedagog i polític francès. El 1927 va rebre, juntament amb Ludwig Quidde, el Premi Nobel de la Pau, per als seus esforços per a la reconciliació franco-alemanya.[1] Va tenir un paper important en la modernització de l'ensenyament primari francès i el dret de vot de les dones.[2][3] Les seves idees van influir molt la modernització de l'ensenyament prescolar, inspirat pel moviment Fröbel, durant la Segona República espanyola.[4] Actuava per a instaurar i ensenyar una moral no basada en el dogma, el que no va agradar a l'església que defensava el seu monopoli moral dogmàtic.[5]
Joventut i estudis
[modifica]Va néixer el 20 de desembre de 1841 a París, era fill d'un jutge protestant.[2] Va estudiar pedagogia i va obtenir tasques en l'administració pública d'ensenyament. Va haver d'organitzar la instrucció laica en les escoles neutres dels sistema escolar francès, que aspirava a l'ensenyament per a tots, gratuït i laic a l'escola francesa, en un equip de pedàgogs prominents, per iniciativa del ministre de la instrucció pública Jules Ferry.[6] El 1890 va esdevenir professor de pedagogia a la Universitat de La Sorbona.
Vida política i social
[modifica]Militant polític socialista, va ocupar diversos anys un escó a la cambra de Diputats com a president de la Lliga dels Drets de l'Home entre 1913 i 1926. Pel seu pacifisme radical-socialista i les idees anticlericals va ser vilipendiat pels periodistes, atacat per clergues i funcionaris conservadors, obligat a deixar càrrecs públics per calúmnies polítiques i, fins i tot, als vuitanta-set anys, severament castigat per un grup d'estudiants que van interrompre una reunió pacifista on feia un pregó.[2]
Fou un partidari fervorós de la Societat de Nacions i pel seu manifest pacifisme el 1927 fou guardonat, junts amb Ludwig Quidde, amb el Premi Nobel de la Pau.
Morí el 16 de febrer de 1932 a casa seva a Thieuloy-Saint-Antoine, al departament francès d'Oise.
Obres de pedagogia
[modifica]- Le Christianisme libéral - París: Cherbuliez, 1865
- Sébastien Castellion - París: Hachette, 1892, 2 tomes
- La Religion, la Morale et la Science, quatre conférences- París: Fischbacher, 1900
- Condorcet - París: Alcan, 1929
- Dictionnaire de pédagogique et d'instruction primaire - París: Alcan, 1929
- Education et Republique - París: Kimé, 2003
Referències
[modifica]- ↑ «Ferdinand Buisson» (en anglès). The Nobel Prize, 1927. [Consulta: 7 gener 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Ferdinand Buisson, biographical» (en anglès). The Nobel Peace Prize 1927. Nobel Prize Outreach AB. [Consulta: 7 gener 2024].
- ↑ «Ferdinand Buisson». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Otero Utaza, 2008, p. 51, 56.
- ↑ Otero Utaza, 2008, p. 57-48.
- ↑ Otero Urtaza, Eugenio Manuel «Els Orígens del pensament educatiu de la Segona República = The origins of the educational philosophy of the second Republic». Educació i Història: Revista d'Història de l'Educació, 11, 27-10-2008, pàg. 50–74. ISSN: 2013-9632.
- Diputats del Sena a l'Assemblea Nacional francesa
- Pedagogs parisencs
- Polítics parisencs
- Premis Nobel de la Pau
- Escriptors parisencs
- Militants del Partit Radical francès
- Alumnes del Liceu Condorcet
- Alumnes de la Facultat d'Art de París
- Grans oficials de la Legió d'Honor
- Morts als Alts de França
- Professors de la Universitat de Neuchâtel