Hygrophorus
 Hygrophorus eburneus  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Classe | Agaricomycetes |
| Ordre | Agaricales |
| Família | Hygrophoraceae |
| Gènere | Hygrophorus Fr., 1836 |
| Tipus taxonòmic | Hygrophorus eburneus |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Limacium
|
Hygrophorus és un gènere d'agaràcies de la família de les higroforàcies. Totes les espècies són terrestres i ectomicorrítiques (formen una associació amb arbres vius) i es troben habitualment en boscos. Es reconeixen a tot el món unes 100 espècies, de les quals algunes són comestibles i es posen a la venda als mercats locals.[1][2]
Als Països Catalans, les espècies viscoses comestibles d'aquest gènere es coneixen popularment amb el nom de llenega, mucosa o pegalosa,[3][4] i els secs o poc viscosos com a carlets o escarlets.[5]
Taxonomia
[modifica]Història
[modifica]Hygrophorus va ser publicat per primera vegada el 1836 pel micòleg suec Elias Magnus Fries. El nom genèric deriva del grec ῦγρὁς (= humit) + φόρος (= portador), en referència als taps prims que es troben en moltes espècies.[6] Fries (1849) va dividir posteriorment el gènere en tres subgèneres: Limacium, Camarophyllus i Hygrocybe. L'últim d'aquests ara es reconeix com a gènere per dret propi, però fou freqüentment inclòs a Hygrophorus fins als anys 70.[7] Camarophyllus (espècie tipus Hygrophorus camarophyllus) i Limacium també es van elevar al rang de gènere, però es consideren sinònims de Hygrophorus.[8][9][10] Camarophyllus sensu Singer (basat en Hygrocybe pratensis) és, però, un sinònim de Hygrocybe (o Cuphophyllus).
Estat actual
[modifica]Recents investigacions moleculars, basades en l'anàlisi cladística de seqüències d'ADN, suggereixen que Hygrophorus (menys Hygrocybe) és un gènere monofilètic (i per tant, natural). Però fins ara només se n'han seqüenciat algunes poques espècies.[11]
Taxonomia
[modifica]
La majoria de les espècies inicialment adscrites al gènere Hygrophorus han estat transferides al nou gèner Hygrocybe. Això inclou Hygrocybe conica, H. punicea i H. psittacina.
L'espècie tipus per al gènere és Hygrophorus eburneus (Bull.) Fr. (1838)
Altres espècies són:
- Hygrophorus atramentosus (Alb. & Schwein.) Haas & Haller (1978)
- Hygrophorus carcharias E. Horak (1973)
- Hygrophorus chrysaspis Métrod (1938)
- Hygrophorus chrysodon llenega blanca de vora groga
- Hygrophorus cossus (Sowerby) Fr. llenega blanca pudent
- Hygrophorus fuligineus Frost ex Peck (1884) [1881]
- Hygrophorus eburneus, Mocosa blanca, (Bull.) Fr.
- Hygrophorus gloriae G. Stev. (1963) [1962]
- Hygrophorus hypothejus Llenega, mocosa
- Hygrophorus karstenii Saccardo & Cuboni (1887)
- Hygrophorus involutus G. Stev. (1963) [1962]
- Hygrophorus latitabundus (Llenega negra)
- Hygrophorus marzuolus (Fr.) Bresadola
- Hygrophorus monticola A.H. Sm. & Hesler
- Hygrophorus nemoreus (Pers.) Fr. 1838
- Hygrophorus nitidus Berk. & M.A.Curtis (1853)
- Hygrophorus olivaceoalbus Llenega de muntanya
- Hygrophorus penarius
- Hygrophorus persoonii (Llenega d'alzinar)
- Hygrophorus roseodiscoideus Bon & Chevassut 1985
- Hygrophorus russula (Fr.) Quél. (1918), Carlet (bolet)
- Hygrophorus salmonipes G. Stev. (1963) [1962]
- Hygrophorus segregatus E. Horak (1990)
- Hygrophorus speciosus Peck (1878) [1875]
- Hygrophorus turundus Fr.
- Hygrophorus waikanaensis G. Stev. (1963) [1962]
Hàbitat i distribució
[modifica]Les espècies d'Hygrophorus són ectomicorrítiques, la majoria formant associacions amb arbres (sobretot amb planifòlies i coníferes) i, per tant, es troben típicament als boscos. Molts semblen ser hostes específics, Hygrophorus cossus, per exemple, que es produeixen amb roure, i H. speciosus amb làrix.[7][12]
Com a menjar
[modifica]Els bolets d'algunes espècies es consideren comestibles, i es consumeixen localment (de vegades es venen als mercats) a Espanya i l'est d'Europa, la Xina i el Bhutan i Amèrica Central.[13] És el cas per exemple de la llenega negra a Catalunya, coneguda simplement per llenega.
Bibliografia
[modifica]Encara no s'ha publicat cap monografia completa del gènere. Tanmateix, a Europa, les espècies d'Hygrophorus han estat il·lustrades i descrites en una guia italiana per Candusso (1997).[12] Les espècies europees també han estat cobertes, més breument, per claus descriptives franceses per Bon (1990).[14] Arnolds (1990) va il·lustrar i descriure espècies holandeses.[15] No s'han publicat guies modernes equivalents per a Amèrica del Nord, la més recent va ser per part de Hesler & Smith (1963).[7] Hi ha, però, una guia d'espècies californianes de Largent (1985).[16] A Austràlia, les espècies Hygrophorus han estat il·lustrades i descrites per Young (2005)[17] i a Nova Zelanda per Horak (1990).[18]
Referències
[modifica]- ↑ M. Teresa Font i Blanch. Fogons i tradicions. Cossetània Edicions, 2007, p. 105–. ISBN 978-84-9791-248-8.
- ↑ Jaume Carles i Font. La cuina tradicional dels bolets (segona edició). Cossetània Edicions, 2002, p. 38–. ISBN 978-84-95684-99-8.
- ↑ Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels països catalans i els seus noms populars. Brau, 2013, p. 286. ISBN 9788496905986.
- ↑ «DIEC - llenega». Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels països catalans i els seus noms populars. Brau, 2013, p. 295. ISBN 9788496905986.
- ↑ Rea C. (1922). British Basidiomycetaceae: A Handbook of the Larger British Fungi. Cambridge, UK: Cambridge University Press. p. 799.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Hesler LR, Smith AH (1963). North American species of Hygrophorus. University of Tennessee Press. p. 416.
- ↑ "Camarophyllus (Fr.) P. Kumm". Index Fungorum. CAB International. Retrieved 2011-09-25.
- ↑ "Camarophyllus (Fr.) P. Kumm". MycoBank. International Mycological Association. Retrieved 2011-09-25.
- ↑ "Limacium (Fr. ex Rabenh.) P. Kumm". MycoBank. International Mycological Association. Retrieved 2011-09-25.
- ↑ Matheny PB, Curtis JM, Hofstetter V, Aime MC, Moncalvo JM, Ge ZW, Slot JC, Ammirati JF, Baroni TJ, Bougher NL, Hughes KW, Lodge DJ, Kerrigan RW, Seidl MT, Aanen DK, DeNitis M, Daniele GM, Desjardin DE, Kropp BR, Norvell LL, Parker A, Vellinga EC, Vilgalys R, Hibbett DS (2006). "Major clades of Agaricales: a multilocus phylogenetic overview" (PDF). Mycologia. 98 (6): 982–95. doi:10.3852/mycologia.98.6.982. PMID 17486974. Archived from the original (PDF) on 2016-03-03.
- ↑ 12,0 12,1 Candusso M. (1997). Fungi Europaei 6: Hygrophorus s.l.. Alassio, Italy: Libreria Basso. p. 784.
- ↑ Boa ER. (2004). Wild Edible Fungi: A Global Overview of Their Use and Importance to People. Food and Agriculture Organization of the United Nations. p. 147. ISBN 92-5-105157-7.
- ↑ Bon M. (1990). Flore mycologique d'Europe 1: Les Hygrophores (in French). Amiens Cedex: CRDP de Picardie. p. 99.
- ↑ Arnolds E. (1990). Genus Hygrophorus in Flora Agaricina Neerlandica 2. Lisse, Netherlands: AA Balkema. pp. 115–133. ISBN 90-6191-971-1.
- ↑ Largent DL. (1985). The Agaricales (Gilled Fungi) of California 5: Hygrophoraceae. Eureka, California: Mad River Press. p. 220. ISBN 0-916422-54-2.
- ↑ Young AM. (2005). Fungi of Australia: Hygrophoraceae. Collingwood, Victoria: CSIRO Publishing. p. 188. ISBN 978-0-643-09195-5.
- ↑ Horak E. (1990). "Monograph of the New Zealand Hygrophoraceae (Agaricales)"[Enllaç no actiu] (PDF). New Zealand Journal of Botany. 28: 255–309. doi:10.1080/0028825x.1990.10412313.[permanent dead link]
Enllaços externs
[modifica]
- Index Fungorum
- North American species of Hygrophorus per L.R. Hesler i Alexander H. Smith, 1963. (Monografia)