Imperatiu
L'imperatiu és un temps verbal que expressa una ordre i que només es pot utilitzar en oracions afirmatives; per a la forma negativa s'ha de fer servir el present de subjuntiu.[1] L'imperatiu no té primera persona del singular i presenta irregularitats;[2] sobretot en les segones persones d'alguns verbs.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «El mode imperatiu». [Consulta: 11 març 2019].
- ↑ «mode imperatiu | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 març 2019].
- ↑ «L'imperatiu - català - ESO - edu365.cat». Arxivat de l'original el 2019-07-18. [Consulta: 11 març 2019].
| Indicatiu | Present (jugo) · Perfet (he jugat) · Imperfet (jugava) · Plusquamperfet (havia jugat) · Passat simple (jugui) · Anterior simple (haguí jugat) · Passat perifràstic (vaig jugar) · Anterior perifràstic (vaig haver jugat) · Futur (jugaré) · Futur perfet (hauré jugat) · Condicional (jugaria) · Condicional perfet (hauria jugat) |  |
|---|---|---|
| Subjuntiu | Present (jugui o jugue) · Perfet (hagi jugat o haja jugat)
Imperfet (jugués) · Plusquamperfet (hagués jugat) | |
| Imperatiu | Present (juga) | |
| Infinitiu | ||
| Participi | Passat (jugat) | |
| Gerundi | ||
