Geosmina
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 182,167 Da |
| Trobat en el tàxon | dacsa, Chaetomium globosum, espinac de Ceilan, Beta vulgaris, Coffea arabica, Cortinarius herculeus, Cystoderma amianthinum, Cystoderma carcharias, Oscillatoria brevis, Phaseolus vulgaris, Symphyogyna brongniartii, Physarum polycephalum, Streptomyces tendae, Streptomyces coelicolor, Streptomyces thermocarboxydus, Streptomyces collinus, Streptomyces griseus, Streptomyces alboflavus, Streptomyces halstedii, Streptomyces avermitilis, Streptomyces nodosus, Streptomyces violaceusniger, Streptomyces albidoflavus i Streptomyces
|
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₁₂H₂₂O |
 | |
| SMILES canònic | |
| SMILES isomèric | C[C@H]1CCC[C@@]2([C@@]1(CCCC2)O)C
|
| Identificador InChI | Model 3D |
La geosmina és un compost orgànic de característica aroma terrosa, responsable precisament d'aquest gust de la remolatxa i de la forta flaire de petricor a l'aire quan la pluja cau sobre el terra. El seu nom prové del grec γεω «terra» i ὀσμή «olor». En termes químics, és un alcohol bicíclic de fórmula C₁₂H22O, derivat de la decalina.
Producció
[modifica]La geosmina és produïda per diferents tipus de microbis, incloent-hi cianobacteris (algues blaves) i actinobacteris (especialment Streptomyces) i s'allibera al medi quan aquests moren. Aquelles comunitats humanes que depenen del proveïment d'aigua superficial poden experimentar episodis gens agradables d'aigua de mal gust quan hi ha una gran mortalitat d'aquests bacteris i el compost s'escampa a les aigües. Per altra banda, en condicions acídiques la geosmina es descompon en una substància inodora.