Garrafa

Una garrafa búlgara.

Una garrafa o marraixa és una ampolla ampla, de coll curt, que tradicionalment anava revestida de vímets, d'espart i altres materials vegetals i que modernament estan revestides de materials plàstics. La funció del revestiment és la de fer-les menys fràgils davant possibles cops.

Poden portar nanses, especialment les que porten oli.

Les garrafes poden ser de vidre o de ceràmica i també de plàstic.

La capacitat d'una garrafa oscil·la entre els 2 i els 40 litres.

A més d'utilitzar-se pel transport i emmagatzemament de líquids sovint es fan servir per fermentar per exemple per a fer vi o cervesa.

Etimologia

L'etimologia de garrafa potser prové de l'àrab qarâba = 'atuell per a transportar aigua'

En català també es pot anomenar damajoana. En francès s'anomena «dame-jeanne» i s'explica aquest nom per la invenció d'un vidrer (1347) que la dedicà a la reina francesa Joana. En castellà també se'n diu Damajuana i en italià Damigiana. En altres idiomes (alemany, neerlandès...) també es fan servir, com a sinònims, paraules derivades de Dame-jeanne

És possible però que en italià damigiana no derivi del francès sinó de l'occità provençal demeg i aquest del llatí tardà * demedius pel llatí clàssic dīmidius, "mig", o de l'àrab damajān, un recipient d'argila que prové de la ciutat persa de Damghan.

En el laboratori

En els laboratoris moderns les garrafes estan fetes de plàstic però encara es fan servir les fetes de vidres resistents com els vidres fèrrics i altres que siguin immunes a la corrosió pels àcids o a les taques. En els laboratoris es fan servir per emmagatzemar líquids solvents o aigua desionitzada. També es fan servir per emmagatzemar els solvents sobrers.