Vés al contingut

Hugo de Vries

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaHugo de Vries

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 febrer 1848 Modifica el valor a Wikidata
Haarlem (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 maig 1935 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Lunteren (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Rector de la Universitat d'Amsterdam
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Leiden Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballBotànica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbotànic, catedràtic, genetista, biòleg, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'Amsterdam Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Acadèmia de les Ciències de Torí (1918–)
Royal Society (1905–)
Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1904–)
Acadèmia de Ciències de Rússia
Acadèmia Bavaresa de Ciències
Acadèmia Prussiana de les Ciències
Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina
Accademia Nazionale dei Lincei
Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Acadèmia de Ciències d'Hongria
Reial Acadèmia Sueca de Ciències
Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica
Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos
Reial Societat Fisiogràfica de Lund Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Abrev. botànicade Vries Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Família
ParentsAlice Gertrud Brunner, neta Modifica el valor a Wikidata
Premis
Project Gutenberg: 2388 IPNI: 11273-1

Hugo Marie de Vries (Haarlem 16 de febrer de 1848 - Lunteren, 21 de maig de 1935) va ser un botànic neerlandès. Junt amb Carl Correns i Erich von Tschermak l'any 1900 va redescobrir les lleis genètiques publicades per Gregor Mendel el 1865.[1][2]

Biografia acadèmica

[modifica]

De Vries va estudiar a les universitats de Leiden, Heidelberg i Wurzburg. Va ser professor de Botànica a la Universitat d'Amsterdam des de 1878. Estudià la fisiologia vegetal, el flux al protoplasma, o l'orientació del creixement de les plantes. En el camp de l'osmosi De Vries va ser el primer a utilitzar el terme isotònic. Com a ajudant de Van't Hoff, ajudà a establir les bases de la teoria de les solucions ideals.

El 1889 publicà Intracellulaire Pangenesis (Pangènesi intracel·lular) segons la interpretació errada de l'herència genètica sostinguda primer per Darwin. De Vries treballant sobre la planta Oenothera lamarckiana va arribar a les mateixes conclusions que Mendel. Des dels anys 1890 De Vries va tenir notícia dels escrits de Mendel però no el va citar l'any 1900 quan va publicar els seus resultats a Comtes Rendus de l'Académie des Sciences, i va ser criticat per això per Correns i es va veure obligat a reconèixer la prioritat de Mendel.

Obres [3]

[modifica]
  • Intracellulaire Pangenesis (1889)[4]
  • The Mutation Theory (1900-1903)
  • Sur la loi de disjonction des hybrides (1900, francès)[5]
  • Species and Varieties: Their Origin by Mutation (1905)
  • Plant Breeding (1907)

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Hugo de Vries». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «Hugo de Vries (1848-1935)» (en anglès). The National Center for Ecological Analysis and Synthesis (NCEAS). Arxivat de l'original el 2006-12-09. [Consulta: 3 agost 2010].
  3. ↑ Obres de Hugo de Vries al Projecte Gutenberg.
  4. ↑ Vries, Hugo de; Hengelaar, F. H. van. Intracellulaire pangenesis, (en neerlandès). Amsterdam: Scheltema & Holkema's boekhandel, 1918. 
  5. ↑ de Vries, Hugo. Concerning the law of segregation of hybrids (en anglès, traduït del francès). Electronic Scholarly Publishing Project, 2000. 

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hugo de Vries
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hugo_de_Vries&oldid=29749041»