Leucocitosi
| Tipus | malaltia leucocitària, pleocitosi i signe o símptoma hematològic  |
|---|---|
| Especialitat | hematologia |
| Classificació | |
| CIM-11 | MA16.11 |
| CIM-10 | D72.8 |
| CIM-9 | 288.3 |
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 33024 |
| MeSH | D007964 |
| UMLS CUI | C0023518 |
La leucocitosi és una afecció en què el recompte de leucòcits està per sobre del rang normal de la sang (per sobre de 10-11 × 10⁹/L en l'adult).[1][2] Sovint és un signe d'una resposta inflamatòria,[3] més sovint resultat d'infecció, però també pot produir-se després de certes infestacions o tumors ossis, així com de leucèmia. També pot produir-se després d'un exercici intens, convulsions com l'epilèpsia, l'estrès emocional, l'embaràs i el treball, l'anestèsia, com a efecte secundari de la medicació (per exemple, el liti) i l'administració d'adrenalina.[1] Hi ha cinc tipus principals de leucocitosi:[4]
- Neutrofília (la forma més comuna)[5]
- Limfocitosi
- Monocitosi
- Eosinofília
- Basofília
Aquest augment de leucòcits (principalment neutròfils) sol anar acompanyat d'un "desviació a l'esquerre" en la proporció de neutròfils i macròfags immadurs a madurs. La proporció de leucòcits immadurs augmenta a causa de la proliferació i la inhibició dels precursors de granulòcits i monòcits a la medul·la òssia, que s'estimula per diversos productes inflamatoris, inclosos el C3a i el G-CSF. Tot i que pot indicar malaltia, la leucocitosi es considera una troballa de laboratori en lloc d'una malaltia separada; aquesta consideració és similar a la de la febre, que també és un resultat d'una prova en lloc d'una malaltia. Es considera que no hi ha "desviació" en la proporció de neutròfils immadurs a madurs quan hi ha un recompte reduït o una manca de "neutròfils joves" (metamielòcits, i de neutròfils de banda) en frotis de sang, associat a la presència de "neutròfils gegants". Aquest fet mostra la supressió de l'activitat de la medul·la òssia, com a signe hematològic específic per a l'anèmia perniciosa i malalties per radiació.[6]
Un recompte de leucòcits superior a 25 a 30 × 10⁹/L es denomina reacció leucemoide, que és la reacció d'una medul·la òssia sana a un estrès extrem, trauma o infecció. És diferent de la leucèmia i de la leucoeritroblastosi, en què hi ha leucòcits immadurs (leucèmia aguda) o leucòcits madurs i no funcionals (leucèmia crònica) a la sang perifèrica.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Leukocytosis definition». A: Rogers, Kara. Blood: Physiology and Circulation. Britannica Educational Publishing, 2011, p. 198. ISBN 978-1-61530-250-5 [Consulta: 12 novembre 2011].
- ↑ TheFreeDictionary > Leukocytosis Citing: Gale Encyclopedia of Medicine, 2008 and The American Heritage Medical Dictionary, 2007
- ↑ Porth, Carol Mattson. «White blood cell response». A: Essentials of Pathophysiology: Concepts of Altered Health States. 3rd. Wolters Klower Health/Lippincott Williams & Wilkins, 2011, p. 64–65. ISBN 978-1-58255-724-3 [Consulta: 13 novembre 2011].
- ↑ «Leukocytosis». A: Zorc, Joseph J. Schwartz's Clinical Handbook of Pediatrics. 4th. Wolters Kluwer/Lippincott Williams & Wilkins, 2009, p. 559. ISBN 978-0-7817-7013-2 [Consulta: 12 novembre 2011].
- ↑ «Leukocytosis». A: Schwartz, M. William. The 5-Minute Pediatric Consult. 3rd. Lippincott Williams & Wilkins, 2003, p. 54. ISBN 0-7817-3539-4 [Consulta: 12 novembre 2011].
- ↑ Lutan, Vasile. Fiziopatologie medicală. Vol. 2, 31.3.2.1. Leucocitozele; «Archived copy». Arxivat de l'original el 2012-03-27. [Consulta: 25 setembre 2011].