Vés al contingut

Julius Wellhausen

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJulius Wellhausen

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 maig 1844 Modifica el valor a Wikidata
Hamelín (Confederació Germànica) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 gener 1918 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Göttingen (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri municipal de Göttingen Modifica el valor a Wikidata
ReligióTeologia liberal Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Göttingen Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEstudis d'Àsia Oriental Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióteòleg, islamòleg, professor d'universitat, orientalista, biblista, hebraista, arabista, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Göttingen
Universitat de Marburg
Universitat de Greifswald
Universitat de Halle Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 247506241 Project Gutenberg: 1562 Modifica el valor a Wikidata

Julius Wellhausen (17 de maig de 1844, Hamelín - 7 de gener de 1918, Göttingen) va ser un teòleg protestant alemany, expert en cultures orientals.[1]

Biografia

[modifica]

Va pertànyer a l'Escola de la història de les religions i va contribuir al moviment de l'Antiga recerca del Jesús històric. Se'l sol conèixer per donar forma a la hipòtesi documental que identifica i data quatre fonts al Pentateuc.

Va reprendre antigues interpretacions del racionalisme alemany. Va interpretar que el títol de «Fill de l'home» que Jesús empra als Evangelis volia dir simplement «home». La significació messiànica, segons Wellhausen, apareix després de la mort de Jesús, unida a concepcions escatològiques d'alguns grups messiànics de l'època.

Tanmateix, l'expressió «Fill de l'home» prové del llibre de Daniel, a l'Antic Testament:

« Jo estava mirant, atret per les paraules insolents que la banya proferia, i vaig veure que mataven la bèstia, trossejaven la seva carronya i la tiraven al foc. 12 Les altres bèsties van ser privades del seu poder, però els fou concedit d'allargar la vida fins al temps i el moment fixats. Després, tot mirant aquella visió nocturna, vaig veure venir amb els núvols del cel algú semblant a un fill d'home; arribà fins a l'ancià carregat d'anys, el van presentar davant d'ell i li van donar el poder, la glòria i la reialesa. La gent de tots els pobles, nacions i llengües li faran homenatge; el seu poder és etern, no passarà mai; el seu regne no es desfarà. »
— (Dan 7, 11-14)

Va ser escrit per un autor del segle ii aC cap a l'any 165 aC, probablement durant el Captiveri Babiloni. És un llibre d'estil apocalíptic. Així com Déu és representant per un ancià, el Fill de l'home és un personatge que sembla condensar tot allò humà, tot allò bo que hi ha en la humanitat, que procedeix dels núvols del cel —la llar de Déu, a la simbologia semítica— i que vencerà definitivament sobre la maldat i la brutalitat.

Aquest llibre, pertanyent al cànon hebreu, va donar lloc a l'ús de l'expressió «Fill de l'Home» aplicada al Messies esperat pel poble jueu.

Obra

[modifica]
  • Israelitische und Jüdische Geschichte (Berlín, 1894)
  • Einleitung in die drei ersten Evangelien (Berlín, 1905)

Referències

[modifica]
  1. «Julius Wellhausen». Encyclopaedia Britannica [Consulta: 17 desembre 2018].