Vés al contingut

Joseph Nollekens

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoseph Nollekens
Imatge
Retrat de Joseph Nollekens per William Beechey (vers el 1822) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 agost 1737 Modifica el valor a Wikidata
Londres Modifica el valor a Wikidata
Mort23 abril 1823 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatAnglaterra Anglaterra
Activitat
Lloc de treball Itàlia (1761–1770)
Roma (1761–1770)
Londres
París
París Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescultor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1752 Modifica el valor a Wikidata - 1823 Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentNeoclassicisme[1]
Influències
Influències en
John Gibson[2]
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius

Joseph Nollekens (1737-1823) fou el millor escultor neoclàssic britànic de finals del segle xviii.[3]

Biografia

[modifica]

Primers anys i formació

[modifica]

Fou fill del pintor d'Anvers Joseph Francis Nollekens (el qual es traslladà a Londres el 1733)[4] i, als 13 anys,[5] va esdevindre deixeble de l'escultor flamenc Peter Scheemakers,[6] de qui va aprendre a apreciar l'escultura de l'antiguitat clàssica.[5]

Estada a Roma

[modifica]
Càstor i Pòl·lux (1767, còpia d'una estàtua antiga, Victoria and Albert Museum, Londres)

A l'edat de 23 anys es va traslladar a Roma,[7] on s'hi va guanyar la vida (del 1760 al 1770) fent rèpliques, restaurant, falsificant i venent escultures antigues.[7] També va realitzar alguns bustos, incloent-hi el de Laurence Sterne (1766, National Portrait Gallery, Londres), el qual constitueix un estudi esplèndid del personatge d'acord amb l'estil antic.[7] Treballava al taller de Bartolomeo Cavaceppi[8] restaurant i imitant l'antiga escultura de pedra, així com figures de terracota d'escultors renaixentistes (com ara, Andrea della Robbia, Michelangelo i Giambologna).[7] El 1762 va fer un baix relleu de marbre, Timoclea davant Alexandre, el qual va ésser guardonat amb un premi de 50 guinees per la Societat de les Arts. El 1767 va fer una còpia, excepcionalment precisa, de l'antiga Càstor i Pòl·lux. De les seues obres d'aquest període, la més important és Mercuri i Venus reprenent Cupido (1768).[7] A Roma, Nollekens va poder absorbir, amb l'aprenentatge dels mestres, tot el que va poder de l'escultura grega clàssica i del renaixement italià per a crear un estil propi neoclàssic fents escultures de marbre, el qual, ràpidament, li va valdre una bona reputació i una petita fortuna.[7] A més, també es va guanyar bé la vida fent de comerciant d'art (era especialment popular entre els turistes anglesos que visitaven Roma durant el Grand Tour per Europa.[7]

Retorn a Anglaterra

[modifica]
Joseph Nollekens amb el seu bust de Laurence Sterne (1772, oli sobre tela de John Francis Rigaud, Centre d'Art Britànic de Yale)
Retrat de Joseph Nollekens (cap al 1797, oli sobre tela de Lemuel Francis Abbott, National Portrait Gallery, Londres)

En tornar a Anglaterra el 1770, s'hi va establir com a escultor retratista especialitzat en busts de marbre o guix,[7] va esdevindre membre de ple dret de la Royal Academy of Arts (1772)[5][7] i fou patrocinat pel rei Jordi III.[5] Quan va realitzar la seua famosa estàtua de Venus[9][10] (1773, Museu J. Paul Getty, Los Angeles) ja havia esdevingut el millor escultor retratista de la seua època.[7] Tant ell com la seua muller van ésser personalitats força conegudes en els cercles artístics londinencs del final del segle xviii i principi del xix, tots dos amb fama d'ésser força avars.[6] A més del rei Jordi III, els seus clients incloïen tot un reguitzell d'important figures polítiques britàniques del moment, incloent-hi William Pitt "El Jove", Charles James Fox,[11] el Duc de Bedford, Lord Canning, Lord Castlereagh, Lord Aberdeen i Lord Liverpool, entre molts altres. També va fer busts de diversos artistes importants, com el del retratista nord-americà Benjamin West (1738-1820). Molts d'aquests treballs estaven influenciats pels busts romans de l'estil romà republicà tardà.[7]

Va morir a Londres el 1823 després d'haver fet una fortuna considerable (va deixar un llegat de 200.000 lliures esterlines)[6] i fou enterrat a l'església parroquial de Paddington.[10]

Bust of Francis Russell, Fifth Duke of Bedford (1805, marbre, Iris & B. Gerald Cantor Center for Visual Arts, Universitat Stanford, Califòrnia)

Les seues memòries, escrites pel seu deixeble i decebut testamentari J. T. Smith (1766-1833), Nollekens and his Times[12] (Nollekens i el seu temps) del 1828,[4] proporcionen una notable descripció de la seua mesquinesa i han estat descrites per Rupert Gunnis en el Dictionary of British Sculptors, 1660-1851 com, possiblement, "la biografia més franca, despietada i menys falaguera de totes les escrites en llengua anglesa".[6]

Estil

[modifica]

Les seues obres principals presenten una caracterització viva i brillant (existeix un gran nombre de còpies de taller de qualitat inferior de les seues peces més populars, com ara el bust de Charles James Fox o el de William Pitt "El Jove"). A més dels retrats escultòrics, Nollekens va esculpir una sèrie d'estàtues mitològiques de marbre en un estil lleugerament eròtic[6] (com ara, Minerva,[13] Juno,[14] Bacus, Venus traient-se la sandàlia, Hope leaning on an Urn, Pet i Àrria, Cupido i Psique i Venus anointing Herself).[7] No obstant això, i tot i ser el seu tipus favorit d'escultura i amb un aspecte rococó delicat i elegant, la major part d'aquestes obres no tenen l'originalitat d'altres treballs seus. Nollekens també va executar una gran quantitat de monuments funeraris,[7] així com una extensa gamma de dissenys exteriors per a jardins.[7]

Tot amb tot, Nollekens és més conegut pel classicisme dels seus busts en guix o marbre i per les seues estàtues mitològiques (com ara, Venus, 1773, Getty Center, Los Angeles).[7] Igual que l'escultor Jean-Antoine Houdon (1741-1828), Nollekens tenia una certa tirada cap al barroc, encara que a partir de certa etapa de la seua vida es va decantar per l'estil de l'escultura romana per als seus busts.[7]

Obres destacades

[modifica]

Galeria d'imatges

[modifica]

Curiositats

[modifica]

Al número 44 de Mortimer Street (Fitzrovia, Central London) hi ha una placa commemorativa en record de la casa on va morir Joseph Nollekens.[39]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Artcyclopedia (anglès)
  2. ↑ 2,0 2,1 RKD Netherlands Institute for Art History (anglès) i (neerlandès)
  3. ↑ Victoria and Albert Museum (anglès)
  4. ↑ 4,0 4,1 Oxford Index[Enllaç no actiu] (anglès)
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Encyclopædia Britannica (anglès)
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Triadó, J-R.; Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Farr, Dennis, 1996. Diccionari d'Art d'Oxford. Des del segle V aC fins a l'actualitat. Barcelona: Edicions 62. ISBN 8429742271. Pàg. 584.
  7. ↑ 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 7,11 7,12 7,13 7,14 7,15 Visual Arts (anglès)
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 J. Paul Getty Museum, Los Angeles (anglès)
  9. ↑ Whinney, Margaret Dickens, 1988. Sculpture in Britain, 1530 to 1830. Londres: Penguin Books. Pàgs. 288 i 290, fig. 204. ISBN 0300053177. [1]
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Gunnis, Rupert, 1968. Dictionary of British Sculptors, 1660-1851. Londres: The Abbey Library. Pàg. 277. [2]
  11. ↑ 11,0 11,1 Web Gallery of Art (anglès)
  12. ↑ Smith, John Thomas. Nollekens and His Times. Londres: Century Hutchinson, 1986. ISBN 9780712694650. [3]
  13. ↑ Roscoe, Ingrid i Emma Hardy (eds.), 2009. A Biographical Dictionary of Sculptors in Britain, 1660-1851. (Londres: Yale University Press. Pàgs. 897 i 904. ISBN 9780300149654. [4]
  14. ↑ Baker, Malcolm, 2000. Figured in Marble: The Making and Viewing of Eighteenth-Century Sculpture. Los Angeles: Museu J. Paul Getty, pàgs. 36-37 i 39, fig. 28. ISBN 9780892366064. [5]
  15. ↑ 15,0 15,1 Museu de Belles Arts de Boston Arxivat 2017-02-03 a Wayback Machine. (anglès)
  16. ↑ 16,00 16,01 16,02 16,03 16,04 16,05 16,06 16,07 16,08 16,09 16,10 16,11 16,12 16,13 16,14 16,15 16,16 16,17 16,18 Courtauld Institute of Art, Londres Arxivat 2017-02-03 a Wayback Machine. (anglès)
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 17,5 17,6 The Huntington Library, Califòrnia (anglès)
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 Royal Academy of Arts, Londres (anglès)
  19. ↑ Haskell, F. i Penny, N., 1982. Taste and the Antique: The Lure of Classical Sculpture, 1500-1900. New Haven: Yale University Press. Pàg. 174. ISBN 9780300029130. [6]
  20. ↑ 20,00 20,01 20,02 20,03 20,04 20,05 20,06 20,07 20,08 20,09 20,10 20,11 Victoria and Albert Museum (anglès)
  21. ↑ P. Williamson, "Acquisitions of Sculpture at the Victoria and Albert Museum 1986-1991", Burlington Magazine, desembre del 1991, pàg. 879.
  22. ↑ N. Penny, "Lord Rockingham's Sculpture Collection and The Judgement of Paris by Nollekens", The John Paul Getty Museum Journal, Vol. 19, 1991, p. 20, pp. 30-31, fig. 32.
  23. ↑ 23,0 23,1 Art Fund for UK Museums Arxivat 2017-02-04 a Wayback Machine. (anglès)
  24. ↑ Trusted, Marjorie (ed.), 2007. The Making of Sculpture. The materials and techniques of European sculpture. Londres: Victoria and Albert Museum, pàg. 153. ISBN 9781851775071. [7]
  25. ↑ 25,0 25,1 L'Ermitage, Sant Petersburg (anglès)
  26. ↑ Museu d'Art de Filadèlfia (anglès)
  27. ↑ Penny, Nicholas, 1991. "Lord Rockingham's Sculpture Collection and the 'Judgement of Paris' by Nollekens". A: The J. Paul Getty Museum Journal, Vol. 19, pp. 28-29. [8]
  28. ↑ Esdaile, K. A., "A group of Terracotta Models by Joseph Nollekens R. A.". A: The Burlington Magazine for Connoisseurs, LXXXV, Setembre del 1944, pàg. 220. []
  29. ↑ National Galleries of Scotland, Edimburg (anglès)
  30. ↑ Lord, J., "Joseph Nollekens and Lord Yarborough: documents and drawings". Burlington Magazine. CXXX, 1988. pp. 918, núm. 25.
  31. ↑ North Carolina Museum of Art, Raleigh, Carolina del Nord Arxivat 2017-02-04 a Wayback Machine. (anglès)
  32. ↑ Bilbey, Diane i Trusted, Marjorie. British Sculpture 1470 to 2000. A Concise Catalogue of the Collection at the Victoria and Albert Museum. Londres: V& A Publications, 2002. pp. 100. cat. núm. 137.
  33. ↑ Art Renewal Center (anglès)
  34. ↑ The Metropolitan Museum of Art (anglès)
  35. ↑ Fine Arts Museums of San Francisco (anglès)
  36. ↑ Art Institute of Chicago (anglès)
  37. ↑ Open Plaques (anglès)

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joseph Nollekens
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joseph_Nollekens&oldid=34031391»