Vés al contingut

Jordanita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre el mineral. Vegeu-ne altres significats a «Jordanita (gènere)».
Infotaula de mineralJordanita

Jordanita de la mina Segen Gottes, Wiesloch, Baden-Württemberg, Alemanya
Fórmula químicaPb14(As,Sb)₆S23
EpònimHermann Jordan Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusPedrera Lengenbach, Fäld, Vall de Binn, Valais, Suïssa
Classificació
Categoriasulfurs > sulfosals
Nickel-Strunz 10a ed.02.JB.30a
Nickel-Strunz 9a ed.2.JB.30a Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.II/D.06 Modifica el valor a Wikidata
Dana3.3.1.1
Heys5.6.6
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 8.918(1) Å, b = 31.899(4) Å, c = 8.462(1) Å, β = 117.79(1)°
Grup puntual2/m - prismàtica
Colorgris plom fosc, irisacions
Exfoliacióperfecta
Fracturaconcoidal
Tenacitatfràgil
Duresa3
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllanegre
Densitat6,4
Propietats òptiquesanisotròpica
Pleocroismevisible
Impureses comunesTl
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1864
SímbolJrd Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La jordanita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom del científic alemany H. Jordan (1808–1887) que va descobrir-la l'any 1864 a la pedrera Lengenbach, a la comuna de Binn (Suïssa).

Característiques

[modifica]

És un sulfur de plom que té parcialment substituït el sofre per arsènic i una mica d'antimoni, pel que es considera un derivat de la galena. A més, és freqüent que porti com a impuresa l'element tal·li. Cristal·litza en el sistema monoclínic i la seva fractura és concoidal. Té una duresa 3 a l'escala de Mohs, la mateixa que la calcita. Forma una sèrie de solució sòlida amb la geocronita, de la qual n'és isostructural.[2]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la jordanita pertany a «02.JB: Sulfosals de l'arquetip PbS, derivats de la galena, amb Pb» juntament amb els següents minerals: diaforita, cosalita, freieslebenita, marrita, cannizzarita, wittita, junoita, neyita, nordströmita, nuffieldita, proudita, weibul·lita, felbertalita, rouxelita, angelaite, cuproneyita, geocronita, kirkiita, tsugaruita, pillaita, zinkenita, scainiita, pellouxita, chovanita, aschamalmita, bursaita, eskimoita, fizelyita, gustavita, lil·lianita, ourayita, ramdohrita, roshchinita, schirmerita, treasurita, uchucchacuaita, ustarasita, vikingita, xilingolita, heyrovskýita, andorita IV, gratonita, marrucciïta, vurroïta i arsenquatrandorita.

Formació i jaciments

[modifica]

Apareix en roques dolomites, enriquides en els elements arsènic i plom, que han sofert metamorfisme. També s'ha trobat en filons epitermals de baixa temperatura, en vetes de quars-or, i fins i tot a xemeneies submarines. Sol trobar-se associada a altres minerals com: tennantita, seligmannita, dufrenoysita, boulangerita, semseyita, quadratita, guettardita, zinkenita, tsugaruita, kirkiïta, enargita, esfalerita o galena.

Referències

[modifica]
  1. «Jordanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 agost 2014].
  2. «Geocronite-Jordanite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 agost 2014].