Ferro meteorític
 Ferro meteorític | |
|---|---|
| Espècie no aprovada per l'IMA | |
 Widmanstätten pattern on a 500g endcut from the Toluca iron meteorite | |
| Fórmula química | Fe i Ni en diferents proporcions |
| Classificació | |
| Categoria | elements natius |
| Propietats | |
| Grup puntual | estructures diferents |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Diafanitat | opaca |
El ferro meteòric o ferro meteorític,[1] és un metall natiu que es troba en els meteorits que es componen de ferro i níquel principalment en la forma de fases minerals de kamacita i taenita. El ferro meteòric és la majoria dels meteorits de ferro però també es troba en altres meteorits. A banda de quantitats menor de ferro tel·lúric, el ferro meteòric és l'únic metall natiu natural de l'element ferro a la superfície de la Terra.[2]
Mineralogia
[modifica]La major part del ferro meteòric consisteix en taenita i kamacita. La taenita és un cúbic centrat en la cara i una kamacita, un aliatge níquel-cúbic centrat en el cos.
El ferro meteòric es pot distingir del ferro tel·lúric per la seva microestructura i potser també per la seva composició química, ja que el ferro meteorític conté més níquel i menys carboni.[2]
Quantitats traça de gal·li i germani en el ferro meteòric es poden usar per distingir els diferents tipus de meteorits.[3]
Ús cultural i històric
[modifica]
Abans de l'arribada de la fosa de ferro, el ferro meteòric era l'única font de ferro, a part de quantitats menors de ferro tel·lúric. El ferro meteoric ja s'utilitzava abans de l'inici de l'era de ferro per fer objectes, eines i armes.[4]
Edat del Bronze
[modifica]Molts exemples del treball del ferro des de l'Edat del Bronze han estat confirmats com d'origen meteoritic.[5]
- A l'antic Egipte es va trobar un compàs de metall de ferro en un cementiri prop de Gerzeh que contenia un 7,5% de Ni.[6][7] Datat del voltant de 3200 a.C.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Rehren T, et al., "5,000 years old Egyptian iron beads made from hammered meteoritic iron", Journal of Archaeological Science 2013 text
- ↑ 2,0 2,1 Fleming, Stuart J.; Schenck, Helen R. History of Technology: The Role of Metals. UPenn Museum of Archaeology, 1989, p. 67. ISBN 978-0-924171-95-6.
- ↑ Lovering, John F.; Nichiporuk, Walter; Chodos, Arthur; Brown, Harrison «The distribution of gallium, germanium, cobalt, chromium, and copper in iron and stony-iron meteorites in relation to nickel content and structure». Geochimica et Cosmochimica Acta, 11, 4, 31-12-1956, pàg. 263–278. DOI: 10.1016/0016-7037(57)90099-6.
- ↑ Waldbaum, J. C. and James D. Muhly; The first archaeological appearance of iron and the transition to the iron age chapter in The coming of the age of iron, Theodore A. Wertme. ed., Yale University Press, 1980, ISBN 978-0300024258
- ↑ 5,0 5,1 Jambon, Albert «Bronze Age iron: Meteoritic or not? A chemical strategy.». Journal of Archaeological Science. Elsevier BV, 88, 2017, pàg. 47–53. DOI: 10.1016/j.jas.2017.09.008. ISSN: 0305-4403.
- ↑ «Pre-Dynastic Iron Beads from Gerzeh, Egypt». ucl.ac.uk. Arxivat de l'original el 7 d’abril 2015. [Consulta: 28 desembre 2012].
- ↑ Rehren, Thilo; Belgya, Tamás; Jambon, Albert; Káli, György; Kasztovszky, Zsolt «5,000 years old Egyptian iron beads made from hammered meteoritic iron». Journal of Archaeological Science, 40, 31-07-2013, pàg. 4785–4792. DOI: 10.1016/j.jas.2013.06.002.
Enllaços externs
[modifica]