Greta Andersen
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r maig 1927 Copenhaguen (Dinamarca) |
| Mort | 6 febrer 2023 (95 anys) Solvang (Califòrnia) |
| Activitat | |
| Ocupació | nedadora |
| Nacionalitat esportiva | Dinamarca |
| Esport | natació |
| Participà en | |
| 1948 | Natació als Jocs Olímpics d'Estiu de 1948 - 100 metres lliures femenins (medalla d'or olímpica) |
| 1948 | natació als Jocs Olímpics d'estiu de 1948 – relleus 4 × 100 metres estil lliure femení (medalla d'argent olímpica) |
 
| |
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
Representa:  Dinamarca
| |||
| Natació | |||
Jocs Olímpics 
| |||
|
Londres 1948 | 100 metres lliures | |
|
Londres 1948 | 4x100 metres lliures | |
| Campionat d'Europa de natació | |||
|
|
Montecarlo 1947 | 4x100 metres lliures | |
|
|
Viena 1950 | 400 metres lliures | |
|
|
Viena 1950 | 4x100 metres lliures | |
|
Montecarlo 1947 | 100 metres lliures | |
|
|
Viena 1950 | 100 metres lliures | |
Greta Andersen (Copenhaguen, 1 de maig de 1927 — 6 de febrer de 2023)[1] fou una nedadora danesa que va competir durant les dècades de 1940 i 1950.
El 1948 va prendre part en els Jocs Olímpics de Londres, on va disputar tres proves del programa de natació. Va guanyar la medalla d'or en els 100 metres lliures i la de plata en els 4x100 metres lliures, fent equip amb Eva Riis, Karen Harup i Fritze Carstensen. En els 400 metres lliures quedà eliminada en sèries. Quatre anys més tard, als Jocs de Hèlsinki, tornà a disputar tres proves del programa de natació, però en aquesta ocasió no aconseguí pujar al podi i s'hagué d'acontentar amb la quarta posició en els 4x100 metres lliures com a millor resultat.[2] En el seu palmarès també destaquen cinc medalles al Campionat d'Europa de natació, dues d'or, una de plata i dues de bronze, entre les edicions de 1947 i 1950, nou campionats nacionals individuals i quatre títols escandinaus individuals, a banda de nombrosos títols per equips.[2]
A mitjans de la dècada de 1950 emigrà a Califòrnia i finalment aconseguí la nacionalitat estatunidenca. Als Estats Units continuà nedant, especialment en llargues distàncies a mar obert. Va establir els rècords del món en les 10, 25 i 50 milles. Entre 1957 i 1965 travessà el canal de la Mànega en sis ocasions, xifra que suposà un rècord, així com també sent la dona més ràpida amb 10h 59' el 1958. El 1964 travessà el canal d'anada i tornada en un temps de 23 h.[2][3]
El 1969 fou incorporada a l'International Swimming Hall of Fame.[3]
Referències
[modifica]
- ↑ Keller-Marvin, Meg. «Passages: Olympic Pool Champion and Open Water Queen Greta Andersen Dies At 96», 12-02-2023. [Consulta: 12 febrer 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Greta Andersen Olympic Results». sports-reference.com. Arxivat de l'original el 24 d’octubre 2014. [Consulta: 19 desembre 2019].
- ↑ 3,0 3,1 "GRETA ANDERSEN (DEN) – 1969 Honor Swimmer" Arxivat 7 November 2007[Date mismatch] a Wayback Machine. – International Swimming Hall of Fame