Vés al contingut

Lothaire Bluteau

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLothaire Bluteau

(2007) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 abril 1957 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Montreal (Quebec) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor de televisió, actor de teatre, actor, actor de cinema, director de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1983 Modifica el valor a Wikidata -
IMDB: nm0089937 Allocine: 11216 Allmovie: p6907 TV.com: people/lothaire-bluteau TMDB.org: 38524 Modifica el valor a Wikidata

Lothaire Bluteau (Mont-real, 14 d'abril de 1957) és un actor canadenc que actua en francès i anglès. Bluteau ha treballat en teatre, cinema i televisió a tot el Canadà i internacionalment. Va abandonar la medicina per al teatre i es va destacar per primera vegada per la seva actuació com a jove amb problemes mentals a Les Fous de Bassan d'Yves Simoneau (Les Fous de Bassan). Després de rebre un gran reconeixement com protagonisme a la versió escènica de Being at Home with Claude, va guanyar el premi Genie al millor actor per la seva interpretació a Jésús de Montréal de Denys Arcand, nominada a l'Oscar. Des de llavors ha aparegut a Black Robe i Secrets de confessió de Robert Lepage, i els seus crèdits internacionals inclouen Orlando (1992) i Jo vaig disparar a l'Andy Warhol (1996).[1]

Va tenir un paper recurrent a la tercera temporada de la sèrie de televisió 24 com el personatge de Marcus Alvers. A la quarta temporada de Els Tudors, va interpretar a Charles de Marillac, l'ambaixador francès a la cort del rei Enric VIII. El juliol de 2014, es va anunciar que havia estat seleccionat a la sèrie Vikings d'History Channel com el rei de França del segle IX, Carles el Calb.

Premis i reconeixements

[modifica]

Bluteau va guanyar el premi Genie de 1990 a la millor interpretació d'un actor principal pel seu treball a Jésus de Montréal i va ser nominat per al mateix premi l'any 1996 pel seu treball a la pel·lícula Secrets de confessió (Le Confessionnal). Va ser nominat al premi AFI al millor actor pel seu treball a Black Robe.[2]

Bluteau va guanyar el premi al millor actor al Festival Internacional de Cinema de Gijón de 1997 pel seu treball a Bent.[2]

Filmografia seleccionada

[modifica]
  • Les Fils de la liberté, 1980 (TV)
  • Jeune délinquant, 1980 (sèrie de televisió, 3 episodis)
  • Rien qu'un jeu, 1983
  • Un Gars d'la place, 1983
  • Les Années de rêves, 1984
  • Les Enfants mal aimés, 1984
  • Un Gars d'la place, 1985
  • Sonia, 1986
  • Miami Vice, 1986 (sèrie de televisió, 1 episodi)
  • Les Fous de Bassan, 1987
  • La Nuit avec Hortense, 1987
  • Bonjour Monsieur Gauguin, 1988
  • Mourir, 1988
  • La Nuit avec Hortense, 1988
  • Jésus de Montréal, 1989
  • Black Robe, 1991
  • The Persistence of Memory, 1991
  • Orlando, 1992
  • The Silent Touch, 1992
  • Mrs. Arris va a París, 1992 (pel·lícula de televisió)
  • Secrets de confessió (Le Confessionnal), 1995
  • Other Voices, Other Rooms, 1995
  • Jo vaig disparar a l'Andy Warhol, 1996
  • Nostromo, 1997 (minisèrie de televisió, 4 episodis)
  • Bent, 1997
  • Conquest, 1998
  • Animals with the Tollkeeper, 1998
  • Shot Through the Heart, 1998 (pel·lícula per a televisió)
  • Senso únic, 1999
  • Law & Order: Special Victims Unit, 1999 (sèrie de televisió, 1 episodi, "Sophomore Jinx", professor James Henri Rousseau)
  • Restless Spirits, 1999 (pel·lícula per a televisió)
  • Urbania, 2000
  • Oz, 2000 (sèrie de televisió, 1 episodi)
  • Solitude, 2001
  • Law & Order: Criminal Intent, 2001 (sèrie de televisió, 1 episodi, "Enemy Within", Richard Zainer)
  • Dead Heat, 2002
  • Snow Dogs, 2002 - Mack
  • Julie Walking Home, 2002
  • Law & Order: Special Victims Unit, 2003 (sèrie de televisió, 1 episodi, "Pandora", Erich Tassig)
  • On Thin Ice, 2003 (pel·lícula per a televisió)
  • 24, 2004 (sèrie de televisió, 5 episodis)
  • Gérald L'Ecuyer: A Filmmaker's Journey, 2004 (pel·lícula per a televisió)
  • Third Watch, 2004 (TV, 1 episodi)
  • Desolation Sound, 2005
  • Law & Order: Trial by Jury, 2006 (sèrie de televisió, 1 episodi, "Eros in the Upper Eighties", Andres Voychek)
  • Disappearances, 2006
  • Walk All Over Me, 2007
  • Race to Mars (minisèrie de televisió, 2 episodis)
  • The Funeral Party, 2007
  • The Tudors, Charles de Marillac, 2007–2010 (sèrie de televisió)
  • L'Enfant prodige, 2010
  • Missing, 2012 (sèrie de televisió, 1 episodi)
  • Rouge sang, 2013[3]
  • Law & Order: Special Victims Unit, 2014 (sèrie de televisió, 1 episodi, "Gambler's Fallacy", Anton Nadari)
  • Vikings, 2015–2016 (TV, 13 episodis)
  • Regression, 2015
  • Criminal Minds: Beyond Borders, 2016 (TV, 1 episodi)

Crèdits teatrals seleccionats

[modifica]
  • The Resistible Rise of Arturo Ui (National Actors Theatre/The Michael Schimmel Center for the Arts at Pace University, Nova York, 2002)
  • The Cherry Orchard (Mark Taper Forum, Los Angeles, 2006), Gaev

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lothaire Bluteau
  1. ↑ Wise, Wyndham. Take One's Essential Guide to Canadian Film. Toronto: University of Toronto Press, 2001, p. 23–24. ISBN 0-8020-3512-4. 
  2. ↑ 2,0 2,1 «IMDB - Lothaire Bluteau — Awards» (en anglès). [Consulta: 27 març 2022].
  3. ↑ «Rouge Sang, The Disappeared win at Canadian Film Fest» (en anglès). Playback, 26-03-2013 [Consulta: 27 març 2022].


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lothaire_Bluteau&oldid=32150729»