Vés al contingut

Jacob Ochtervelt

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJacob Ochtervelt

Menjant ostres, Madrid, Museu Thyssen-Bornemisza
Biografia
Naixementfebrer 1634 Modifica el valor a Wikidata
Rotterdam (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Mort1682 Modifica el valor a Wikidata (47/48 anys)
Amsterdam (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaHeilige Stede (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Amsterdam (1674–1682)
Rotterdam (1655–1672)
Haarlem Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor Modifica el valor a Wikidata
GènerePintura de gènere Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables


Discogs: 2785050 Modifica el valor a Wikidata

Jacob Lucasz. Ochtervelt (Rotterdam, 1634 – Amsterdam, 1682) fou un pintor barroc neerlandès, especialitzat en la pintura de gènere.

Nascut a Rotterdam, es va formar segons Arnold Houbraken a Haarlem amb Nicolaes Berchem[1] En qualsevol cas, el 1655 se'l documenta a Rotterdam, contraient matrimoni amb Dirkje Meesters, aquí podria haver estudiat amb Ludolf de Jongh, com revelen les seves primeres obres, i coincidit en el seu taller amb Pieter de Hooch El 1674 es va establir a Amsterdam on romandria ja fins a la seva mort, enterrat l'1 de maig de 1682 en la capella Nieuwezijds.[2]

Encara que se li coneixen alguns retrats col·lectius com el dels Regents de la leproseria d'Amsterdam, datat el 1674 (Amsterdam Museum), el característic de la seva producció són les escenes de gènere situades en interiors burgesos, protagonitzades comunament per dones joves elegantment vestides, sovint amb alguna peça amb un color vermell viu i confrontades amb altres figures de classe social baixa en composicions com Els jugadors del Rijksmuseum o La venedora de raïms de l'Ermitage, localitzades en el llindar de la casa familiar al que treuen el cap músics de carrer i venedors ambulants.

Referències

[modifica]
  1. Biografia a la pàgina web del Museu Thyssen Bornemisza.
  2. Jacob Ochtervelt en Rijksbureau voor Kunsthistorische Documentatie (RKD).