Vés al contingut

Múscul genioglòs

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula anatomiaGenioglòs
Músculs extrínsecs de la llengua (costat esquerre).
Detalls
LlatíMusculus genioglossus
Part deextrinsic muscle of tongue (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
OrigenEn l'apòfisi geniana superior de la mandíbula.[1]
InsercióEn el cos del hioide, cara ventral de la llengua.[1]
IrrigacióArtèria lingual.
InnervacióNervi hipoglòs.
AccionsPermet la protrusió, retracció i depressió de la llengua, i l'elevació de l'os hioide.[1]
Identificadors
TAA05.1.04.101 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 46690 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
Grayp.1129
Termes anatòmics dels músculs

El múscul genioglòs (musculus genioglossus) és un múscul que s'estén des de la barbeta fins a la llengua. El genioglòs és el principal múscul responsable de l'acció de treure la llengua o que sobresurti de la boca. És un múscul extrínsec que té forma de ventall i que forma la major part del que és la llengua. Té l'origen en l'apòfisi geniana superior de la mandíbula;[1] i les seves insercions són l'os hioide i la part inferior de la llengua.[2] El nom deriva de les arrels gregues: geneion (barbeta), i glossa (llengua).

El genioglòs deprimeix i fa que sobresurti la llengua.[3]:991 Està innervat pel nervi hipoglòs. Una relaxació dels músculs genioglòs i el geniohioidal, especialment durant el son REM, està implicada en l'apnea obstructiva del son.[4] D'altra banda, els danys perifèrics del nervi hipoglòs pot provocar la desviació de la llengua en la part danyada. L'observació del comportament del múscul genioglòs –es demana al pacient que tregui la llengua–, sovint s'utilitza com un indicador per avaluar la funció del nervi hipoglòs.[3]:992

Imatges

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «múscul». Diccionari enciclopèdic de medicina. Enciclopèdia Catalana, S.A. 1997-2010. Arxivat de l'original el 2012-10-02. [Consulta: 26 gener 2014].
  2. Singh, Inderbir. Essentials of anatomy. 2a edició. New Delhi: Jaypee Bros., 2009. ISBN 978-81-8448-461-8. [Enllaç no actiu]
  3. 3,0 3,1 Drake, Richard L.; Vogl, Wayne; Tibbitts, Adam W.M. Mitchell; illustrations by Richard; Richardson, Paul. Gray's anatomy for students. Pbk.. Philadelphia: Elsevier/Churchill Livingstone, 2005. ISBN 978-0-443-06612-2. 
  4. Herder et al. (2004) "Risks of general anaesthesia in people with obstructive sleep apnoea" British Medical Journal 329 (7472):955-959
Aquest article incorpora text de l'edició de l'Anatomia de Gray en domini públic.

Enllaços externs

[modifica]