Vés al contingut

French Connection II

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaFrench Connection II
Fitxa
DireccióJohn Frankenheimer Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Dissenyador de produccióJacques Saulnier Modifica el valor a Wikidata
GuióAlex Jacobs Modifica el valor a Wikidata
MúsicaDon Ellis Modifica el valor a Wikidata
FotografiaClaude Renoir Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeTom Wolf Modifica el valor a Wikidata
Productora20th Century Studios Modifica el valor a Wikidata
Distribuïdor20th Century Studios i Disney+ Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena18 maig 1975 Modifica el valor a Wikidata
Durada119 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeMarsella Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema de ficció criminal, cinema d'acció, thriller i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióMarsella Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0073018 FilmAffinity: 376420 Allocine: 20974 Rottentomatoes: m/french_connection_ii Letterboxd: french-connection-ii Allmovie: v18618 TCM: 18643 Metacritic: movie/french-connection-ii TV.com: movies/french-connection-ii AFI: 53920 TMDB.org: 10711 Modifica el valor a Wikidata

French Connection 2 és una pel·lícula estatunidenca dirigida per John Frankenheimer el 1975 i doblada al català.[1]

Argument [2]

[modifica]

Popeye Doyle desembarca a Marsella per tal de capturar el traficant de droga Alain Charnier que havia aconseguit escapar-se en la seva precedent confrontació a Nova York.

Sempre perseguint el traficant de droga Alain Charnier, del qual acaba de desmantellar la xarxa americana i que és l'únic que pot identificar, 'Popeye' Doyle, implacable policia novaiorquès, arriba a Marsella, on es posa en contacte amb l'inspector Barthélémy. Però és acollit més aviat fredament, prohibint-li els seus homòlegs francesos de portar una arma. Sol, no parlant la llengua, continua no obstant això la seva investigació amb obstinació. Sense adonar-se que la policia francesa se serveix d'ell per entrampar Charnier.

Repartiment

[modifica]

Anècdotes

[modifica]

Per a les necessitats del rodatge, els tallers de la RATVM (Control dels transports de Marsella) van recrear un troleibús ELR a partir d'un autobús PLR sota la direcció de Pierre Gare que havia estat designat per arreglar les falsificacions així com la coordinació dels efectes pirotècnics; han estat empeltades de les perxes així com tots els accessoris i decoracions d'un verdader troleibús de la xarxa (porta el N°277). Però per raons de seguretat en el curs de rodatge (circulació intensiva), algunes escenes van ser rodades en carrers (carrer Colbert antiga terminal de les línies dels barris Nord 25, 26 i 28) on les línies d'alimentació dels troleibusos eren a lloc però no alimentades d'electricitat.[3]

Es pot veure en un pla, quan s'atura en un semàfor, el troleibús vist de darrere qui treu un espès fum blau... normal per a un Berliet PLR de motor Dièsel però no per a un suposat troleibús.

Referències

[modifica]
  1. esadir.cat. French Connection II. esadir.cat. 
  2. «French Connection II». The New York Times.
  3. Troleibús marsellès: 100 anys de bifilars, Marc Bargier - edicions Alan Sutton

Vegeu també

[modifica]