Jean-Baptiste Massillon
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 24 juny 1663  Ieras (França) | ||
| Mort | 28 setembre 1742 (79 anys) Beauregard-l'Évêque (França) | ||
| 5è Seient 4 de l'Académie française | |||
| 29 desembre 1718 – 28 setembre 1742 ← Camille Le Tellier – Louis-Jules Mancini-Mazarini → | |||
| Bisbe de Clarmont | |||
| 12 novembre 1717 – ← François Bochart de Saron – François-Marie Le Maistre de La Garlaye (en)  → Diòcesi: bisbat de Clarmont | |||
| Bisbe | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Teologia i catolicisme | ||
| Ocupació | bisbe catòlic (1718–), sacerdot catòlic (1691–), predicador, escriptor, teòleg | ||
| Membre de | Acadèmia Francesa (1718–1742) | ||
| Gènere | Sermó | ||
| Orde religiós | Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri | ||
| Consagració | André Hercule de Fleury | ||
Jean-Baptiste Massillon, (Hyères (Var), 24 de juny de 1663 - Beauregard-l'Évêque, 28 de setembre de 1742) va ser un clergue francès, bisbe de Clermont a l'Alvèrnia.
Biografia
[modifica]Es va unir a la congregació dels oratoriens, presents a Hyères, als divuit anys i ensenyà als col·legis de l'orde i al seminari de Viena del Delfinat. El 1691 va pronunciar l'oració fúnebre del bisbe de Viena, Henri de Villars, i dos anys després feu la de l'arquebisbe de Lió, Camille de Neufville de Villeroy el 1693.
Molt aviat, va obtenir fama de gran predicador i el 1700 predicà l'advent a Versalles davant Lluís XIV. Pronuncià diverses oracions fúnebres, entre elles les dels princes du sang, Príncep de Conti (1709), el Gran Delfí (1711), i les del rei (1715). A la parisenca abadia de Saint-Denis pronuncià l'oració fúnebre de la duquessa d'Orléans (la famosa princesa Palatine), mare de Felip d'Orleans, Regent de França el 1722.
Va ser nomenat bisbe de Clermont el 1717, i elegit membre de l'Académie française el 1718. Els seus sermons conegueren nombroses edicions i les seves Œuvres complètes van ser publicades diverses vegades al curs del segle xix. Voltaire en va dir paraules elogioses.[1]
Hi ha una rue Massillon a París (dins l'île de la Cité), una École Massillon i un carrer i escola Massillon a Clermont-Ferrand.
Bibliografia
[modifica]- Petit carême, Librairie de la Bibliothèque nationale, Paris, 1881
Obres sobre Massillon
[modifica]
- Abbé Blampignon : Massillon, d'après des documents inédits (Paris, 1879)
- Abbé Blampignon : L'Épiscopat de Massillon d'après des documents inédits, suivi de sa correspondance (Paris, 1884)
- D'Alembert: Eloge de Jean-Baptiste Massillon
- Chateaubriand: Capítol III, de Génie du christianisme
- Ferdinand Brunetière: L'Éloquence de Massillon "Études critiques" (Paris, 1882)
- Père Ingold : L'Oratoire et le jansénisme au temps de Massillon (Paris, 1880)
- Michel Cohendy, « Correspondances, Décisions, Ordonnances et autres œuvres inédites de Jean-Baptiste Massillon, Évêque de Clermont » "Bulletin Historique et Scientifique de l'Auvergne", 1882, tome XXIV, p. 145-320.
- Marcel Laurent, « J. Soanen et J.-B. Massillon », a "Chroniques de Port-Royal", 1975, p. 41-100.
- Marcel Laurent, « Massillon et le Cardinal de Bissy », a "Études sur Massillon", Institut d'Études du Massif Central, 1975.
- La mediateca d'Hyères les Palmiers conserva obres biogràfiques sobre Massillon.
Notes i referències
[modifica]- ↑ Catalogue de la plupart des écrivains français qui ont paru dans le Siècle de Louis XIV, pour servir à l'histoire littéraire de ce temps in Le siècle de Louis XIV, 1751)
Enllaços externs
[modifica]
- Notícia biogràfica, al web de l'Académie française (francès)
- Notícia biogràfica al Grand Dictionnaire universel du s. XIXe Arxivat 2008-05-22 a Wayback Machine. de Pierre Larousse (francès)
- Article sobre Le Petit carême al Grand Dictionnaire universel s. XIXe Arxivat 2007-05-10 a Wayback Machine. de Pierre Larousse
- Article biogràfic a la Catholic Encyclopedia (anglès)
- La rhétorique de Massillon (francès)