LuxLeaks
LuxLeaks (també coneguda com a Luxemburg leaks o filtracions de Luxemburg) és una investigació periodística realitzada pel Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació basada en informació confidencial sobre decisions fiscals preses entre 2002 i 2010 que van permetre ajustos dels preus de transferència globals, i que està connectada amb una directiva europea que afecta el règim fiscal de Luxemburg. Les filtracions van permetre, el novembre de 2014, posar a disposició del públic els noms de 376 empreses multinacionals involucrades en aquestes decisions fiscals, com ara Cargill, Citigroup, GlaxoSmithKline, Volkswagen, McGraw-Hill, British American Tobacco, Reckitt Benckiser, Timberland, General Electric, Credit Suisse, Pepsi, Ikea, Accenture, Burberry, Procter & Gamble, Heinz, JP Morgan, FedEx, Abbott Laboratories, Amazon, Deutsche Bank, Apple, Verizon, Vodafone, Gazprom, HSBC, Bradesco, Banco Itaú, Intelsat, Macquarie Bank.[1]
Les revelacions de LuxLeaks (que no són part de WikiLeaks) van atreure atenció i debat internacional sobre les pràctiques d'evasió fiscal a Luxemburg i a altres llocs.[2] Al centre de l'escàndol es troba el President de la Comissió Europea Jean-Claude Juncker, aleshores primer ministre i ministre de finances de Luxemburg.[3]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]
- ↑ El Confidencial «Guía rápida para no perderse en los papeles de Luxleaks». El Confidencial, 14-12-2014 [Consulta: 1r juny 2016].
- ↑ Wayne, Leslie; Carr, Kelly. «Lux Leaks Revelations Bring Swift Response Around World» (en anglès). International Consortium of Investigative Journalists, 06-11-2014.
- ↑ Boland-Rudder, Hamish; Wayne, Leslie; Carr, Kelly. «‘Lux Leaks' causes ‘tax storm’ of government, media response» (en anglès), 19-11-2014. [Consulta: 19 gener 2015]. «At the center of the “Lux Leaks” controversy is Jean-Claude Juncker, new president of the European Commission. Juncker was Luxembourg’s prime minister at the time many of the country’s tax-avoidance rules were enacted.»