La Jetée
La Jeteé | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Chris Marker |
Protagonistes | |
Producció | Anatole Dauman |
Guió | Chris Marker |
Música | Trevor Duncan |
Fotografia | Chris Marker |
Muntatge | Jean Ravel |
Distribuïdor | Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | França |
Estrena | 16 febrer 1962 |
Durada | 28 min |
Idioma original | francès alemany |
Color | en blanc i negre |
Descripció | |
Gènere | cinema distòpic, cinema postapocalíptic, sèrie de fotografies, cinema de ciència-ficció i cinema de ciència-ficció d'autor |
Tema | viatge en el temps i bucle temporal |
Lloc de la narració | París |
La Jetée (en català, El moll) és una pel·lícula francesa de ciència-ficció estrenada el 1962 dirigida per Chris Marker. Es relata la història d'un experiment de viatge en el temps dut a terme després d'una guerra atòmica. Si bé és una pel·lícula, el director la defineix com una fotonovel·la, ja que es va realitzar filmant una sèrie de fotografies que donen context a la narració que les acompanya i amb prou feines compta amb una breu seqüència d'imatges en moviment.
El 1963, va guanyar el premi Jean Vigo com a curtmetratge. L'escriptor de ciència-ficció William Gibson la considera com una de les seves principals influències.[1] El 2010, la revista Time va classificar La Jetée en el primer lloc de la seva llista de "Top 10 time-travel movies" ("Millors 10 pel·lícules de viatge en el temps").[2] El 2012, d'acord amb l'enquesta de Sight & Sound, el British Film Institute la va considerar com la 52ª millor pel·lícula de tots els temps.[3]
Sinopsi
[modifica]Després d'una guerra nuclear apocalíptica, el món ha quedat devastat. Un grup de científics del bàndol vencedor arriba a la conclusió que l'única manera de salvar la humanitat és recórrer als viatges a través del temps: o bé enviar una persona al passat per demanar ajuda, o al futur per buscar una solució a la situació actual. La persona triada per a realitzar el viatge a través del temps és un presoner. És una història de tipus experimental sobre el poder de la memòria, explicada exclusivament a través de fotos fixes, en la qual un home tracta de reconstruir el record de la seva estimada, en temps de la Tercera Guerra Mundial.
Repartiment
[modifica]- Jean Négroni - El narrador
- Hélène Châtelain - La dona
- Davos Hanich - L'home
- Jacques Ledoux - L'experimentador
- Ligia Branice - una dona del futur
- Janine Kleina - una dona del futur
- William Klein - un home del futur
Llegat
[modifica]12 Monkeys, de Terry Gilliam, es va inspirar i agafa diversos conceptes directament de La Jetée. David Bowie també es va inspirar en aquesta pel·lícula per al videoclip de la cançó Jump They Say, dirigit per Mark Romanek.[4]
Referències
[modifica]- ↑ «How Chris Marker’s Radical SciFi Film, La Jetée, Changed the Life of Cyberpunk Prophet, William Gibson» (en anglès). Open Culture.
- ↑ Cruz, Gilbert. «'La Jetee,' 1962 | Top 10 Time-Travel Movies». TIME.com, 18-03-2010. Arxivat de l'original el 2011-10-20. [Consulta: 9 novembre 2015].
- ↑ «The Top 50 Greatest Films of All Time». Sight & Sound September 2012 issue. British Film Institute, 01-08-2012. [Consulta: 19 desembre 2012].
- ↑ "David Bowie's 'Jump They Say'", material extra en el DVD de La Jetée i Sans soleil a The Criterion Collection