Vés al contingut

Louis Darquier de Pellepoix

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLouis Darquier de Pellepoix

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Louis Darquier Modifica el valor a Wikidata
19 desembre 1897 Modifica el valor a Wikidata
Caors (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 agost 1980 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Carratraca (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Director Commissariat Général aux Questions Juives (en) Tradueix
1942 – 1944
Conseller municipal de París
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, polític, assassí en massa Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCommissariat Général aux Questions Juives (en) Tradueix (1942–1944) Modifica el valor a Wikidata
PartitAction Française Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflictePrimera Guerra Mundial
Segona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Participà en
16 juliol 1942Batuda del Velòdrom d'Hivern
1940Col·laboracionisme a França
1933Holocaust
1933saqueig nazi Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsAnne Darquier Modifica el valor a Wikidata
ParePierre Darquier Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata

Louis Darquier de Pellepoix (Caors, 19 de desembre de 1897 - Carratraca, 29 d'agost de 1980) fou un polític i activista de tendència antisemita[1][2] francès, va ser col·laborador de l'Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial, segon comissari d'Assumptes jueus del Règim de Vichy.

Biografia

[modifica]

L'any 1937 va fundar la publicació L’Antijuif («L'antijueu»)[4] i el 1938 passaria a presidir el Rassemblement antijuif de France («Agrupació antijueva de França»).[1] El 6 de maig de 1942 es va convertir en Comissari General d'Assumptes Jueus, desenvolupant una política antijudía més virulenta i extrema que la del seu predecessor, Xavier Vallat.[2] Va ser succeït per Charles Mercier du Paty de Clam al febrer de 1944.[3]

L'any 1944 [8] es va exiliar a Espanya, va ser condemnat a mort in absentia el 1947 per «atemptar contra la unitat de la nació, contra la llibertat i la igualtat dels francesos», i pel delicte d'intel·ligència de l'enemic.[4][5]

Va morir a Espanya, concretament a Carratraca, una petita localitat de la província de Màlaga, el 29 d'agost de 1980.[6]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]