Isabel Gómez Pérez
  | |||||||||||||||||
| Biografia | |||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 28 febrer 1976 (48 anys) Santa Cruz de Tenerife (illes Canàries) | ||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||
| Ocupació | gimnasta rítmica | ||||||||||||||||
| Esport | gimnàstica rítmica | ||||||||||||||||
| |||||||||||||||||
| |||||||||||||||||
Isabel Gómez Pérez (Santa Cruz de Tenerife, 28 de febrer de 1976) és una exgimnasta rítmica espanyola que va ser campiona del món en modalitat de conjunts (Atenes 1991) i bicampiona d'Europa (Stuttgart 1992), a més d'assolir altres nombroses medalles amb la selecció nacional de gimnàstica rítmica d'Espanya. La generació de gimnastes que va integrar és coneguda amb el nom de las Primeras Chicas de Oro (les Primeres Noies d'Or).[1]
Isabel va ser també campiona d'Espanya en primera categoria en modalitat de conjunts (1989 i 1990) amb l'Escola de Tecnificació de Santa Cruz de Tenerife.
Biografia esportiva
[modifica]Inicis
[modifica]Va començar en la gimnàstica rítmica als 8 anys a l'Escola Municipal de Tenerife (l'actual Club Odisea Tenerife). Amb el seu club va participar en diversos Campionats d'Espanya i Copes d'Espanya, tant en modalitat individual com en conjunts. En el Campionat d'Espanya de Conjunts, va ser quarta en categoria infantil el 1987, plata en segona categoria el 1988, i or en primera categoria tant el 1989 com el 1990. En el Campionat d'Espanya Individual de 1990 va ser quarta en concurs general i bronze en cèrcol en primera categoria. També va participar en el Campionat d'Espanya Individual de 1988 a Lloret de Mar (categoria infantil), al de 1989 a Múrcia (segona categoria) i a la Copa d'Espanya a Logronyo (segona categoria).
A finals de 1990 va ser convocada per Emilia Boneva per entrar a la selecció nacional de gimnàstica rítmica d'Espanya absoluta en la modalitat de conjunts, de la qual passaria a formar part fins al 1992.
Etapa en la selecció nacional
[modifica]1990 - 1991: Arribada a l'equip i títol mundial a Atenes
[modifica]Durant el temps que va ser component del conjunt entrenaria unes 8 hores diàries al Gimnàs Moscardón de Madrid a les ordres de la pròpia Emilia Boneva i d'Ana Roncero, que des de 1982 eren seleccionadora nacional i entrenadora de conjunts respectivament, i conviuria amb totes les integrants l'equip en una casa a La Moraleja.[2] El 1991, els dos exercicis del conjunt van ser el de 6 cintes, i el de 3 pilotes i 3 cordes. El primer tenia com a música «Tango Jalousie», composta per Jacob Gade, mentre que el de pilotes i cordes usava el tema «Campanas», de Víctor Bombi.[3] Per coreografiar els passos de dansa de l'exercici de 6 cintes es va comptar amb l'ajut de Javier Castillo «Poty», llavors ballarí del Ballet Nacional, tot i que el coreògraf habitual de l'equip era el búlgar Georgi Neykov.[4] Prèviament al Mundial, van assolir l'or en el torneig de Karlsruhe (per davant de la URSS i Bulgària) i 3 bronzes en el Gymnastic Màsters de Stuttgart, tots dos a Alemanya.[5]
-
El Gimnàs Moscardón, al districte de Salamanca (Madrid), va ser el lloc d'entrenament de la selecció nacional de gimnàstica rítmica fins al 1997 -
Isabel (dempeus, segona a l'esquerra) amb la selecció de gimnàstica rítmica al Gimnàs Moscardón (1991).
El 12 d'octubre de 1991, el conjunt espanyol va assolir la medalla d'or en el concurs general del Campionat del Món de Gimnàstica Rítmica d'Atenes. Aquest triomf va ser qualificat pels mitjans com històric, ja que va ser la primera vegada que Espanya es va proclamar campiona del món de gimnàstica rítmica. A la primera jornada del concurs general havien assolit una puntuació de 19,500 en l'exercici de 3 pilotes i 3 cordes, mentre que en la següent, amb el muntatge de 6 cintes, van obtenir una nota de 19,350 (9,90 en composició i 9,45 en execució). Amb una qualificació total de 38,850, l'equip espanyol va superar en el concurs general a la URSS per 50 mil·lèsimes, mentre que Corea del Nord va ser bronze. L'endemà, serien medalla de plata en les dues finals per aparells, la de 6 cintes, i la de 3 pilotes i 3 cordes. Aquestes medalles van ser assolides per Isabel junt amb Débora Alonso, Lorea Elso, Bito Fuster, Montse Martín i Gemma Royo, a més de Marta Aberturas i Cristina Chapuli com a suplents.[6][7][8] Aquestes medalles serien narrades per a Espanya per la periodista Paloma del Río a través de La 2 de TVE.[9]
Després d'aquesta consecució, a finals de 1991, realitzarien una gira per Suïssa.[10][11][12][13]
-
Isabel (segona a l'esquerra) en l'inici de l'exercici de 6 cintes al Mundial d'Atenes (1991) -
El conjunt espanyol amb l'or al podi del concurs general del Mundial d'Atenes
1992: Títols europeus en Stuttgart i Mundial de Brussel·les
[modifica]
Per 1992, en el torneig de Karlsruhe, serien plata, i posteriorment van ser convidades a fer una exhibició al torneig de Corbeil-Essonnes. Al juny de 1992, ja amb nous exercicis, van participar en el Campionat Europeu de Stuttgart, on van obtenir la medalla d'or en el concurs general (compartida amb Rússia), a més d'assolir un altre or a la final de 3 pilotes i 3 cordes, i el bronze en 6 cintes. El conjunt estava integrat per Isabel, Débora Alonso, Lorea Elso, Bito Fuster, Montse Martín i Gemma Royo, a més de les recentment incorporades Alicia Martín i Cristina Martínez com a suplents.[14][15][16] No competiria en els Jocs Olímpics de Barcelona a causa que els conjunts no eren una modalitat olímpica llavors, encara que sí participaria junt amb la resta de les seves companyes en la cerimònia d'obertura encapçalant la desfilada de les nacions participants.
Poc després van assolir l'or tant en la Asvo Cup (Àustria) com en la general del torneig Alfred Vogel Cup (Països Baixos), on van ser a més plata en 6 cintes, i or en 3 pilotes i 3 cordes. Una lesió va portar a Isabel a la suplència en el Campionat Mundial de Brussel·les, que va tenir lloc al novembre de 1992. La seva lesió i la de Bito Fuster va fer que el conjunt fos reconfigurat per aquest mundial, quedant totes dues com a suplents i sent substituïdes en la titularitat de tots dos exercicis per Alicia Martín, Cristina Martínez i Bàrbara Plaza, que s'afegirien a Débora Alonso, Lorea Elso, Montse Martín i Gemma Royo. En aquesta competició, el conjunt obtindria la medalla de plata en el concurs general, quedant-se a només una dècima de poder revalidar el títol mundial que havien assolit l'any anterior. A més, el 22 de novembre van assolir el bronze en 6 cintes i el vuitè lloc en 3 pilotes i 3 cordes.
Després d'aquest Mundial, Isabel es retiraria de la competició, igual que faria la resta del sextet titular que havia estat campió del món a Atenes l'any anterior.[17]
Retirada de la gimnàstica
[modifica]Es va retirar el 1992 després del Campionat del Món de Brussel·les. Actualment segueix residint a Santa Cruz de Tenerife.
Llegat i influència
[modifica]El conjunt nacional de gimnàstica rítmica de 1991 va assolir al Mundial d'Atenes el primer títol mundial per la rítmica espanyola, assolint en aquesta disciplina imposar-se per primera vegada un país occidental als països de l'Est.[9] Seria més el primer equip femení espanyol en proclamar-se campió del món en un esport mediàtic.[6][7][18] Ressenyes d'aquesta fita apareixen en llibres com Gimnàstica rítmica esportiva: aspectes i evolució (1995) d'Aurora Fernández del Valle,[2] Enredant en la memòria (2015) de Paloma del Río,[9] i Pinzellades de rítmica (2017) de Montse i Manel Martín.[1]
Equipaments
[modifica]
|
Música dels exercicis
[modifica]| Any | Aparells | Música |
|---|---|---|
| 1990 - 1991 |   3 pilotes i 3 cordes
|
«Spain» de Chick Corea, versionada per Michel Camilo i Tomatito. |
| 1991 - 1992 |  6 cintes
|
«Tango Jalousie», compost per Jacob Gade. |
| 1991 | 3 pilotes i 3 cordes
|
«Campanas», de Víctor Bombi. |
| 1992 | 6 cintes
|
Peça Sevilla, que pertany a la Suite española, Op. 47 d'Isaac Albéniz. |
| 1992 | 3 pelotas y 3 cuerdas
|
Música del ballet Arraigo de Jerónimo Maesso, creat per al coreògraf Víctor Ullate.[3] |
Palmarès esportiu
[modifica]A nivell de club
[modifica]|
1987
1988
1989
|
1990
|
Selecció espanyola
[modifica]
Conjunt sènior[modifica]1991
1992
|
1992 (continuació)
|
* Com a suplent de l'equip en sengles exercicis a causa d'una lesió.
Premis, reconeixements i distincions
[modifica]- Millor esportista revelació per l'Associació de Premsa Esportiva de Tenerife (1991).
- Millor esportista per l'Associació de Premsa Esportiva de Tenerife (1991).
- Medalla al Mèrit Gimnàstic, atorgada per la Reial Federació Espanyola de Gimnàstica (1991).
- Millor esportista per l'Associació de Premsa Esportiva de Tenerife (1992).
- Medalla del 25è Aniversari de la Gala de l'Associació de Premsa Esportiva de Tenerife (2012).[19]
Programes de televisió
[modifica]| Programes de televisió | |||
|---|---|---|---|
| 1991 | De tú a tú | Antena 3 | Convidada junt amb la resta del conjunt |
| Tele 5 ¿dígame? | Telecinco | Convidada junt amb la resta del conjunt | |
| VIP Tarde | Telecinco | Convidada junt amb la resta del conjunt | |
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Martín i Martín, 2017, p. 126.
- ↑ 2,0 2,1 Fernández del Valle, 1995.
- ↑ 3,0 3,1 «Música usada en los ejercicios de conjuntos de gimnasia rítmica» (en anglès). RG Forum. Arxivat de l'original el 2019-11-09. [Consulta: 10 octubre 2019].
- ↑ «Poty: "Mi vida cambió cuando España queda campeona del mundo por primera vez en la historia en gimnasia rítmica"» (en castellà). Pozueloin, 08-10-2016. Arxivat de l'original el 2019-09-05. [Consulta: 10 octubre 2019].
- ↑ «Gymnastic Masters» (en anglès). r-gymnast.
- ↑ 6,0 6,1 «Histórico oro en conjuntos» (
PDF) (en castellà). Mundo Deportivo, 13-10-1991.
- ↑ 7,0 7,1 «El conjunto español hace historia al ganar el Mundial de gimnasia rítmica de Atenas» (en castellà). ABC, 13-10-1991.
- ↑ «España, campeona del mundo de gimnasia rítmica por conjuntos» (en castellà). ABC, 13-10-1991.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Del Río, 2015.
- ↑ «España cerró su actuación con otras dos medallas de plata» ( PDF) (en castellà). La Vanguardia, 14-10-1991.
- ↑ «Dos platas más para el conjunto» ( PDF) (en castellà). Mundo Deportivo, 14-10-1991.
- ↑ «El oro que no podrá ser (Parte 1/2)» ( PDF) (en castellà). Mundo Deportivo, 16-10-1991.
- ↑ «El oro que no podrá ser (Parte 2/2)» ( PDF) (en castellà). Mundo Deportivo, 16-10-1991.
- ↑ «Palmarés del conjunto en el Europeo de 1992». RSG.
- ↑ «Oro para España en los Campeonatos Europeos de gimnasia rítmica» (en castellà). ABC, 08-06-1992.
- ↑ «El conjunto español, bañado en oro y bronce» (en castellà). ABC, 09-06-1992.
- ↑ «Emilia Boneva: Con Carmen Acedo y Carolina Pascual hubiéramos barrido» (en castellà). ABC, 24-11-1992.
- ↑ Luque, David. «Bodas de plata de la gloria española» (en castellà). Sexto Anillo, 13-10-2016.
- ↑ «La Asociación de la Prensa Deportiva recoge en su gala anual 25 años de emociones» (en castellà). Deportes Press, 12-04-2012. Arxivat de l'original el 2013-11-09 [Consulta: 10 octubre 2019].
Bibliografia
[modifica]- Del Río, Paloma. Enredando en la memoria (en castellà). Libros.com, 2015. ISBN 978-84-16616-08-4.
- Fernández del Valle, Aurora. Gimnasia rítmica deportiva: aspectos y evolución (en castellà). ESM, 1995. ISBN 978-84-85977-60-4.
- Martín, Montse; Martín, Manel. Pinceladas de rítmica (en castellà). Libros.com, 2017. ISBN 978-84-17023-48-5.