Gazophylacium catalano-latinum
(la) Gazophylacium Catalano-Latinum  | |
|---|---|
 Portada | |
| Tipus | diccionari |
| Fitxa | |
| Autor | Joan Lacavalleria i Dulac |
| Llengua | català i llatí |
| Publicació | Barcelona, Catalunya, 1696 |
| Editorial | Antoni Lacavalleria |
| Edició en català | |
| Publicació | 1696 |
| Dades i xifres | |
| Gènere | Diccionari |
| Nombre de pàgines | 1.037 |
| Sèrie | |
← (és adaptació al català de Le dictionaire royal augmenté) | |
El Gazophylacium catalano-latinum és un diccionari català-llatí, destinat a l'estudi d'aquesta darrera llengua, obra de Joan Lacavalleria i Dulac, imprès a Barcelona el 1696 per Antoni Lacavalleria, conegut impressor i oncle de l'autor. Constitueix l'aplec de lèxic català més extens i exhaustiu del segle xvii i se'l considera una peça cabdal de la lexicografia catalana.[1]
Contingut i descripció de l'obra
[modifica]
El seu títol i les seves dades completes són: Gazophylacium Catalano-Latinum, dictiones phrasibus illustratas, ordine literario comprehendens, cui subjicitur irregularium verborum elenchus. Auctore Joanne Lacavalleria et Dulach V.I.D. Anno 1696. Barcinone: apud Antonium Lacavalleria, In Via Libraria.
Es tracta d'una obra de considerable extensió (1.037 pàgines, a doble columna), que té com a particularitat que aporta, per a la majoria dels termes catalans, una breu definició d'aquests, abans dels termes i frases llatins que exemplifica. Per tant, conté una gran quantitat de locucions, accepcions i frases, amb molta varietat lèxica. Els historiadors de la lexicografia el consideren el diccionari més important fins al Diccionari Labèrnia, de 1839.
Fins al 2015 es considerava que Joan Lacavalleria havia ampliat i refós el Diccionari trilingüe castellà-francès-català, del seu pare, Pere Lacavalleria. Tanmateix, Pere Montalat, acadèmic que va doctorar-se amb una tesi sobre el Gazophylacium, va demostrar que aquesta obra és en realitat una versió de Le dictionaire royal augmenté de François-Antoine Pomey.[2]
Gazofilaci (Gazophylacium) significa tresor o el lloc on es guarda aquest. Aquest nom s'aplicava a molts diccionaris llatins, significant que constituïen un tresor de la llengua llatina, destinant-se a recollir i guardar-ne els mots i les frases, amb les seves elegàncies. En la mateixa línia, el 1611 Sebastián de Covarrubias titulà el seu diccionari com a Tesoro de la Lengua Castellana o Española
Referències literàries a l'obra
[modifica]En el poema Al lector,[3] de Marià Aguiló i Fuster, hi ha una referència al Gazophylacium catalano-latinum i al seu ús com a obra d'aprenentatge del llatí:
- D'infant, la llengua del Laci
- m'ensenyava un reverend
- a cops de Gazophilaci,
- i abans que encetés Horaci
- n'esbucaren el convent.
Catalano-Latinum, primera pàgina del diccionari
Referències
[modifica]- ↑ Montalat 2020, pàg. XIII (Resum)
- ↑ Montalat, Pere «La font francesa del Gazophylacium catalano-latinum de Joan Lacavalleria». Llengua & Literatura, 25, 2015, pàg. 7-27. DOI: 10.2436/20.2502.01.71 [Consulta: 30 març 2015].
- ↑ Vegeu el poema complet a Poesia catalana d'ahir i avui (en línia) Arxivat 2007-12-10 a Wayback Machine.
Bibliografia
[modifica]- Colón i Domènech, Germà; Soberanas, Amadeu J. Panorama de la lexicografia catalana: de les glosses medievals a Pompeu Fabra. 2a edició. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991.
- Rico, Albert; Solà, Joan. Gramàtica i lexicografia catalanes, síntesi històrica. València: Universitat de València, 2005.
- LLanas i Pont, Manuel. L'edició a Catalunya: segles XV a XVII. Barcelona: Gremi d'Editors de Catalunya, 2002.
- Ferrando Francès, Antoni; Nicolás Amorós, Miquel. Història de la llengua catalana. Barcelona: UOC, 2005.
- Montalat, Pere «La font francesa del Gazophylacium catalano-latinum de Joan Lacavalleria». Llengua & Literatura, 25, 2015, pàg. 7-27. DOI: 10.2436/20.2502.01.71 [Consulta: 30 març 2015].
- Montalat Buscató, Pere. Lexicografia catalana siscentista: El Gazophylacium catalano-latinum, de Joan Cavalleria i Dulach. Universitat de Girona, 2020 (tesi doctoral) [Consulta: 3 març 2022].