Jakobssonita
Jakobssonita | |
---|---|
Grans fins de jakobssonita envoltant verneïta (cristalls grans) | |
Fórmula química | CaAlF₅ |
Epònim | Sveinn P. Jakobsson (en) |
Localitat tipus | Hekla i Eldfell |
Classificació | |
Categoria | halurs |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Estructura cristal·lina | a = 8,601(1) Å; b = 6,2903(6) Å; c = 7,2190(7) Å; β = 114,61(1)° |
Grup puntual | 2/m - prismàtica |
Grup espacial | grup espacial C2/c |
Color | blanc |
Diafanitat | transparent |
Densitat | 2,89 g/cm³ (calculada) |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA2011-036 |
Símbol | Jak |
Referències | [1] |
La jakobssonita és un mineral de la classe dels halurs. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2011. Rep el seu nom del vulcanòleg islandès Sveinn Peter Jakobsson (1939), qui va descobrir el mineral.
Característiques
[modifica]La jakobssonita és un fluorur de fórmula química CaAlF₅. Cristal·litza en el sistema monoclínic. L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Icelandic Institute of Natural History, l'Institut islandès d'història natural que es troba a Reykjavík, Islàndia, amb el número de mostra NI 12256.
Formació i jaciments
[modifica]Aquesta espècie ha estat descrita gràcies a exemplars trobats en dos volcans de la regió de Suðurland, a Islàndia: el volcà Hekla i el volcà Eldfell, on dol trobar-se associada a la hidroquenoralstonita. També ha estat descrita al primer con de cendra del volcà Tolbàtxik, situat a l'óblast de Kamtxatka, Rússia.
Referències
[modifica]- ↑ «Jakobssonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 abril 2017].