Vés al contingut

Johann Andreas Segner

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJohann Andreas Segner

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Johann Andreas von Segner
(hu) Segner János András Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 octubre 1704 Modifica el valor a Wikidata
Bratislava (Eslovàquia) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 octubre 1777 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Halle (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Stadtgottesacker (Halle) 51° 28′ 55″ N, 11° 58′ 37″ E / 51.482010°N,11.977043°E / 51.482010; 11.977043
FormacióUniversitat de Jena
Tesi acadèmicaDissertationem chimicam penetrationem salis alcali in interstitia salis acidi per experimenta demonstrantem (1734)
Director de tesiGeorg Erhard Hamberger
Simon Paul Hilscher
Es coneix perPrimer professor de matemàtiques a Göttingen
Dinàmica
Activitat
OcupacióMatemàtiques
OrganitzacióUniversitat de Göttingen
Universitat de Halle
Membre de
ProfessorsSimon Paul Hilscher (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralJohann Georg Büsch
Christian Garve
August Hermann Niemeyer
Johann Scheibel
Premis


Johann Andreas Segner (en hongarès: János-András Segner) fou un matemàtic d'origen hongarès del segle xviii, que va ser el primer professor de matemàtiques a la universitat de Göttingen.

Vida

[modifica]

Segner va néixer a l'actual Bratislava (aleshores Pòzsoni, en hongarès, o Pressburg, en alemany) en una família d'origen alemany i també va desenvolupar tota la seva carrera acadèmica a Alemanya, tot i sentir sempre un gran interès pels assumptes hongaresos.

Segner va estudiar a l'escola a Bratislava i a Győr i, probablement, va estar un any al Col·legi de Debrecen el 1724. El 1725 va ingressar a la universitat de Jena per cursar estudis de medicina,[1] on es va graduar el 1730. En aquest temps també es va interessar per les matemàtiques, publicant alguns articles sobre el tema.

Durant un breu temps, va practicar la medicina a Debrecen, però el 1732 va retornar a Jena per a fer de professor assistent i doctorar-se el 1734.

El 1735 va ser nomenat catedràtic de Física i Matemàtiques de la universitat de Göttingen que s'havia fundat l'any anterior, essent ell precisament el primer d'una llarga sèrie de grans matemàtics que van ocupar el càrrec fins a la Segona Guerra Mundial: Kästner, Gauss, Dedekind, Riemann, Klein, Hilbert, Weyl

A partir de l'any 1750, va treballar en la construcció de l'observatori astronòmic de la universitat, juntament amb Tobias Mayer, amb qui va mantenir unes relacions més aviat tenses, fins que el 1754 l'observatori va quedar sota la direcció exclusiva de Mayer.[2]

Làpida mortuòria al cementiri de Halle.

L'any següent, Segner deixa la universitat de Göttingen per ocupa el lloc de catedràtic de Matemàtiques i Filosofia Natura de la prestigiosa universitat de Halle,[2] càrrec que ocuparà fins a la seva mort.

Obra

[modifica]

Ja el 1728, estant a Jena, va publicar un article amb una demostració de la regla dels signes de Descartes,[3] però la demostració definitiva es va publicar el 1759.[4]

Segner va escriure uns quants llibres de text per a les seves classes, que destaquen per la seva claredat conceptual.[5]

Potser els treballs més influents de Segner hagin estat en la hidràulica, tema sobre el que va mantenir una intensa correspondència amb Euler i en el que fou inventor de la bomba d'aigua autopropulsada.[6]

Referències

[modifica]
  1. Szénássy i Bognár, pàgina 349.
  2. 2,0 2,1 Forbes, pàgina 26.
  3. Youschkevitx, Dictionary of Scientific Biography.
  4. Tournés, pàgina 73.
  5. Schubring, pàgines 132-133.
  6. Reynolds, pàgina 234-235.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]