Juliana Falconieri
|
Per a altres significats, vegeu «Santa Juliana». |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Giuliana Falconieri 1270 (Gregorià)  Florència (Itàlia) | ||
| Mort | 1341 (Gregorià) (70/71 anys) Florència (Itàlia) | ||
| Sepultura | Basílica de la Santissima Anunziata (Florència, Toscana) | ||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Monastic life (en)  i acompanyament social | ||
| Ocupació | religiosa cristiana, monja | ||
| Orde religiós | Monges Servites | ||
| verge i fundadora | |||
| Celebració | Església Catòlica Romana | ||
| Festivitat | 19 de juny | ||
| Iconografia | Amb hàbit de monja servita | ||
| Patrona de | Servites | ||
| Família | |||
| Pare | Chiarissimo Falconieri | ||
| Parents | sant Aleix Falconieri, oncle patern | ||
 | |||
Giuliana Falconieri (Florència, 1270 - 19 de juny de 1341) va ésser una religiosa italiana, fundadora de la branca femenina de l'orde dels servites. És venerada com a santa per l'Església catòlica.
Biografia
[modifica]Juliana era neboda d'Alessio Falconieri, noble que havia estat un dels fundadors de l'Orde dels Servites. Atreta per la fundació del seu oncle, va iniciar una vida de penitència, pregària i caritat, amb una devoció particular per la Mare de Déu i l'Eucaristia. Continuà essent laica; com d'altres dones, vivia a casa seva, enclaustrada però sense fer vots públics, seguint la regla de l'Orde dels Servents de Maria. Aquestes dones, pel vel (mantello) que cobria el seu cap, eren conegudes com a Mantellate. Per aquest gènere de vida, és considerada fundadora de l'Orde de les Serventes de Maria, branca femenina de l'orde servita.
Afeblida per les penitències, dejunis i pregàries contínues, va emmalaltir fins al punt que no podia rebre la comunió, que li era dipositada sobre el pit. Va morir el 19 de juny de 1341.
Veneració
[modifica]El seu cos és sebollit a la basílica de la Santíssima Anunciació de Florència. Fou beatificada el 8 de juliol de 1678 pel papa Innocenci XI i canonitzada el 16 de juny de 1737 per Climent XII.
Bibliografia
[modifica]