Giulio Bertoni

Giulio Bertoni

Biografia
Naixement	26 agost 1878 Mòdena (Itàlia)
Mort	28 maig 1942 (63 anys) Roma
Formació	Universitat de Torí
Activitat
Ocupació	lingüista, crític literari, filòleg, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Friburg Universitat de Roma La Sapienza
Membre de	Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique (1938–1942) Acadèmia de Ciències de Saxònia (membre corresponent) (1933–) Acadèmia de les Ciències de Torí (1926–) Accademia della Crusca Accademia Nazionale dei Lincei
Professors	Rodolfo Renier (mul)
Alumnes	Rodolfo Renier (mul)
Influències	Arturo Graf
Premis
(21 novembre 1936)  doctor honoris causa per la Universitat d'Estrasburg

Giulio Bertoni (Mòdena, 26 d'agost de 1878 - Roma, 28 de maig de 1942) fou un romanista italià, que es va dedicar particularment a la història de la literatura italiana i a la dialectologia italiana.

Vida

Giulio Bertoni va fer els estudis primaris i secundaris a Mòdena i Torí i després va fer estudis de Literatura a la Universitat de Torí, on va rebre el mestratge sobretot de Rodolfo Renier. Després d'obtenir el títol el 1901, va ampliar els estudis a la Universitat de Florència amb Pio Rajna. En els anys posteriors va fer estades a París i Berlín on va conèixer els que aleshores eren els grans mestres de la filologia romànica: Paul Meyer, Jules Gilliéron, Adolf Tobler o Erich Auerbach. El 1905 tornà a la Universitat de Torí com a professor però immediatament el mateix 1905 va obtenir una plaça a la Universitat de Friburg de Suïssa, on va desenvolupar una gran part de la seva carrera i on va publicar una bona part de la seva obra.

El 1921 va tornar a Itàlia, a la Universitat de Torí, i finalment el 1928 passà a la Universitat de Roma La Sapienza com a successor de Cesare De Lollis; sota la seva direcció el departament de Filologia Romànica adquirí un gran prestigi.

Bertoni va fundar el 1917 a Ginebra la revista Archivum Romanicum, que dirigí fins a la seva mort i que acompanyà de la prestigiosa col·lecció de monografies "Biblioteca dell'Archivum romanicum". Va ser el fundador també de la revista Cultura Neolatina el 1941.

De 1930 a 1932 fou el tercer president de la Société de Linguistique Romane i sota la seva presidència s'organitzà el tercer Congrés Internacional de Lingüística i Filologia Romànica a Roma. Des de 1935 fou acadèmic de l'Accademia dei Lincei; el 1936 va ser nomenat acadèmic de l'Accademia della Crusca i el 1938 de l'Académie Royale de langue et littérature françaises de Bèlgica; també fou membre d'altres acadèmies italianes i estrangeres. El 1936 fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat d'Estrasburg; també ho fou de les de Vilnius i Sofia.

Com a membre de l'Accademia d'Italia, de la qual també fou president, dirigí diverses obres lexicogràfiques (algunes dutes a terme i altres deixades en suspens per la seva mort i la Guerra Mundial) i s'interessà també pels problemes d'ortografia, ortofonia; el 1938 participà amb F. A. Ugolini en un programa de difusió d'aspectes de llengua a la EIAR (l'antecessora de la RAI); producte d'aquest programa fou el llibre Prontuario di pronunzia e di ortografia.

Fou membre del comitè de redacció de l'Atlante linguistico italiano, càrrec que deixà per assumir la direcció de la part lingüística de l'Enciclopèdia italiana (1925-1937).

A la biblioteca universitària de Mòdena es conserva l'Archivio Giulio Bertoni, que conté el llegat de la seva correspondència i altra documentació.

Obres

• Il dialetto di Modena. Introduzione, grammatica, testi antichi, Torí: E. Loescher, 1905
• Il Duecento, Milà: Vallardi, 1911
• (editor) Il cantare del Cid introduzione, versione, note, con due appendici a cura di Giulio Bertoni, Bari: Laterza, 1912
• L' elemento germanico nella lingua italiana, Gènova, Formiggini, 1914
• I trovatori d'Italia. Biografie, testi, traduzioni, note, Mòdena, Orlandini, 1915
• Italia dialettale, Milà, Hoepli, 1916
• L' Orlando furioso e la rinascenza a Ferrara, Mòdena, Orlandini, 1919
• I "Lais" del romanzo in prosa di Tristano, Torí, G. Chiantore, 1921
• Ludovico Ariosto, Roma, Formiggini, 1925
• Breviario di neolinguistica, (amb Matteo Bartoli), Mòdena, Società tipografica modenese, 1925
• La letteratura provenzale, Pàdua, CEDAM, 1926
• Lingua e pensiero. Studi e saggi linguistici, Florència, Olschki, 1932
• Muratori e le Opere varie critiche di L. Castelvetro, Mòdena, Societa tipografica modenese, 1933
• I nuovi problemi della linguistica romanza, París, Champion, 1933
• La lingua della "Scuola poetica siciliana", Basilea, B. Schwabe, 1935
• De Petrarque a Montaigne, París, Droz, 1936
• Antiche liriche portoghesi, Mòdena, Societa tipografica modenese, 1937
• Cantari di Tristano, Mòdena, Società tipografica modenese, 1937
• (amb F. A. Ugolini) Prontuario di pronuncia e ortografia, Roma, E.I.A.R., 1939
• Lingua e cultura, Florència, Olschki, 1939
• Poesia provenzale moderna. La Pleiade del Felibrismo, Mòdena, Societa tipografica modenese, 1940

Bibliografia

• Saggi linguistici scelti da Giulio Bertoni e pubblicati da colleghi, amici e ammiratori a celebrare i 40 anni del suo insegnamento universitario, Mòdena, Soc. Tip. Modenese, 1940 [recull d'articles; miscel·lània en homenatge]
• Guido Stendardo: Giulio Bertoni: bibliografia, con introduzione di Angelo Monteverdi. Modena, Societa tipografica modenese, 1952 [bibliografia de G. Bertoni; recull 1379 títols]

Enllaços externs

• Aurelio Roncaglia: BERTONI, Giulio. Dizionario Biografico degli Italiani (DBI). volum 9 (Berengario–Biagini), Istituto della Enciclopedia Italiana, Roma 1967
• Obra de Giulio Bertoni a l'Open Library
• Giulio Bertoni. In: Historisches Lexikon der Schweiz [consultable en italià, francès o alemany]
• «Giulio Bertoni». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
• Fitxa biogràfica a l'Académie Royale de Bèlgica