Vés al contingut

John Cassavetes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJohn Cassavetes

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 desembre 1929 Modifica el valor a Wikidata
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Mort3 febrer 1989 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Los Angeles (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcirrosi hepàtica Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Westwood Village Memorial Park Modifica el valor a Wikidata
FormacióAmerican Academy of Dramatic Arts (–1950)
Blair Academy (en) Tradueix
Universitat Colgate
Paul D. Schreiber Senior High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPel·lícula Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactor de cinema, actor de gènere, muntador, actor de televisió, escriptor, director de cinema, productor de cinema, guionista de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1951 Modifica el valor a Wikidata -
Membre de
GènereDrama Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeGena Rowlands (1954–1989) Modifica el valor a Wikidata
FillsNick Cassavetes, Alexandra Cassavetes, Zoe Cassavetes Modifica el valor a Wikidata
MareKatherine Cassavetes Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0001023 Allocine: 874 Rottentomatoes: celebrity/john_cassavetes Allmovie: p84410 TCM: 30490 TV.com: people/john-cassavetes IBDB: 96588 TMDB.org: 11147
Musicbrainz: 5d40a5cd-2b65-441b-a98d-cce30aa87738 Discogs: 1946865 Goodreads author: 179165 Find a Grave: 1838 Modifica el valor a Wikidata

John Nicholas Cassavetes (Nova York, 9 de desembre de 1929 - Los Angeles, Califòrnia, 3 de febrer de 1989) fou un actor, guionista i director estatunidenc. Se'l considera un dels pioners del cinema independent americà. Impulsor del New American Cinema Group. L'obra de Cassavetes, encara que sembla improvisada, oculta una gran precisió i una minuciosa anàlisi de les emocions. Tenia un gran respecte pel treball dels actors, a qui concedia una gran llibertat d'acció.[1] És autor d'Ombres (1961), obra bàsica del moviment, Too Late Blues (1962), Una dona ofuscada (1974), Glòria (1980), Love Streams (1984), etc.

Biografia i trajectòria

[modifica]
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

John Cassavetes va néixer a Nova York de pares immigrants grecs. Va estudiar a l'institut a Nova Jersey abans d'entrar a l'American Academy of Dramatic Arts. Després de la seva graduació el 1950, va actuar, en papers secundaris, al teatre, cinema i sèries de televisió.

Cassavetes va ser incapaç d'aconseguir que cap distribuïdora americana llancés la seva primera pel·lícula Ombres. Després va provar fortuna a Europa, on va aconseguir el premi de la crítica en el Festival de Venècia. Els distribuïdors europeus van portar posteriorment la pel·lícula als Estats Units com si es tractés d'una importació. Malgrat que la seva distribució a Amèrica no va ser gaire àmplia, va aconseguir cridar l'atenció dels estudis de Hollywood, on va dirigir dos llargmetratges a començaments dels anys 60: Too Late Blues i A Child is Waiting.

La seva següent pel·lícula com a director (la segona de forma independent als estudis) van ser Faces (1968), protagonitzat per Gena Rowlands, amb qui Cassavetes s'havia casat el 1954, John Marley, Seymour Cassel i Val Avery. La pel·lícula mostra la desintegració d'un matrimoni modern, i va ser candidata a tres premis Oscar en les categories de millor guió original, millor actor de repartiment i millor actriu de repartiment.

Husbands (1970) està protagonitzat pel mateix Cassavetes, Peter Falk i Ben Gazzara. Interpreten un trio d'homes casats viatjant per Nova York i Londres després del funeral d'un dels seus millors amics. Minnie and Moskowitz, pel·lícula que tracta d'una parella formada per dos amants molt diferents, és interpretat per Gena Rowlands i Seymour Cassel.

En els anys 70, realitza les considerades com les seves tres millors pel·lícules: Una dona ofuscada (1974) per la qual Cassavetes va ser candidat a l'Oscar a la millor direcció i Gena Rowlands va ser candidata a l'Oscar a la millor actriu; L'assassinat d'un corredor d'apostes xinès (1976) i Nit d'estrena (1977). Totes elles van ser produïdes independentment.[2]

A L'assassinat d'un corredor d'apostes xinès, podem veure Ben Gazzara interpretant el paper de Cosmo Vitelli, un propietari d'un petit club de striptease que és pressionat per uns gàngsters a cometre un assassinat per poder pagar els seus deutes. A Nit d'estrena, Rowlands interpreta a una estrella cinematogràfica, vinguda a menys amb els anys, que treballa al teatre i pateix una crisi personal. Segons Laurence Gavron, Cassavettes va treballar en el guió durant anys, refinant-lo i alterant-lo. La producció va costar més d'1,5 milions de dòlars i es va necessitar més d'un any per acabar-la. La primera versió durava 5 hores i finalment, tan sols una còpia de la versió final va ser distribuïda als Estats Units.

Posteriorment, a la dècada dels 80, van arribar Glòria (1980), Love Streams (1984) i, la que seria la seva última pel·lícula, Un gran embolic (1986).

Cassavetes també va desenvolupar la seva carrera com a actor, participant en pel·lícules com Els dotze del patíbul (1967) de Robert Aldrich, per la que va ser candidat a l'Oscar al millor actor de repartiment; i La llavor del diable (1968) de Roman Polanski. Altres pel·lícules destacades en la seva carrera interpretativa van ser El codi dels assassins (1964) de Don Siegel i The Fury (1978) de Brian de Palma.

Cassavetes va morir de cirrosi hepàtica el 1989, als 59 anys.

Els seus fills, Nick, Alexandra i Zoe han continuat treballant al cinema i la televisió com a actors, directors i guionistes.

Filmografia principal

[modifica]
Any Títol Com a Notes
Actor Director Guionista Productor
1953 Taxi Sí Sí
1955 I'll Cry Tomorrow Sí Sí
1955 The Night Holds Terror Sí Sí
1956 Crime in the Streets Sí Sí
1956 Alfred Hitchcock Presents Sí Sí Episodi: "You Got to Have Luck".
1957 Edge of the City Sí Sí
1957 Affair in Havana Sí Sí
1958 Virgin Island Sí Sí
1958 Més ràpid que el vent (Saddle the Wind) Sí Sí
1959 Ombres (Shadows) Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Coescrita amb Robert Alan Aurthur.
1961 Too Late Blues Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Coescrita amb Richard Carr.
1962 The Webster Boy Sí Sí
1963 Un nen espera (A Child Is Waiting) Sí Sí Sí Sí
1964 El codi dels assassins (The Killers) Sí Sí
1967 Els dotze del patíbul (The Dirty Dozen) Sí Sí
1967 Rome Like Chicago Sí Sí
1967 Bandits in Rome Sí Sí
1967 Devil's Angels Sí Sí
1968 La llavor del diable (Rosemary's Baby) Sí Sí
1968 Faces Sí Sí Sí Sí Sí Sí També muntador.
Nominació a l'Oscar al millor guió original.[3]
1969 Si avui és dimarts, això és Bèlgica (If It's Tuesday, This Must Be Belgium) Sí Sí
1970 Husbands Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí També muntador.
1971 Minnie and Moskowitz Sí Sí Sí Sí Sí Sí
1974 Una dona ofuscada (A Woman Under the Influence) Sí Sí Sí Sí Nominació a l'Oscar a la millor direcció.[3]
1975 Capone Sí Sí
1976 Two-Minute Warning Sí Sí
1976 Mikey and Nicky Sí Sí
1976 L'assassinat d'un corredor d'apostes xinès (The Killing of a Chinese Bookie) Sí Sí Sí Sí
1977 Nit d'estrena (Opening Night) Sí Sí Sí Sí Sí Sí
1978 Brass Target Sí Sí
1978 The Fury Sí Sí
1980 Glòria (Gloria) Sí Sí Sí Sí
1981 Whose Life Is It Anyway? Sí Sí
1982 Íncube (Incubus) Sí Sí
1982 Tempest Sí Sí
1982 The Haircut Sí Sí
1983 Marvin and Tige Sí Sí
1984 Love Streams Sí Sí Sí Sí Sí Sí Coescrita amb Ted Allan.
1986 Un gran embolic (Big Trouble) Sí Sí

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: John Cassavetes
  1. ↑ [enllaç sense format] http://bibliotecnica.upc.edu/cinemaiarquitectura/nomdirector.asp?DIRECTOR=CASSAVETES,%20JOHN[Enllaç no actiu]
  2. ↑ Sánchez Noriega, José Luis; Gubern, Román. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografı́a y televisión. Nueva edición. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 978-84-206-7691-3. 
  3. ↑ 3,0 3,1 «John Cassavetes». Arxivat de l'original el 21 març 2020. [Consulta: 21 març 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=John_Cassavetes&oldid=33883024»