L'Orient és roig

*L'Orient és roig*
	;
Títol original	东方红 (zh-hans)
Forma musical	himne nacional ; pista musical
Lletra de	Li Youyuan (en)
Llengua	xinès
Gènere	Cançó de propaganda i cançó revolucionària

L'Orient és roig (en xinès simplificat: 东方红; en xinès tradicional: 東方紅; en pinyin: Dōngfāng Hóng) és una cançó que va esdevenir un himne no oficial durant la Revolució Cultural. En aquells convulsos temps se sentia arreu en el moment de despertar el dia i a la posta de sol.^[1] La lletra de la cançó se sol atribuir a Li Youyan,^[2] tot i que depenent de l'intérpret alguns versos podien canviar.^[3] La cançó original era del folklore de la Xina rural, popular a Yan'an a la dècada del 1930.^[4]

Xinès simplificat	Xinès tradicional	Pinyin	Traducció al català
东方红，太阳升，中国出了个毛泽东。他为人民谋幸福，呼尔嗨哟，他是人民大救星！毛主席，爱人民，他是我们的带路人，为了建设新中国，呼尔嗨哟，领导我们向前进！共产党，像太阳，照到哪里哪里亮。哪里有了共产党，呼尔嗨哟，哪里人民得解放！	東方紅，太陽升。中國出了個毛澤東。他為人民謀幸福，呼爾嗨喲，他是人民大救星！毛主席，愛人民，他是我們的帶路人，為了建設新中國，呼爾嗨喲，領導我們向前進！共產黨，像太陽，照到哪裡哪裡亮，哪裡有了共產黨，呼爾嗨喲，哪裡人民得解放！	Dōngfāng hóng, tàiyáng shēng, Zhōngguó chū liǎo ge Máo Zédōng, Tā wèi rénmín móu xìngfú, Hū'ěr-hei-yo, tā shì rénmín dà jiùxīng! (Repetir les dues últimes línies) Máo zhǔxí, ài rénmín, Tā shì wǒmén de dàilùrén Wèi liǎo jiànshè xīn Zhōngguó, Hū’ěr-hei-yo, lǐngdǎo wǒmén xiàng qiánjìn! (Repetir les dues últimes línies) Gòngchǎndǎng, xiàng tàiyáng, Zhàodào nǎlǐ nǎlǐ liàng, Nǎlǐ yǒu liǎo Gòngchǎndǎng, Hū‘ěr-hei-yo, nǎlǐ rénmín dé jiěfàng! (Repetir les dues últimes línies)	L'Orient és roig. Ix el sol. De la Xina ve el Mao Zedong Ell obra per la felicitat del poble, Hurra, és el gran alliberador del poble! (Repetir les dues últimes línies) El president Mao estima el poble, és el nostre guia: per a crear una Nova Xina. Hurra, ell ens indica la via del futur. (Repetir les dues últimes línies) El partit comunista és com el sol; allà on llueix, allà brilla. Allà on és el partit comunista. Hurra, el poble aconsegueix l'alliberament! (Repetir les dues últimes línies)

Obra derivada

De la cançó es va derivar una obra de teatre^[5] i un film musical,^[6] i va donar nom a un satèl·lit xinès.^[7]

Referències

↑ Foster, Peter. "East is Red is the siren song of China's new generation". The Telegraph. May 10, 2009. Retrieved June 28, 2014.
↑ Kraus, Curt. Pianos and Politics in China: Middle-Class Ambitions and the Struggle over Western Music . Nova York: Oxford University Press, 1989. Retrieved June 28, 2014.
↑ «"Transformation of a Love Song", accessed 2010-09-19».
↑ ^{[enllaç sense format]} https://www.bannedthought.net/China/MaoEra/GPCR/Scholarly/ReadingRevolution-ArtAndLiteracyDuringGPCR-2016.pdf
↑ Jung Chang i Jon Halliday. Mao. La historia desconocida Editorial Taurus.2006. Pàg 595
↑ Tan, Ye; Yun, Zhu. Historical Dictionary of Chinese Cinema (en anglès). Rowman & Littlefield, 2012, p. 172. ISBN 0810867796.
↑ McDowell, Jonathan. «Jonathan's Space Page». [Consulta: 13 desembre 2013].

Enllaços externs

[Foster-1] Foster, Peter. "East is Red is the siren song of China's new generation". The Telegraph. May 10, 2009. Retrieved June 28, 2014.

[Kraus-2] Kraus, Curt. Pianos and Politics in China: Middle-Class Ambitions and the Struggle over Western Music . Nova York: Oxford University Press, 1989. Retrieved June 28, 2014.

[3] «"Transformation of a Love Song", accessed 2010-09-19».

[4] {[enllaç sense format]} https://www.bannedthought.net/China/MaoEra/GPCR/Scholarly/ReadingRevolution-ArtAndLiteracyDuringGPCR-2016.pdf

[5] Jung Chang i Jon Halliday. Mao. La historia desconocida Editorial Taurus.2006. Pàg 595

[6] Tan, Ye; Yun, Zhu. Historical Dictionary of Chinese Cinema (en anglès). Rowman & Littlefield, 2012, p. 172. ISBN 0810867796.

[7] McDowell, Jonathan. «Jonathan's Space Page». [Consulta: 13 desembre 2013].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]