Vés al contingut

Guam

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaGuam
Guåhån (ch) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusàrea insular dels EUA, illa, territori no incorporat dels Estats Units, territoris dels Estats Units i país esportiu Modifica el valor a Wikidata

HimneStand Ye Guamanians Modifica el valor a Wikidata

Lema«Tånó I' Man CHamoru» Modifica el valor a Wikidata
Símbol oficialRascló de Guam (ocell) Modifica el valor a Wikidata
SobrenomTånó y CHamoru Modifica el valor a Wikidata
Epònimvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 13° 30′ N, 144° 48′ E / 13.5°N,144.8°E / 13.5; 144.8
EstatEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
CapitalHagåtña Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població153.836 (2020) Modifica el valor a Wikidata (282,79 hab./km²)
Idioma oficialanglès
chamorro Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície544 km² Modifica el valor a Wikidata
Aigua63,23 % Modifica el valor a Wikidata
Banyat peroceà Pacífic Modifica el valor a Wikidata
Punt més altMount Lamlam (en) Tradueix (406 m) Modifica el valor a Wikidata
Punt més baixoceà Pacífic Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creació1898 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Òrgan executiuGovern de Guam Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuParlament de Guam , (Escó: 15) Modifica el valor a Wikidata
• Governadora Modifica el valor a WikidataLou Leon Guerrero (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Màxima autoritat judicialTribunal Suprem de Guam Modifica el valor a Wikidata
PIB nominal6.123.000.000 $ (2021) Modifica el valor a Wikidata
Monedadòlar dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
Domini de primer nivell.gu Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic+1671 Modifica el valor a Wikidata
Telèfon d'emergències911 Modifica el valor a Wikidata
Codi paísGU Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2US-GU Modifica el valor a Wikidata
Codi de departament INSEE66010 Modifica el valor a Wikidata
Codi GNIS1802705 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webguam.gov Modifica el valor a Wikidata

Instagram: visitguam_jp Modifica el valor a Wikidata

Guam és una illa al Pacífic occidental que forma part de l'arxipèlag de les Mariannes. Oficialment és un territori no incorporat dels Estats Units d'Amèrica. Té una superfície de 541 km² i una població de 159.547 habitants (2002). És a mig camí entre Hawaii i les Filipines, dins de la Micronèsia. És l'illa més meridional, més gran i més poblada de les Mariannes. Hi predominen els turons i a la part nord hi ha espadats, amb moltes coves, que s'alcen 150 metres sobre el nivell del mar. L'illa és estreta al centre i s'eixampla cap al sud, on hi ha muntanyes i valls travessades per rierols i cascades. Les platges més arrecerades són les de l'oest. L'economia de Guam es fonamenta en la presència de la base naval, les plantacions de cocoters, la pesca i el turisme. S'hi parlen els idiomes anglès, chamorro i japonès, aquest últim només entre la gent més gran.

Història

[modifica]
Mapa de Guam

El primer assentament de Guam i la resta de les illes Mariannes té lloc al voltant de 1500 aC de les Filipines. Els descendents d'aquesta migració són els indígenes de Guam, els chamorros.[1]

Descoberta per Magalhães el 1521,[2] va ser una possessió espanyola fins a la pèrdua de les darreres colònies el 1898, quan va passar a ser governada pels Estats Units. L'any 1528, Álvaro de Saavedra Cerón va prendre possessió d'una part de l’arxipèlag de les Mariannes en nom del rei d'Espanya. L'any 1565, Miguel López de Legazpi va plantar una creu a l'illa que mostrava la seva pertinença a la corona castellana, que va durar fins al 1898, quan va ser cedida als Estats Units després de la Guerra hispano-estatunidenca.

Durant la Segona Guerra Mundial, Guam va ser atacada per l’Imperi Japonès i conquerida tres dies després de l’atac a Pearl Harbor, després de la Primera Batalla de Guam el desembre de 1941. Com a part de la campanya de les Illes Mariannes i Palau durant l'estiu de 1944, l'illa va ser reconquerida pels Estats Units en la Segona Batalla de Guam just després de la invasió de Tinian.

Guam, des de 1982, va adquirir una certa autonomia i des d'aleshores disposa de cambra legislativa pròpia. Continua sent una base important per a les forces armades dels Estats Units al Pacífic. La base de la Força Aèria Andersen s'ha utilitzat per a bombardeigs estratègics i altres propòsits des d'aleshores, i la base naval de Guam és una de les tres que poden allotjar portaavions de la Marina dels EUA a la regió.

El 5 de juny de 2015, Guam es converteix en el primer territori dels Estats Units a adoptar el matrimoni entre persones del mateix sexe,[3] i els primers matrimonis es van celebrar el dia 9 de juny de 2015.[4]

El 8 d'agost de 2017, a mesura que les tensions entre els Estats Units i Corea del Nord augmentaven, aquest últim va amenaçar d'atacar l'illa de Guam. Detalla el seu pla uns dies després: dispara simultàniament 4 míssils que passaran per sobre del Japó i s'estavellaran a 30 o 40 km de la costa.[5] El governador de Guam, però, explica a CNN que no està preocupat per l'amenaça dels míssils nord-coreans perquè, segons ell, l'illa està equipada amb l'últim escut de protecció antimíssils disponible fins ara.

La capital va ser anomenada pels espanyols Agaña, més tard els nord-americans en digueren Agana i actualment la forma oficial en chamorro és Hagåtña (1.200 habitants).

Al seu port, anomenat Apra, els americans hi instal·laren una base naval. Actualment, és el centre administratiu i de transport (hi ha l'aeroport), mentre que el centre comercial és a la ciutat de Tamuning (10.800 habitants).

Geografia

[modifica]

Situat al mar de les Filipines, Guam limita amb l’oceà Pacífic. Es troba a 217 km al sud-sud-oest de Capitol Hill (Illa de Saipan), Illes Mariannes Septentrionals, i a 845 km a l'est-nord-est de Colònia, a l'illa de Yap, Micronèsia. Guam cobreix una àrea de 541,3 km². La seva part nord està formada per un atol elevat.[6] Hagåtña és la capital (antic nom Agaña). Segons el cens de 2010 tenia uns 1.051 habitants.

Política

[modifica]

El governador de Guam és elegit per un mandat de quatre anys. El demòcrata Lou Leon Guerrero ocupa el càrrec des de gener de 2019.

El poder legislatiu està en mans de la legislatura de Guam, anomenada I Liheslaturan Guåhan en chamorro. A diferència de gairebé totes les legislatures estatals dels Estats Units, es tracta d'un parlament unicameral, format per 15 senadors elegits per dos anys d'una sola circumscripció electoral que abasta tota l'illa.

Com a territori no incorporat i encara que els seus habitants són ciutadans nord-americans, Guam no vota a les eleccions presidencials dels Estats Units, no tria un senador al Senat dels Estats Units i només elegeix un delegat, sense vot, a la Cambra de Representants dels EUA. Però si un resident de Guam es trasllada a un estat dels Estats Units, té els mateixos drets de vot que un resident d'aquest estat.

Michael San Nicolas ha exercit com a delegat de Guam a la Cambra de Representants des de gener de 2019.

Economia

[modifica]

Guam té, sobretot gràcies al turisme, una economia pròspera. El país té un PIB de 3,2 mil milions de dòlars. La renda per càpita anual és de 22.000 dòlars el 2005, 26 vegades més alta que a Indonèsia i lleugerament més alta que a Corea del Sud.

Guam té importants dipòsits de bauxita.

L'exèrcit nord-americà hi té una base aèria important i una base naval, que és una gran contribuïdora a l'economia de l'illa.[7] Els bombarders B1 estan estacionats a Guam. El Japó, Corea del Sud, la Xina i Corea del Nord es troben a l'abast d'aquests avions militars.

Síndrome de Guam

[modifica]

A mitjan segle xx, s'ha observat una incidència anormalment alta (de 50 a 100 vegades superior a la normal) d'una síndrome suggerent de malalties neurodegeneratives conegudes, amb casos esporàdics entre els joves (com per a les malalties priòniques), en la població indígena chamorro,[8] molt intrigant i preocupant per als epidemiòlegs.

Aquesta síndrome de vegades s'anomena síndrome de Guam.[9] Combina els símptomes de l'esclerosi lateral amiotròfica i els de la demència parkinsoniana, constituint una malaltia neurodegenerativa, que apareix uns trenta anys després de l'inici de la intoxicació per fruits de Cycas micronesica.[10]

Demografia

[modifica]
Evolució demogràfica
196019611962196319641965196619671968196919701971197219731974197519761977197819791980198119821983198419851986198719881989199019911992199319941995199619971998199920002001200220032004200520062007200820092010201120122013juliol 20152016juliol 20182020 Modifica el valor a Wikidata
66.74168.07369.60771.28973.04874.82776.61178.40980.21982.04283.88085.72887.58589.46391.38193.35495.38697.47699.628101.846104.131106.486108.911111.405113.961116.576119.232121.924124.677127.525130.482133.553136.696139.820142.806145.562148.060150.306152.275153.951155.328156.417157.241157.823158.194158.401158.429158.331158.310158.621159.440160.858162.810165.124161.785162.742167.772153.836 Modifica el valor a Wikidata


Segons el cens de 2010, Guam tenia 159.358 habitants, incloent:[11]

  • 49,3 % dels oceanoamericans
    • 37,3 % de Chamoros
    • 7,0 % de Chuukois
    • 5,0 % altres
  • 32,2 % d’asiàtics americans
    • 26,3 % de filipins americans
    • 2,2 % de coreans-americans
    • 1,5 % dels xinesos americans
    • 1,4 % de japonesos americans
    • 0,8 % altres
  • 7,1 % de blancs americans
  • 0,8 % d’hispans i llatins
  • 9,4 % de raça mixta
  • 0,3 % altres.

Religió

[modifica]

Segons el Pew Research Center, l'any 2010, el 94,2% dels residents de Guam són cristians, principalment catòlics (75%) i en menor mesura protestants (17,7%). A més, l'1,1% de la població són budistes, l'1,5% practica una religió popular i un 3,2% practica una altra religió o no en practica cap.[12]

Esport

[modifica]

L’equip de futbol de Guam va patir una aclaparadora derrota contra Corea del Nord l'11 de març de 2005 amb el marcador de 21-0. Després va guanyar un partit contra Turkmenistan en un partit que comptava per a les eliminatòries de la Copa del Món de 2018 per un marcador d'1-0 l'11 de juny de 2015. Va ser la primera victòria de la seva història en un partit que comptava per a una eliminatòria per al Mundial. I quatre dies després, el 15 de juny, van guanyar l'Índia per 2-1.

La Federació d'Esgrima de Guam està afiliada a la Federació Internacional d'Esgrima de manera provisional des del 5 d'abril de 2011.[13]

També hi és present una federació XV.

L'equip EuroCyclingTrips–CMI Pro Cycling}}, participant als Circuits Continentals de Ciclisme té la seu a Guam.

Personalitats

[modifica]
  • Sant Pere Calungsod (1654-1672), catequista filipí

Ecologia

[modifica]

L'illa està infestada de serps de l'espècie Boiga irregularis, que eliminen diverses espècies d'ocells endèmics de Guam,[14] inclòs l’alció de Guam (Todiramphus cinnamominus). A més d'haver provocat l'extinció de dotze dee les catorze espècies d'ocells endèmics a l'illa, també és responsable de la desaparició de dues de les tres espècies de ratpenats endèmiques i sis espècies de sargantanes. Aquesta serp hauria estat introduïda uns anys després de la Segona Guerra Mundial, probablement per un vaixell de càrrega militar o comercial de Papua Nova Guinea.

A principis de 2013, l'illa tenia dos milions d'aquestes serps.[15]

Després de la desaparició dels ocells, l'illa també està experimentant una explosió en el d'aranyes.[15] El març de 2013, les autoritats decideixen fer front al problema de la superpoblació de serps. Per això, milers de ratolins morts que es llancen al bosc amb petits paracaigudes de cartró.[16][17] Les serps tenen una al·lèrgia mortal al paracetamol. Les autoritats esperen així limitar significativament aquests rèptils, que no tenen depredadors a l'illa.[18]

Referències

[modifica]
  1. Perez, Craig Santos «The Chamorro Creation Story, Guam Land Struggles, and Contemporary Poetry». English Language Notes, 58, 1, 2020, pàg. 9–20. ISSN: 2573-3575.
  2. «Mariannes.». [Consulta: 28 febrer 2023].
  3. «Guam officially approves same-sex marriage». Arxivat de l'original el 2015-06-07. [Consulta: 28 febrer 2023].
  4. «Gay couples in Guam start applying for marriage licenses» (en anglès). washingtonpost.com, 07-06-2015.
  5. «La Corée du Nord dévoile son plan d'attaque sur l'île américaine de Guam». leparisien.fr, 2017-08-10CEST08:15:45+02:00 [Consulta: 12 agost 2017].
  6. «Islands of Guam (United States)» (en anglès). [Consulta: 21 juny 2017].
  7. "Father and son fight for a country which doesn't allow them to vote" par Ivan Watson, Pamela Boykoff, Paul Devitt et Joshua Berlinger, CNN, 30 agost 2017.
  8. Bradley, Walter G.; Mash, Deborah C. «Beyond Guam: the cyanobacteria/BMAA hypothesis of the cause of ALS and other neurodegenerative diseases». Amyotrophic Lateral Sclerosis: Official Publication of the World Federation of Neurology Research Group on Motor Neuron Diseases, 10 Suppl 2, 2009, pàg. 7–20. DOI: 10.3109/17482960903286009. ISSN: 1471-180X. PMID: 19929726.
  9. Syndrome dit « Syndrome de Guam » ou AL-SPDC pour Amyotrophic lateral sclerosis/parkinsonism-dementia complex
  10. Karamyan, Vardan T.; Speth, Robert C. «Animal models of BMAA neurotoxicity: a critical review». Life Sciences, 82, 5-6, 30-01-2008, pàg. 233–246. DOI: 10.1016/j.lfs.2007.11.020. ISSN: 0024-3205. PMID: 18191417.
  11. (en) « Profile of General Demographic Characteristics: 2010 » Arxivat 2020-02-13 at Archive.is, sur factfinder.census.gov (consulté le ).
  12. «Religions in Guam» (en anglès). www.globalreligiousfutures.org. Arxivat de l'original el 2022-04-10. [Consulta: 7 març 2023].
  13. «Statuts FIE (Desembre 2015)». wwe.fie.org.
  14. acces.inrp.fr au niveau du petit b) tiré du livre « Invasive species preventions for oceanic islands ».
  15. 15,0 15,1 Vissière, Hélène «L'île de Guam envahie par les serpents !» (en francès). Le Point, 26-02-2013 [Consulta: 4 març 2018].
  16. Maxime Lambert. «Des souris empoisonnées pour éradiquer les serpents sur l'île de Guam» (en francès). Maxisciences, 27-02-2013. [Consulta: 5 desembre 2020].
  17. «Les États-Unis parachutent des souris à Guam pour tuer des serpents» (en francès). Franceinfo, 03-12-2013. [Consulta: 5 desembre 2020].
  18. Joëlle Stolz «L’île de Guam envahie par deux millions de serpents» (en francès). Le Monde.fr, 09-07-2015 [Consulta: 5 desembre 2020].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • Parc Històric Nacional de la Guerra al Pacífic (anglès) (castellà).