Giuseppe Gazzaniga
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 5 octubre 1743  Verona (Itàlia) | ||
| Mort | 1r febrer 1818 (74 anys) Crema (Itàlia) | ||
| Mestre de capella | |||
| | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | compositor | ||
| Gènere | Òpera, música religiosa i música clàssica | ||
   
| |||
Giuseppe Gazzaniga (Verona, 5 d'octubre de 1743 - Crema, 1 de febrer de 1818) fou un membre de l'escola napolitana de compositors d'òpera.
De jove, son pare el destinava a la carrera eclesiàstica, i havia de practicar la seva passió musical de manera clandestina. Només a la mort del pare, el 1760, va poder començar estudiar de debò.[1] Entre 1761 i 1770, va ser alumne de Nicola Porpora a Venècia i més tard a Nàpols, on també va ser deixeble del celebrat compositor Niccolò Piccinni.
El 1768, va escriure la primera de les seves 18 òperes per a Venècia, on hi viuria fins al 1791, any en què fou nomenat mestre de capella de la catedral de Crema.[2] Va compondre música religiosa i 51 òperes; hom el considera un dels últims compositors d'opera buffa italiana. La seva òpera més reconeguda és Don Giovanni, versió que vuit mesos més tard Da Ponte va afusellar i ampliar per a Mozart. La versió de Gazzaniga insisteix molt més en els aspectes més còmics.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Meloncelli, Raoul «Gazzaniga, Giuseppe» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, vol.52, 1999 [Consulta: 14 agost 2014].
- ↑ Alier, Roger. «Giuseppe Gazzaniga». A: Guia Universal de la ópera (en castellà). Barcelona: Edicions Robinbook, 2007. ISBN 978-84-96924-03-1.
- ↑ Meloncelli, op.cit..