Vés al contingut

Gliese 710

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicGliese 710
Tipusestel Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)K7Vk[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióSerpent Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra19,0409 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi0,58 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)9,656 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva4.109 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi52,5185 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−0,028 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−0,46 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−14,53 km/s[2] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial81.000 cm/s²[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)18h 19m 50.8412s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-2° 3' 40.9947''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,08[5] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat0,042 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada300 milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Gliese 710 és una nana taronja (de tipus espectral K7) variable[6] que es troba a la constel·lació del Serpent Cauda, amb una magnitud aparent de 9,66 i una massa de 0,4 a 0,6 masses solars.

Actualment es troba a 63 anys llum de la Terra, però el seu moviment propi, distància i velocitat radial indiquen que s'aproximarà a 1,1 anys llum (70.000 ua) de la Terra d'aquí a 1,4 milions d'anys, basant-se en dades del satèl·lit Hipparcos del passat i actuals. Al moment de la seva màxima aproximació serà una estrella de primera magnitud tan brillant com Antares. El moviment propi d'aquesta estrella és molt petit per la seva distància, això vol dir que està viatjant gairebé directament en la nostra línia de visió.

En un interval de temps de ±10 milions d'anys del present, Gliese 710 serà l'estrella que provocarà la pertorbació gravitacional més gran del sistema solar. Específicament, té el potencial per pertorbar prou l'hipotètic núvol d'Oort per enviar una pluja de cometes al sistema solar interior, provocant possiblement un esdeveniment d'impacte. Tanmateix, models dinàmics per García-Sánchez et. al. del 1999 indiquen que l'augment de cràters a causa de Gliese 710 no serà superior al 5%.[7] Estimen que la major aproximació passarà d'aquí a 1.360.000 anys, a 0,337 pc (1,1 al) del Sol.[8]

Il·lustració artística del núvol d'Oort i el cinturó de Kuiper.

Càlculs més recents per Bobylev (2010), tanmateix, suggereixen que Gliese 710 podria passar a 0,21 parsecs (0,68 anys llum) del Sol i que té una possibilitat del 86% de passar pel núvol d'Oort.[9] S'estima que el núvol d'Oort es troba a unes 50.000 ua (0,79 al) del Sol. Fins i tot hi ha una possibilitat d'1/10.000 que l'estrella penetri a la regió (d < 1,000 ua) on la influència als objectes del cinturó de Kuiper seria significant.[9]

L'estrella amb el segon efecte pertorbacional més gran al passat va ser Algol,[7] una sistema estel·lar triple que va passar a 9,8 anys llum fa 7,3 milions d'anys, però amb una massa considerablement més gran (de 5,8 masses solars).

Referències

[modifica]
  1. Christopher J. Corbally «Contributions to the Nearby Stars (NStars) Project: Spectroscopy of Stars Earlier than M0 within 40 pc--The Southern Sample» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 02-06-2006, pàg. 161–170. DOI: 10.1086/504637.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  3. «UBV(RI)CJHK observations of Hipparcos-selected nearby stars» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 4, 21-04-2010, pàg. 1949–1968. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2009.16182.X.
  4. 4,0 4,1 Mariagrazia Franchini «The FEROS-Lick/SDSS observational data base of spectral indices of FGK stars for stellar population studies» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 1, 04-06-2014, pàg. 220–228. DOI: 10.1093/MNRAS/STU873.
  5. Afirmat a: SIMBAD.
  6. «GJ 710». SIMBAD. Centre de données astronomiques de Strasbourg.
  7. 7,0 7,1 García-Sánchez, Joan [et al]. «Stellar Encounters with the Oort Cloud Based on HIPPARCOS Data». The Astronomical Journal, 117, 2, febrer 1999, pàg. 1042–1055. Bibcode: 1999AJ....117.1042G. DOI: 10.1086/300723.
  8. García-Sánchez, J.; Weissman, P. R.; Preston, R. A.; Jones, D. L.; Lestrade, J.-F.; Latham, D. W.; Stefanik, R. P.; Paredes, J. M. «Stellar encounters with the solar system». Astronomy and Astrophysics, 379, 2001, pàg. 634–659. DOI: 10.1051/0004-6361:20011330 [Consulta: 21 març 2010].
  9. 9,0 9,1 Bobylev, Vadim V. «Searching for Stars Closely Encountering with the Solar System». Astronomy Letters, 36, 3, març 2010, pàg. 220–226. DOI: 10.1134/S1063773710030060.

Bibliografia

[modifica]
  • García-Sánchez, Joan [et al]. «Stellar encounters with the Oort cloud based on Hipparcos data». The Astronomical Journal, 117, 1999, pàg. 1042–1055. DOI: 10.1086/300723.

Enllaços externs

[modifica]