Vés al contingut

Ignasi Agustí i Peypoch

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaIgnasi Agustí i Peypoch

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 setembre 1913 Modifica el valor a Wikidata
Lliçà de Vall (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 febrer 1974 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor i periodista
PartitLliga Regionalista Modifica el valor a Wikidata
Gènerenovel·lista i poeta
Obra
Primeres obresEl veler, poesia (1932), L'esfondrada, drama en vers (1934)
Obres destacables
Fundació de la revista Destino
Mariona Rebull (1943)
El viudo Rius (1944)
Premis

IMDB: nm0013802 TMDB.org: 2823776 Modifica el valor a Wikidata

Ignasi Agustí i Peypoch (Lliçà de Vall, Vallès Oriental, 3 de setembre de 1913 - Barcelona, 26 de febrer de 1974) fou un novel·lista, periodista i poeta català. Entre altres activitats, va contribuir a la fundació de l'editorial Destino i va crear el Premi Nadal de literatura.[cal citació] Va dirigir, durant un període molt breu, el diari Tele-exprés. No obstant això, probablement és més conegut per la seva novel·la Mariona Rebull, en què reprodueix l'episodi del llançament d'una bomba al Liceu l'any 1893 i, retrata la burgesia catalana de principis del segle passat. L'obra va ser portada al cinema per José Luis Sáenz de Heredia el 1947. Més de seixanta anys més tard, Carles Balagué va recuperar aquesta temàtica en el seu documental La bomba del Liceu.[1]

Biografia

[modifica]

Ignasi Agustí estudià als jesuïtes i es llicencià en dret a Barcelona. Va començar escrivint en català i, així, publicà el recull de poesies El veler (1932), el drama en vers L'esfondrada (1934) i la narració Benaventurats els lladres (1935).

En la seva joventut, col·laborà amb diaris com La Veu de Catalunya o Mirador, i als vint-i-dos anys fou el director de L'Instant.

Militant de la Lliga Regionalista, en esclatar la Guerra Civil fugí de Catalunya per establir-se a la zona franquista on col·laborà amb Josep Vergés i Matas en la fundació de la revista Destino, portaveu dels falangistes catalans.

Acabada la Guerra, tornà a Barcelona i reprengué la seva activitat literària només que escrivint en castellà. Agustí arribà a dirigir Destino i, durant uns mesos, el diari barceloní Tele/eXpres. Des de 1962 fins a 1971, Ignasi Agustí fou el president de l'Ateneu Barcelonès.[2]

La part més destacada de l'obra literària d'Ignasi Agustí és el conjunt de novel·les que aplegà en la sèrie titulada La ceniza fue árbol, on hi explica la història d'una família burgesa barcelonina des de la Guerra de Cuba fins a l'esclat de la Guerra Civil.

Els seus manuscrits es conserven a la Biblioteca de Catalunya.

Obra

[modifica]

Poesia

[modifica]

Teatre

[modifica]

Novel·la

[modifica]
  • Benaventurats els lladres (1935)
  • Un siglo de Cataluña (1940)
  • Los surcos (1942)

La ceniza fue árbol

  • Mariona Rebull (1943)
  • El viudo Rius (1944)
  • Desiderio (1957)
  • Diecinueve de julio (1965)
  • Guerra civil (1972)

Memòries

[modifica]
  • Ganas de hablar (1974)

Referències

[modifica]
  1. «Dues sessions de la Filmoteca de Catalunya celebren el centenari del naixement del periodista i escriptor Ignasi Agustí». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: maig 2013].
  2. Venteo, Daniel «Una historia del Ateneu Barcelonès» (en castellà). Quadern Central, 66, 2005, pàg. 44.
  3. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1930, document 204
  4. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1931, document 85
  5. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1931, document 225

Enllaços externs

[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Salvador García de Pruneda
La encrucijada de Carabanchel
Premi Nacional de narrativa
1965
Succeït per:
Tomás Borrás y Bermejo
Historias de coral y de jade
Precedit per:
Alejandro Núñez Alonso
Gloria en subasta
Premi de la Crítica de narrativa castellana
1966
Succeït per:
Luis Berenguer
El mundo de Juan Lobón